Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/Stella-Maris-114740_1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php56/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1488 Ricard Rodríguez Martos, diaca d’Stella Maris

Ricard Rodríguez Martos, diaca d’Stella Maris

Necessitava un espai de silenci després d’un cap de setmana intens i m’he presentat a missa de 8 del vespre de la parròquia de Sant Josep Oriol, al carrer Diputació, just per sobre del barri de Sant Antoni de Barcelona. Ja hi havia anat algun dia i m’agrada el tarannà que s’hi respira.

Al costat del rector Enric Termes, hi havia un diaca que l’ajudava.

-“Us preguntareu qui és” ha dit el rector.

Doncs per sorpresa meva, era Ricard Rodríguez Martos, diaca de Stella Maris Barcelona, l’entitat cristiana que fa apostolat de mar (dóna suport als mariners d’arreu del món que arriben amb problemes al port de Barcelona). Aquest barceloní ha estat notícia fa pocs dies per haver contribuït al retorn de mariners de Sri Lanka al seu país, després d’una desgraciada història que els havia fet tripulants del C-Star, el vaixell anti-immigrants en aigües del Mediterrani.

Una part dels tripulants del vaixell van acabar abandonats a la seva sort i sense haver cobrat, al port de Barcelona. I una acció conjunta del  Comitè de Benestar de Port de Barcelona, Capitania, l’Autoritat Porturària i Stella Maris va aconseguir que els tripulants cobressin i hagin pogut tornar al seu país. Stella Maris va  assumir el paper d’interlocutor permanent amb els tripulants.

M’ha agradat veure’l i coincidir-hi.

Mossèn Enric Termes ha recordat que dimecres comença la Quaresma i s’han repartit fulls de Vella Quaresma perquè els nens la pintin i en vagin retallant les cames a mida que s’acosti la Pasqua. N’he agafat una i me l’he endut a casa.

A la foto Ricard Rodríguez apareix amb amb els mariners d’Sri Lanka. És el quart començant per l’esquerra.

 

 

 

 

Les dones, última oportunitat de l’església catòlica?

Parlar d’última oportunitat per a una institució bimil·lenària com l’Església catòlia és segurament massa pretenciós: com els gats l’Església té set vides o moltes més.

Però el cert és que en una Europa postcristiana com aquesta en què per època ens ha tocat viure, segurament l’opció d’obrir finestres que tan atrevidament i bé representa el papa Francesc, insòlita des de Joan XXIII, és l’única que els hi queda als catòlics si no volen quedar definitivament minoritzats a occident, en un procés que en realitat sembla no tenir aturador. La transmissió familiar massiva de la fe s’ha trencat i, de la mateixa manera que es perden les llengües quan això passa, també desapareixen les fes.

En aquest context, la notícia que el Papa hagi “vist bé” -en resposta a una pregunta d’una monja- obrir la porta a crear una comissió sobre el diaconat de les dones i el seu possible abast (batejar i casar) arriba tard però és atractiva. I és que en realitat segurament la de les dones és l’única opció que li queda a l’Església.

Però les paraules del Papa són de moment només un primer pas i, en tot cas, caldria una aposta molt més atrevida que la que ha expressat. Com la que en el seu dia va prendre l’església anglicana, la d’ordenar dones capellans. Que en realitat no ha servit per a treure l’església Anglicana d’un estat similar al de la catòlica però sí que li ha donat una imatge molt més propera a la del món d’avui en dia. Caldrà esperar i veure en què acaben les paraules del Papa Francesc.

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Santa Madrona_3.JPG

En la crònica de la ciutat que intentem fer des d’aquest blog no podem passar per alt les paraules que ahir va pronunciar Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprest de Rambles-Poble Sec, en l’obertura de l’acte de cinquè aniversari del portal Catalunya Religió. I és que la festa es va convertir de facto en la presentació en societat del que aviat serà el nou espai cultural-musical-teatral-litúrgic del Poble Sec.

Santa Madrona.JPG

Jo, que no sabia ben bé a on anava, em vaig quedar bocabadat en intuir el que estan intentant fer a aquesta església construïda el 1888 i que pel que vaig sentir ahir estava en un estat molt justet. Em va recordar molt els espais que a Perpinyà utilitzen cada mes de setembre per exposar el fotoperiodisme del Visa pour l’image, tot i que en aquell cas són temples desacralitzats. Però la idea és la mateixa, guanyar tot l’espai interior per obrir el temple a activitats culturals del barri, sense deixar de banda litúrgies com podrien ser, imagino, pregàries de Taizé.


 Transcric (i adapto una mica intentant que s’entengui del tot) les paraules pronunciades per Joan Cabot, que són una gran, sobretot per al Poble Sec: 

