El pare Josep Costa, franciscà (i la SIDA)

Avui entrevisten el franciscà Josep Costa a la Contra de La Vanguàrdia, en el seu dia va escriure les seves memòries Aventures i desventures d’unes sandàlies, diu que no estan a la venda. Als 80’s el coneixia, ens saludàvem pel carrer, era del barri i amic de casa. En aquella època va crear la Fundació Acollida i Esperança, per acollir malalts terminals de SIDA que aleshores no tenien on anar. Ha estat el seu gran projecte personal des d’aleshores, “junt amb sor Genoveva”. Explica que, ara que els malalts de SIDA sobreviuen la malaltia o allarguen la vida gràcies als medicaments, se centren sobretot en la seva reinserció laboral. Més enllà d’aquesta tasca impressionant, em quedo amb algunes de les seves sàvies paraules sobre l’Església: “Seria bonic que el Papa no fos cap d’Estat, que se suprimissin els cardenals, que els creients escollissin democràticament els bisbes i que les dones tinguessin les mateixes responsabilitats que els homes a l’Església, és a dir ser ordenades sacerdots, bisbes i diaques”. Sobre els gais: “Tothom té el dret a estimar i ser estimat. L’Església ha fet patir molta gent amb la seva moral sexual. Algun dia el Papa haurà de demanar perdó en nom de l’Església per haver fet patit tanta gent”.

Enrique Dussel, teòleg i filòsof, a #BCN: “Lula no hauria estat possible sense la Teologia de l’Alliberament”

Enrique Dussel, teòleg i filòsof, a #BCN: “Lula no hauria estat possible sense la Teologia de l’Alliberament”

L1320056.JPG

Enrique Dussel (Argentina, 1934), un dels fundadors de la Filosofia de l’Alliberament i membre de la primera generació de la Teologia de l’Alliberament, està aquests dies a Barcelona.

Dissabte a la tarda vaig tenir el luxe d’assistir a una xerrada seva, biogràfica i en petit comitè, que va tenir lloc en una aula dels Jesuites de Casp, convidat per Cristianisme i Justícia.

Dussel és professor d’Ètica i Filosofia Política a la Universitat Autònoma de Mèxic i durant aquesta setmana participarà a Barcelona en el Congrés Internacional “Edificar la pau al segle XXI“.

La lliçó que va impartir -a mode d’humil xerrada al voltant d’una taula- va ser impressionant i molt difícil de resumir. Us en podeu fer una primera idea mirant tot el que Dussel va escriure a la pissarra… Anava xerrant i en moments determinats -quan veia que necessitava el guix per expressar-se millor- s’aixecava i hi començava a escriure.

L1320079.JPG

Després, ja assegut, anava fent referència a tot el que havia anat apuntant. Com podeu veure, hi ha anotacions en castellà, en anglès, en alemany i en hebreu…

Dussel va fer una breu introducció autobiogràfica: és argentí però l’any 1973 es va haver d’exiliar a Mèxic amb dona i fills, després de patir un atemptat amb bomba a casa seva. De jove havia viatjar a Israel i, per acostar-se a la realitat de l’Evangeli, fins i tot va fer de fuster a Natzaret. És cristià laic, està casat i és catòlic crític.

Ha estudiat en profunditat l’obra de Karl Marx i hi troba molts paral·lelismes amb el missatge de Jesús de Natzaret, tants que es considera a sí mateix cristià marxista. Parla molt de Walter Benjamin, Jürgen Habermas, de Leonardo Boff, de Jon Sobrino…

L1320065.JPG

Tot això us pot semblar molt teòric però els llibres d’Enrique Dussel estan a la tauleta de nit dels líders d’Amèrica Llatina i influeixen en les polítiques d’aquests països. Evo Morales, per exemple, el té com a lectura habitual i en fa referències públiques: “Escuché un discurso suyo en que hablaba durante dos horas de mis planteamientos…”

Un dels eixos del discurs de Dussel -per cert, ex-alumne de Joseph Ratzinger- és trencar amb l’eurocentrisme. Insisteix molt que quan discuteix amb filòsofs i teòlegs europeus i occidentals en general se sorprèn de com els costa trencar amb la mentalitat eurocentrisme, la història explicada des de l’Europa Occidental. Em va quedar clar que per aprofundir en això podem llegir el seu llibre “Política de la Liberación. Historia Mundial y crítica“.

