La pròxima trobada de Taizé serà a València

La pròxima trobada de Taizé serà a València

Creu de Taizé

La ciutat de València acollirà el pròxim Nadal (2015) i cap d’any (2016) la trobada Europea de Taizé. S’afegirà així a la llista de ciutats en què periòdicament s’organitzen trobades “de peregrinatge de confiança” de Taizé. Així ho va anunciar a Praga el germà Alois Loeser, prior d’aquesta comunitat cristiana ecumènica, durant l’encontre que aquest any tenia lloc a la capital txeca. Així n’informa l’agència de notícies del Vaticà news.va: Próxima parada Taizé Valencia i així la web de Taizé: European meating in Valencia. Fins ara Taizé anava “repetint” ciutats i Barcelona havia acollit la trobada en tres ocasions. Recentment la comunitat de Taizé va rebre el premi IV Memorial Cassià M. Just.

Dit sigui de pas, Taizé continua sent un dels pocs focus d’espiritualitat cristiana que em serveixen.

Joan Barril: “No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto…”

Joan Barril: “No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto…”

Joan Barril parla de la mort

L’única vegada que vaig escoltar Joan Barril en directe va ser el maig del 2012, durant la celebració dels 5 anys de l’editorial Fragmenta, a les Tres Torres, envoltat d’un públic cristià progressista i moderant un cara a cara entre Vicenç Villatoro i Francesc Torralba. Dels dos vídeos em quedo amb l’anècdota que explica a partir del segon 30 de la primera gravació, parlant de l’edifici de l’església de Sarrià i els nens que en comptes d’església l’anomenen “la casa dels gegants”.


Diu primer: -“Desenganyem-nos, no estem aquí perquè sí. La història de Catalunya i nosaltres mateixos formem part d’un corrent de pensament anomenat cristianisme. La gent que sigui com vulgui, però jo no sóc un multiculturalista d’aquests que diu: ‘tot el món és bo!’.  No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto. Però en qualsevol cas formo part d’una gran col·lectivitat”.

I afegeix després: “Vaig veure un dia uns nois que aquí, a la plaça de Sarrià deien: ‘mira, la casa dels gegants’, referint-se a l’església de la plaça de Sarrià. Per què? Perquè hi guardaven els gegants. Home, això no és seriós. Tampoc no es tracta d’agenollar-te cada vegada que passis davant de l’església, però…”


Suposo que no podem viure tota la vida pensant que el del costat es pot morir en qualsevol moment, perquè ens tornaríem bojos. Per això cada vegada que mor algú i no t’ho esperes et descol·loques, més enllà de posar-te més o menys trist en funció de la relació d’amistat o admiració que hi tinguis. És el que ens ha passat a molts en saber de la mort inesperada del periodista Joan Barril, oi? Aquella veu i aquella manera única d’explicar les notícies. El mèrit d’explicar les coses amb un estil propi, inconfusible.

(Crònica de l’acte del 5è aniversari d’Editorial Fragmenta)

La Comunitat de Taizé, guardonada amb el IV Memorial Cassià Just

La Comunitat de Taizé, guardonada amb el IV Memorial Cassià Just

Taizé i Barcelona

Taizé i Barcelona tenen una relació molt potent. D’una banda perquè molts som els barcelonins que de joves o de més grans hem passat per la comunitat cristiana ecumènica de la Borgonya, o en el seu dia per trobades a ciutats europees. A mi em va coincidir en el temps amb la caiguda del mur. Per exemple, aquella de Wroclaw (Polònia), a on vam arribar després de dos dies en autocar i d’haver travessat la frontera entre les dues alemanyes. En plena nit, a la frontera, van pujar uns militars de l’RDA a l’autocar que feien molt molt de respecte!  I d’altra banda, és clar, perquè Barcelona ha estat ciutat de trobades de Taizé!

Per això alegra que de tant en tant a la comunitat fundada pel germà Roger se li reconegui el seu valor en general i el lligam amb Barcelona en particular. El comunicat oficial diu que “el jurat ha aprovat concedir el IV Memorial Cassià Just a la Comunitat de Taizé (França) pel seu treball amb els joves, a favor de la reconciliació i amb perspectiva ecumènica”. El guardó serà recollit per un germà de Taizé, en nom de tota la comunitat. També diu que “per preparar aquest acte, tothom és convidat a enviar a través de correu electrònic o twitter comentaris sobre la seva relació amb Taizé i d’agraïment al servei que ofereix la comunitat”. El guardó del Memorial Cassià Just consisteix en una obra d’art que el pintor Perico Pastor ha realitzat expressament per a aquesta ocasió. Serà lliurat el proper 3 de desembre, al Palau de la Generalitat.