“Ens trobem a Santa Madrona, que és com la catedral del Poble Sec. Les obres encara estan a mig fer, estem acabant la reforma que impulsa un nou espai a Santa Madrona, amb la idea que pugui ser un punt de referència pastoral, cultural i social a un barri on hi ha molta activitat de tot tipus i en canvi manca d’espais disponibles. La renovada església de Santa Madrona serà una mica la imatge d’aquest projecte. La reforma vol respectar el lloc històric, de fet no el podem tocar gaire perquè és molt delicat. És una església construïda el 1888 té la gràcia del contrast: d’una banda, la història del barri, una església que ha patit multitud de problemes, des de la Setmana Tràgica fins a la guerra civil i tants altres problemes socials; i de l’altra, un espai nou que volem posar al servei dels temps d’avui. Serà un espai molt neutre, apropiat per a una litúrgia moderna i expressiva, que promourà l’experiència comunitària, amb un moble a l’entrada que crearà un doble espai per a diverses activitats simultànies. Tenim també la idea de poder créixer en usos diversos, litúrgics però també culturals en general, musical, teatral… Serà un espai en construcció per molts anys, perquè sempre estarem en aquest procés. Agraïm l’Arquebisbat de Barcelona, que ha cregut en aquest projecte, no només pastoralment sinó també econòmicament; també a les comunitats parroquials del Poble Sec, que estan expectants i il·lusionades; agraïm també al grup d’arquitectes T113, que s’han implicat en el projecte amb molta complicitat; i a Catalunya Religió que, tot i les mancances de l’espai han optat per celebrar els seus primers cinc anys a l’església de Santa Madrona i fer-ne com d’altaveu que esperem permeti també fer difusió d’aquest espai”.

Francesc Xavier Altés i Aguiló, monjo de Montserrat, mor als 66 anys

Seguint amb els obituaris de l’estiu trobo la mort d’aquest monjo de Montserrat, el pare Francesc Xavier Altés i Aguiló. Buscant a Google trobo ressenyes dels seus llibres a Amazon: La llum del so: El nou orgue de Montserrat, Jacint Verdaguer i Montserrat, Annals de Montserrat, Antoni Gaudí i Montserrat i L’església nova de Montserrat.

Heidi Campbell, experta en religió i xarxa: “A Second Life també hi ha catedrals”

Heidi Campbell, experta en religió i xarxa: “A Second Life també hi ha catedrals”

religió a internet

Les xarxes socials s’han apropiat una mica de la paraula ‘Comunitat’, però de comunitats n’hi ha hagut sempre i de molts tipus: de veïns, escolars, nacionals o també religioses. A la sala d’actes de la facultat de comunicació Blanquerna avui la professora de la Texas A&M University Heidi Campbell ha parlat dels canvis que ha viscut la religió en la societat en xarxa.

 

Campbell, que és estudiosa de la influència dels nous mitjans en les comunitats religioses, ha explicat com Internet ha modificat alguns hàbits religiosos i com les diferents organitzacions religioses haurien d’aprendre de les experiències que apareixen a la xarxa i que estan modificant la manera en què alguns viuen l’experiència espiritual.

“Les esglésies encara entenen el seu entorn d’influència en termes geogràfics, de mapes, els territoris de cada parròquia i de cada bisbat. Però ja a finals del segle XX la gent va començar a triar les parròquies en funció de preferència més que no pas de proximitat. I a mida que ens endinsem en la societat postmoderna veiem que la gent es troba al voltant d’una fe en un sentit ampli més que no pas al voltant d’un edifici. I això Internet ho ha incrementat.


Segons Heidi Campbell, “això està passant en tots els sectors de la societat. La religió online crea un microcosmos que ajuda a identificar canvis socials que estan passant a la societat. A Internet la gent viu la religió de manera diferent a com diuen les institucions religioses. Les orgatzacions religioses en podrien aprendre molt. La religió en xarxa mostra canvis que estan passant online i offline. La religió en una societat globalitzada ha esdevingut molt més dinàmica, transicional i individualitzada. Les organitzacions religioses s’hi haurien d’adaptar, haurien d’aprendre de l’entorn digital”.

 

Ha posat com a exemple (i anècdota) l’aparició d’una catedral anglicana virtual, a Second Life, amb comunitat religiosa inclosa, que finalment ha estat fins i tot reconeguda per les autoritats eclesiàstiques anglicanes: “La va constituir un grup d’anglicans, gent que es va trobar al món virtual de Second Life -cadascú amb el seu avatar- i van decidir recollir diners virtuals per construir una versió de la catedral de York, i cada setmana hi feien cinc misses”.  Finalment aquesta comunitat ha establert una relació formal amb l’església Anglicana, si mireu el vídeo podeu escoltar el detall de l’anècdota.

El Pi celebra els dies ‘sants’ de la Pasqua 2013, amb Via Crucis i Vetlla Pasqual

El Pi celebra els dies ‘sants’ de la Pasqua 2013, amb Via Crucis i Vetlla Pasqual

Pasqua 2013 Església del Pi

Barcelona comença la Setmana Santa amb una pujada de temperatures (potser sóc jo però fins i tot avui dijous Sant noto una certa xafogor), amb bona part dels barcelonins fugint en totes direccions, d’altres aprofitant per quedar-se a casa i descansar, i turistes que omplen les rambles. En èpoques de vaques grasses aquí anomenàvem la Setmana Santa com les vacances del benestar: pocs dies i molt ben aprofitat. Tinc la sensació que malgrat tot i amb tots els peròs que volgueu, per a molta gent ho seguiran sent. Per la seva banda, les parròquies es preparen per a les seves humils i poc concorregudes celebracions. Per exemple, a l’església del Pi ja hi ha un ‘Sant Crist’ exposat a l’altar de l’entrada. Que sortirà en processó. Al Pi les celebracions ballen d’hores: dijous Sant a les 20h; divendres Sant a les 18h, amb Via Crucis posterior; i la Vetlla Pasqual a les 22h.