L1320062.JPG

Una de les persones convidades a la taula era Teresa Forcades, i ja podeu imaginar com va ser d’interessant l’intercanvi d’opinions teològiques i del dia a dia entre tots dos. En un moment determinat la monja benedictina de Montserrat va preguntar sobre les teologies específiques. Segons Enrique Dussel bona part de les teologies específiques tenen la base en la Teologia de l’Alliberament. És a dir: “la Teologia de la dona, de l’indigenisme… O fins i tot de l’homosexualitat, tot i que certament aquest últim tema inicialment no el vam tractar quan construíem una ètica de l’alliberament”.


Us recomano aquest vídeo en què Enrique Dussel parla no només dels orígens de la Teologia de l’Alliberament sinó sobretot de la seva influència actual en els principals actors polítics. El transcric parcialment, diu Dussel:

 “El diàleg entre cristianisme i marxisme que va començar l’any 1968. Hi ha coses que haurem de replantejar perquè la Teologia de l’Alliberament va ser molt més ecumènica del que sovint es pensa. De fet els grups que la van iniciar eren protestants, no nosaltres els catòlics. La primera generació ens va formar a França, partint de l’experiència dels capellans obrers i de tota la renovació francesa. La segona generació (com Leonardo Boff i Jon Sobrino) és més de formació alemanya.

La Teologia de l’Alliberament és molt més actual del que alguns imaginen. Els seus efectes s’estan veient en aquests moments en la realitat política d’Amèrica Llatina. Lula no seria possible sense la Teologia de l’Alliberament. I la visió que tenen del cristianisme Evo Morales, Hugo Chávez o Correa no s’entendria sense la Teologia de l’Alliberament. Alguns diuen que ha desaparegut, però en realitat està molt present… Ha estat molt perseguida per Roma però també va ser perseguida pels governs militars i l’església que es renova no tant en el Concili Vaticà II com després a Medellín és una església de màrtirs llatinoamericans”.

_ _ _

(Tinc més vídeos però els he d’editar una mica, els aniré publicant aquí a www.guillemcarbonell.cat )

Arcadi Oliveres: “Eurovegas és l’absoluta degradació: prostitució, negocis bruts, crisi de valors…”

Arcadi Oliveres: “Eurovegas és l’absoluta degradació: prostitució, negocis bruts, crisi de valors…”

L1310430.JPG

L’economista Arcadi Oliveres ha presentat el seu llibre “Diguem prou” aquest vespre a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. De les moltes coses que com sempre ha dit em quedo amb  la seva valoració del projecte Eurovegas, com a mostra de la crisi de valors en què creu que estem immersos. Ffins ara no li havia sentit parlar del tema…


“Aquesta crisi no és estrictament parlant una crisi econòmica una sinó que agrupa moltíssimes crisis més. N’hi ha una que és bàsica, l’alimentària. També l’ecològica. I sobretot, sobretot és una crisi de valors. Sinó ja em diran vostès: ¿Com s’ha pogut plantejar en aquest país la possibilitat d’establiment d’una cosa que es diu Eurovegas? ¿Com se li pot ocórrer a algú establir quelcom que es digui Eurovegas que és l’absoluta degradació? L’absoluta degradació! Drogaddicció, tràfic d’armament, prostitució, negocis bruts, paradissos fiscals, relacions laborals per terra, regals de terreny… I encara hi ha algú que diu que això es pot discutir?  Però amb la crisi dels valors… Per tant, el primer que intenta fer el llibre és fer una síntesi que estem en diferents crisis…”

arcadi.jpg

En el llibre Arcadi Oliveres reflexiona per exemple sobre el fet que “els que posen nota als països siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials”.