Com alguns sabreu, la Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica que agrupa un centenar de germans, entre catòlics i protestants, símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats. Creada pel germà Roger Schutz durant la Segona Guerra Mundial, i establerta al poble de Taizé, a la Borgonya (França), acull cada setmana milers de joves que s’hi troben per reflexionar, pregar i conviure en un ambient d’austeritat. Barcelona ha estat en tres ocasions la seu de la trobada anual que cada any convoquen en un ciutat europea, i que arribà a congregar 80.000 joves. Durant l’any 2015 Taizé celebrarà tres aniversaros: el centenari del naixement del fundador, Roger Schutz; el desè aniversari de la seva mort i els 75 anys de la fundació de la Comunitat de Taizé.

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Santa Madrona_3.JPG

En la crònica de la ciutat que intentem fer des d’aquest blog no podem passar per alt les paraules que ahir va pronunciar Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprest de Rambles-Poble Sec, en l’obertura de l’acte de cinquè aniversari del portal Catalunya Religió. I és que la festa es va convertir de facto en la presentació en societat del que aviat serà el nou espai cultural-musical-teatral-litúrgic del Poble Sec.

Santa Madrona.JPG

Jo, que no sabia ben bé a on anava, em vaig quedar bocabadat en intuir el que estan intentant fer a aquesta església construïda el 1888 i que pel que vaig sentir ahir estava en un estat molt justet. Em va recordar molt els espais que a Perpinyà utilitzen cada mes de setembre per exposar el fotoperiodisme del Visa pour l’image, tot i que en aquell cas són temples desacralitzats. Però la idea és la mateixa, guanyar tot l’espai interior per obrir el temple a activitats culturals del barri, sense deixar de banda litúrgies com podrien ser, imagino, pregàries de Taizé.


 Transcric (i adapto una mica intentant que s’entengui del tot) les paraules pronunciades per Joan Cabot, que són una gran, sobretot per al Poble Sec: 

“Ens trobem a Santa Madrona, que és com la catedral del Poble Sec. Les obres encara estan a mig fer, estem acabant la reforma que impulsa un nou espai a Santa Madrona, amb la idea que pugui ser un punt de referència pastoral, cultural i social a un barri on hi ha molta activitat de tot tipus i en canvi manca d’espais disponibles. La renovada església de Santa Madrona serà una mica la imatge d’aquest projecte. La reforma vol respectar el lloc històric, de fet no el podem tocar gaire perquè és molt delicat. És una església construïda el 1888 té la gràcia del contrast: d’una banda, la història del barri, una església que ha patit multitud de problemes, des de la Setmana Tràgica fins a la guerra civil i tants altres problemes socials; i de l’altra, un espai nou que volem posar al servei dels temps d’avui. Serà un espai molt neutre, apropiat per a una litúrgia moderna i expressiva, que promourà l’experiència comunitària, amb un moble a l’entrada que crearà un doble espai per a diverses activitats simultànies. Tenim també la idea de poder créixer en usos diversos, litúrgics però també culturals en general, musical, teatral… Serà un espai en construcció per molts anys, perquè sempre estarem en aquest procés. Agraïm l’Arquebisbat de Barcelona, que ha cregut en aquest projecte, no només pastoralment sinó també econòmicament; també a les comunitats parroquials del Poble Sec, que estan expectants i il·lusionades; agraïm també al grup d’arquitectes T113, que s’han implicat en el projecte amb molta complicitat; i a Catalunya Religió que, tot i les mancances de l’espai han optat per celebrar els seus primers cinc anys a l’església de Santa Madrona i fer-ne com d’altaveu que esperem permeti també fer difusió d’aquest espai”.

Festa de 5è aniversari del portal Catalunya Religió: “Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir”

Festa de 5è aniversari del portal Catalunya Religió: “Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir”

Santa Madrona.JPG

El portal Catalunya Religió ha celebrat el seu 5è aniversari en un acte a la renovada església de Santa Madrona del Poble Sec. En aquests cinc anys, aquest mitjà online dirigit per Jordi Llisterri s’ha consolidat com a referent d’una informació religiosa rigorosa, amb òptica catalana i conciliar (és a dir, que beu de l’obertura mental que va suposar per a molts catòlics el ja llunyà Concili Vaticà II i que se sent no només identificat sinó diria que fins i tot alleugit amb l’arribada del Papa Francesc al Vaticà).

