Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/Stella-Maris-114740_1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php56/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1488
by Guillem Carbonell | febr. 11, 2018 | Blog en Català, Espiritualitat, Espiritualitat i religió, Religiió, Religió
Necessitava un espai de silenci després d’un cap de setmana intens i m’he presentat a missa de 8 del vespre de la parròquia de Sant Josep Oriol, al carrer Diputació, just per sobre del barri de Sant Antoni de Barcelona. Ja hi havia anat algun dia i m’agrada el tarannà que s’hi respira.
Al costat del rector Enric Termes, hi havia un diaca que l’ajudava.
-“Us preguntareu qui és” ha dit el rector.
Doncs per sorpresa meva, era Ricard Rodríguez Martos, diaca de Stella Maris Barcelona, l’entitat cristiana que fa apostolat de mar (dóna suport als mariners d’arreu del món que arriben amb problemes al port de Barcelona). Aquest barceloní ha estat notícia fa pocs dies per haver contribuït al retorn de mariners de Sri Lanka al seu país, després d’una desgraciada història que els havia fet tripulants del C-Star, el vaixell anti-immigrants en aigües del Mediterrani.
Una part dels tripulants del vaixell van acabar abandonats a la seva sort i sense haver cobrat, al port de Barcelona. I una acció conjunta del Comitè de Benestar de Port de Barcelona, Capitania, l’Autoritat Porturària i Stella Maris va aconseguir que els tripulants cobressin i hagin pogut tornar al seu país. Stella Maris va assumir el paper d’interlocutor permanent amb els tripulants.
M’ha agradat veure’l i coincidir-hi.
Mossèn Enric Termes ha recordat que dimecres comença la Quaresma i s’han repartit fulls de Vella Quaresma perquè els nens la pintin i en vagin retallant les cames a mida que s’acosti la Pasqua. N’he agafat una i me l’he endut a casa.
A la foto Ricard Rodríguez apareix amb amb els mariners d’Sri Lanka. És el quart començant per l’esquerra.
by Guillem Carbonell | maig 19, 2016 | Editorial, Espiritualitat, Espiritualitat i religió, Religiió, Religió
Parlar d’última oportunitat per a una institució bimil·lenària com l’Església catòlia és segurament massa pretenciós: com els gats l’Església té set vides o moltes més.
Però el cert és que en una Europa postcristiana com aquesta en què per època ens ha tocat viure, segurament l’opció d’obrir finestres que tan atrevidament i bé representa el papa Francesc, insòlita des de Joan XXIII, és l’única que els hi queda als catòlics si no volen quedar definitivament minoritzats a occident, en un procés que en realitat sembla no tenir aturador. La transmissió familiar massiva de la fe s’ha trencat i, de la mateixa manera que es perden les llengües quan això passa, també desapareixen les fes.
En aquest context, la notícia que el Papa hagi “vist bé” -en resposta a una pregunta d’una monja- obrir la porta a crear una comissió sobre el diaconat de les dones i el seu possible abast (batejar i casar) arriba tard però és atractiva. I és que en realitat segurament la de les dones és l’única opció que li queda a l’Església.
Però les paraules del Papa són de moment només un primer pas i, en tot cas, caldria una aposta molt més atrevida que la que ha expressat. Com la que en el seu dia va prendre l’església anglicana, la d’ordenar dones capellans. Que en realitat no ha servit per a treure l’església Anglicana d’un estat similar al de la catòlica però sí que li ha donat una imatge molt més propera a la del món d’avui en dia. Caldrà esperar i veure en què acaben les paraules del Papa Francesc.
by Guillem Carbonell | gen. 1, 2016 | Espiritualitat i religió, País Valencià, Països Catalans, Religió
La trobada de Taizé a València ha acabat el primer dia de l’any del 2016 i ara els 15.000 participants (“los últimos hippies de Cristo“, com els va anomenar fa uns dies Juan Nieto a El Mundo) ja tornen en autocar als seus domicilis, a qualsevol recó d’Europa. Llegeixo que el missatge d’aquest any del germà Aloïs, prior de la comunitat i successor del seu fundador Frère Roger, es pot resumir en la frase: “La pau mundial comença dins dels cors”. Durant l’últim dia de la trobada s’ha anunciat que la pròxima es farà a l’altra punta d’Europa, a Riga (Letònia), del Mediterrani al Bàltic. Com he comentat altres vegades, Taizé és de les poques referències espirtiuals cristianes que em queden i que em serveixen. Vaig tenir la sort de conèixer-la de jove i crec que em servirà tota la vida. En valoro el silenci, els cants i sobretot la llibertat d’ètica i d’esperit.