Antiavortistes i proavortistes, cara a cara a Barcelona (acte “Pro Vida” i contramani)

Antiavortistes i proavortistes, cara a cara a Barcelona (acte “Pro Vida” i contramani)

BCN.jpg

Diversos col·lectius contraris a l’avortament han realitzat aquest matí un acte a l’Avinguda Gaudí de Barcelona, davant la Sagrada Família. La pancarta més gran deia…

L1310393.JPG

“ARTUR, no queremos MÁS abortos. Queremos libertad en nuestros hospitales y defender la vida”.   Pel megàfon han admès: “Avui no som molts, però cridarem molt!” Efectivament eren un centenar de persones, però com podeu veure al vídeo…


… han cridat força:  “¡Que viva la vida!” i també… “¡Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir!  Els cartells eren molt diversos: “No matarás”, “Respectem la vida”, “Deixeu-los néixer”, “Barcelona diu no a l’avortament”, “Pequeñines, sí gracias” i “El aborto es maltrato”. Del centenar d’assistents uns quants eren nens, ja que l’espectacle era de titelles. Però hi havia gent de totes les edats i, per entendre’ns, es respirava un aire d’església preconciliar.

foto (2).JPG

Quan els antiavortistes portaven ja una bona estona d’acte han arribat els col·lectius proavortistes, seguits de prop pels Mossos i amb una pancarta de lema clàssic: “Nosaltres parim, nosaltres decidim!”.

L1310419.JPG

De crits proavortistes també n’hi ha hagut molts: “Fora la inquisició del barri”, “Anem a cremar la conferència episcopal” i “Fora rosaris dels nostres ovaris”, entre d’altres.


En un moment determinat han llegit el manifest que explicava què els ha portat a contramanifestar-se: “Avui estem aquí perquè la plataforma Barcelona és vida ha convocat una concentració de rebuig a l’avortament. Novament l’església i l’entramat de propaganda de què disposa surt al carrer a coaccionar el dret de les dones a decidir sobre els nostres cossos. Nosaltres no els obliguem a que avortin (···) però representants vinculats a sectors de la dreta més extrema sí que es pensen amb el dret d’obligar les noies a ser mares quan no volem o no ho podem ser (···) segons una moral hereva de catolicisme ranci. (···) Nosaltres gaudim del nostra plaer, de la vida i decidim què volem fer amb nostres cossos. Aquesta gent imposa en nom de Déu embarassos forçats, imposa que es continuï vivint quan algú decideix que prefereix morir que viure indignament…”

Podeu sentir el manifest sencer al vídeo, i també de fons els crits dels proavortistes…

 

Els col·lectius proavortistes han marxat finalment en manifestació pel barri de la Sagrada Família, mentre com veure en el vídeo a l’acte Pro Vida cataven “Imagine…”

L1310424.JPG

Societat / El cara a cara de pro i anti-avortistes a plaça Bonanova escalfa el dia de la dona treballadora

Societat / El cara a cara de pro i anti-avortistes a plaça Bonanova escalfa el dia de la dona treballadora

blog top less

La imatge l’he copiat del 3cat24. Ai, és que no tenia ni idea que passaria això a plaça Bonanova! Jo aquest cara a cara entre pro-avortistes i anti-avortistes el trobo espectacular per com va de ple de tòpics! Per començar, deu ser de les primeres vegades que algú convoca una protesta a una de les places més benestants de Barcelona. I qui ho havia de fer sinó els pro-avortistes, que per entendre’ns devien considerar que jugaven a casa. I va i se’ls hi presenten aquestes noies despitragades, també seguint tòpics feministes. I tot plegat, com per escalfar motirs, la jornada anterior al Dia de la dona treballadora.