A més, està exercint la voluntat de reflectir la diversitat religiosa de la Catalunya actual. Per això s’entén que avui, a més de representants de moltes de les congregacions religioses catalanes (de “mares abadeses i vicaris episcopals”) que donen suport informatiu i econòmic al projecte (la llista és llarga: els Jesuites, l’Escola Pia, la Universitat Ramon Llull, La Salle, la llibreria Claret, l’Abadia de Montserrat, Sant Joan de Déu i un llarg etcètera…) hi haguessin també representants del Consell Evangèlic i del Consell Islàmic de Catalunya.


El copresident de la publicació i degà de la  Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Carbonell, ha fet un breu i interessant resum de la història encara recent del portal, el per què de la seva existència:

“La idea es va originar en un grup d’amics que compartíem dos valors i una preocupació. Els valors? La nostra preocupació pel país i afirmació de la catalanitat; i l’afirmació de catòlics que ens sentíem identificats amb el catolicisme conciliar que ara el papa Francesc ha reprès. En aquelles trobades parlàvem de com actualitzar la fe al nostre país assumint la (referència) del catolicisme conciliar. Aquests eren els dos valors, i teníem una preocupació: la invisibilitat d’aquesta església conciliar. I davant d’aquesta invisibilitat vam decidir obrir el procés de constituir el portal.

Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir, per fer un portal de referència. Vam fer el disseny, vam marcar les prioritats i vam començar les converses per crear Consell Editorial i finançament. La nostra alegria va ser que, de seguida vam trobar una gran sintonia: amb les ordres religioses, amb la Fundació Blanquerna, amb la Fundació Maragall, amb la Fundació Basílica de la Sagrada Família… I també amb les administracions públiques, que de seguida van entendre el projecte. Crec que aquelles intuïcions i esperit inicial és el que dóna sentit plenament al projecte. Després ha vingut el nou papa que ens ha permès respirar amb més força, traduïm cada dos dies les seves prèdiques al català, donem suport a aquesta nova primavera eclesial”.

El conseller Felip Puig també hi ha intervingut, felicitant “els que van tenir la idea i ho han fet possible. Deia Albert Manent que Catalunya Religió era el projecte estratègic més important de l’església catalana dels últims 50 anys. Que ell -que mai havia entrat a Internet!- tingués aquesta convicció vol dir que sabia de què parlava…”


El poeta i president del CONCA Carles Duarte s’ha encarregat de cloure les intervencions amb aquest brindis: “En temps d’incerteses i d’esperances, la veu de Catalunya Religió ha estat fecunda. En celebrem els 5 primers anys. 5 anys són pocs, són molts… Esperem que el temps els faci breus i que en poguem celebrar els cinc propers i cinc vegades més els cinc següents. Que per molts anys, Catalunya Religió!”

La llista de presents a l’acte seria molt llarga. També hi havia Ignasi Garcia Clavel; el pensador Francesc Torralba; l’editor de Fragmenta Editorial Ignasi Moreta; entre molts d’altres.

La veritat és que els que hem assistit a l’acte ens quedàvem bocabadats quan entràvem al temple de Santa Madrona. Per si no ho sabeu, està en plena remodelació física i conceptual. I de fet avui s’ha pre-estrenat en el que serà la seva nova funció de centre d’activitats culturals. Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprestre de Rambles-Poble Sec ho ha explicat al prinicpi de tot, amb aquestes paraules:


Monjos de Montserrat es manifesten davant del monestir: “Volem votar”

Monjos de Montserrat es manifesten davant del monestir: “Volem votar”

10721437_10202676902548747_1770352961_n.jpg

Els temps tan especials que vivim donen lloc a imatges curioses com la que mostren aquestes dues fotos: dimarts a 2/4 de 8 del vespre alguns monjos de Montserrat es van concentrar davant del monestir amb cartells de “Volem Votar”, en el mateix moment que milers de catalans ho feien davant dels seus ajuntaments convocats per l’ANC i Òmnium. M’expliquen que és la primera vegada, que se sàpiga, que monjos de Montserrat fan una manifestació. De fet, l’última manifestació de capellans que es recorda és la del 1966, oi? Feu atenció a les imatges, que són bones!

10717820_10202676902708751_1997729961_n.jpg