by Guillem Carbonell | des. 20, 2015 | Editorial, Espiritualitat i religió, País Valencià, Països Catalans, Religiió, Religió, Societat
La ciutat de València és l’encarregada d’acollir, enguany, la trobada de Taizé, que comença el 28 de desembre i acabarà l’1 de gener del 2016. Milers de joves d’aquesta Europa postcristiana acudiran a València a pregar seguint la sempre seductora invitació dels germans de la comunitat francesa de Taizé, un dels principals i més vius focus d’espiritualitat del vell continent.
Barcelona sempre ha tingut una relació molt estreta amb Taizé. Aquesta vegada Taizé ha esquivat la ciutat comtal, potser precisament perquè és un clar exemple d’urbs postcristiana, ja sense prou gruix a les parròquies a on agafar-se per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud.
Igual que una llengua mor quan els seus parlants la deixen de transmetre, el cristianisme està morint a Catalunya perquè per molts motius -en els que en aquest espai no podem entrar perquè el superen- el gruix de les famílies han decidit deixar de transmetre la fe cristiana que molts dels avis sí tenien. I a les nostres generacions ens està tocant ser testimonis de primera mà d’aquest procés.
Amb el gruix dels ciutadans ja sense religió, i els que la tenen en gran part ja no catòlics, al “mercat” de l’espiritualitat se li obren tot tipus de futurs més enllà del que puguin oferir religions i sectes aprofitant el buit catòlic: la recerca d’espais de silenci individuals i col·lectius, de pràctiques com el ioga, de grups de treball i reflexió en equip espirituals i ja no religiosos és molt present i va i anirà en augment.
En aquest context queden pocs focus d’espiritualitat cristiana atractius, que respecten la llibertat de consciència individual i oberts als nous reptes, i Taizé és un d’aquests pocs espais. Així doncs només ens queda desitjar que la trobada de Taizé a València sigui un gran èxit i que els que hi vagin en gaudeixin molt.
by Guillem Carbonell | gen. 19, 2015 | 2.0, Espiritualitat i religió, Mèdia, Religiió, Societat, Xafarder
Fa temps que he decidit triar fonts entre tanta allau d’informació. És a dir, ser conscient que no ho puc seguir tot i triar periodistes, diaris, bloguers, tuiters, youtubers, programes, etcètera. I deixar un espai, un diguem-ne 15% a la improvització, a trobar nous referents, a no quedar-me estancat en els mateixos i donar opció a nous. Per això m’han atret aquestes declaracions del Papa Francesc a Filipines, diu que va prevenir contra l’excès d’informació: “Tenim molta informació però potser no sabem què fer-ne”. És un dels temes clau del nostre temps. Tenim a l’abast gairebé infinita informació però, com la gestionem? Com ens fem triadors d’informació i evitem que la inèrcia ens porti a ser purs receptors del que ens arriba?
by Guillem Carbonell | gen. 19, 2015 | Espiritualitat i religió, Ètica, Llibres, Religiió, Societat, Xafarder
Avui entrevisten el franciscà Josep Costa a la Contra de La Vanguàrdia, en el seu dia va escriure les seves memòries Aventures i desventures d’unes sandàlies, diu que no estan a la venda. Als 80’s el coneixia, ens saludàvem pel carrer, era del barri i amic de casa. En aquella època va crear la Fundació Acollida i Esperança, per acollir malalts terminals de SIDA que aleshores no tenien on anar. Ha estat el seu gran projecte personal des d’aleshores, “junt amb sor Genoveva”. Explica que, ara que els malalts de SIDA sobreviuen la malaltia o allarguen la vida gràcies als medicaments, se centren sobretot en la seva reinserció laboral. Més enllà d’aquesta tasca impressionant, em quedo amb algunes de les seves sàvies paraules sobre l’Església: “Seria bonic que el Papa no fos cap d’Estat, que se suprimissin els cardenals, que els creients escollissin democràticament els bisbes i que les dones tinguessin les mateixes responsabilitats que els homes a l’Església, és a dir ser ordenades sacerdots, bisbes i diaques”. Sobre els gais: “Tothom té el dret a estimar i ser estimat. L’Església ha fet patir molta gent amb la seva moral sexual. Algun dia el Papa haurà de demanar perdó en nom de l’Església per haver fet patit tanta gent”.
Comentaris recents