Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Convocats a “recuperar” les rambles, un miler de veïns de Barcelona es van manifestar a la Rambla de Barcelona dissabte 25 de gener (2017), encapçalats per una pancarta de “Barcelona no està en venda”. Provenien sobretot dels barris més afectats per l’allau turística que viu la ciutat, com el Gòtic, Raval i Sant Antoni, i van desplegar una diversitat de pancartes i de reivindicacions, com la de “Nou mercat de Sant Antoni, popular i per als veïns”, o la que veieu a la foto de sota: “STOP Mass tourism, and house speculation”.

Els bars de la Boqueria mantenen la seva defensa de les terrasses

Els bars de la Boqueria mantenen la seva defensa de les terrasses

terrassa-boqueria_2

‘Salvem les terrasses’, diuen les moltes pancartes que des de fa uns mesos hi ha al voltant del mercat de la Boqueria, sota els arcs. He anat a buscar l’origen de la polèmica i a l’ARA trobo una notícia del 9 d’agost que explica que “només quatre de les onze terrasses de la Boqueria” havien obtingut llicència provisional per mantenir les terrasses que tenien. “Els altres set negocis presentaven impagaments tributaris o incompliments en els permisos”. De fet el tema és més ampli perquè afecta més negocis: “Dels 23 establiments que hi ha a la zona, tres tenien permís, i l’Ajuntament es va comprometre a donar una  llicència provisional a onze més si complien tots els requisits”. A ulls d’usuari de la Boqueria el que es veu és que la protesta es manté.

terrassa-boqueria

Com han de ser les terrasses de Barcelona?

Com han de ser les terrasses de Barcelona?

HI ha temes recurrents a Barcelona per als que mai es troba solució, segurament perquè no hi ha una solució sinó idees al gust de cadascú. I aquest gust depèn de l’ús que un faci del tema en qüestió que s’està debatent, del barri on un visqui, de com hagi conegut Barcelona depenent de l’edat que tingui, etcètera. Les terrasses són un d’aquests temes.

Al debat s’hi ha afegit recentment el publicista Lluís Bassat, amb un article a La Vanguardia titulat Com han de ser les terrasses a Barcelona, arran de la constitució d’una comissió d’experts en el tema presidida pel dissenyador industrial i interiorista Miguel Milà (Barcelona, 1931). Aquesta comissió té per objectiu proposar a la ciutat la forma de les futures terrasses.

En l’article, Bassat es mostra com un fan de les terrasses: “Passejar per un carrer amb o sense terrasses és molt diferent”.  A partir d’un quadre d’Àngel Jové Bassat explica com creu que haurien de ser les terrasses dels bars a Barcelona: “Haurien de tenir elements en comú, però també podrien aprofitar la creativitat dels dissenyadors i els arquitectes barcelonins i que cadascuna tingués la seva personalitat”. Perquè això sigui així “Barcelona ha de crear una normativa prou oberta per a no coartar aquesta creativitat i alhora prou estricta perquè el conjunt de terrasses d’un carrer mantingui una certa uniformitat”.

A partir d’un encàrrec que li van fer el 1984 Bassat diu que “fa 33 anys que veig Barcelona com una gran terrassa” i se n’alegra que carrers com l’Avinguda Diagonal hagin eixamplat les voreres per a ús dels vianants i també per a la instal·lació de terrasses: “Caminar per la Diagonal ara és molt més agradable”. És veritat!

I posa com a exemple de convivència vianants-terrasses el carrer Santaló (“hi baixo sovint i m’és ben igual si de vegades em creuo amb algú en algun lloc de terrasses i m’he d’aturar i deixar passar, forma part de la vida d’una ciutat”), i el Bar Sandor de la plaça Francesc Macià (“qualitat i publicitat han d’anar de bracet, com al Sandor, on apareix la marca Martini només en un lloc, però després taules i cadires són del bar i dels clients”).

Bàsicament estaria d’acord amb Lluís Bassat, el que passa és que en barrejar-se amb el boom del turisme, amb tics desmesurats, el tema es fa més complex. Mirem per exemple el que passa a Rambla Catalunya, on a poc a poc les terrasses dels bars han anat fent seu un espai principal de la vorera central, al meu gust excessiu. La Rambla Catalunya ha estat una de les últimes avingudes principals de la ciutat a caure en mans dels turistes (durant molt de temps s’ha mantingut com a artèria de passeig principals de barcelonins de tots els barris) però un cop ha passat a ser també usada principalment per turistes les terrasses han crescut de manera excessiva i passejar-hi s’ha fet més… incòmode?

Ho explica bé Joan de Sagarra al seu article Terrasses (16/10/16) també a La Vanguardia: “Aquell passeig de Gràcia (el de la seva joventut) ja no existeix; existeix el dels turistes, la Pedrera, els hotels de 5 estrelles, Prada, Dior, Chanel… És probable que de mà o demà passat tornin les terrasses al Passeig de Gràcia, a la Diagonal, però cregui’m que no seran el que eren perquè el passeig de Gràcia  -i molt em temo que amb la Diagonal estigui a punt de passar el mateix- ja no hi viu ningú”.

No em toca ser nostàlgic, perquè no ho sóc, perquè a més no he conegut una Barcelona millor que l’actual, i perquè crec més en el present i el futur immediat que en grans passats o grans futurs. I crec que la clau és, com d’alguna manera apunta Sagarra, pensar en una ciutat perquè hi visqui (i ho dormi) la gent. I per tant, pensar en terrasses integrades en barris de veïns i no en barris que expulsen els veïns. Aquest és el gran repte de Barcelona, molt més ampli que el de les terrasses. El com han de ser les terrasses és indissociable amb el com volem que siguin els barris i qui volem que hi viqui o hi dormi.

 

 

 

 

 

La xurreria Banys Nous s’omple de turistes coreans

La xurreria Banys Nous s’omple de turistes coreans

Xurreria Banys Nous, Barcelona

Fa més de 20 anys que, de tant en tant, compro pastissets a la xurreria del carrer Banys Nous 8, al barri del Pi de Barcelona. Però des de fa uns anys s’hi formen llargues cues de turistes, sobretot asiàtics, a l’estil Petritxol. Quina guia deu haver estat decisiva per aquest canvi? La Lonely Planet?

Ahir vaig tenir una conversa amb un dels responsables del local que m’ho va aclarir: més enllà de si surt en una guia o en una altra “hi va haver un abans i un després d’aparèixer, ara fa uns cinc anys, a la televisió coreana”. Es veu que van rebre una llarga visita d’un equip de la televisió coreana: “I després del reportatge van començar a venir molts coreans! I segueixen venint perquè el reemeten dos cops l’any!”, m’expliquen. Per això la majoria dels molts asiàtics que fan cua per entrar a la xurreria de Banys Nous són coreans.

-“Després va venir una televisió d’Israel i una holandesa, i els seus reportatges també ens han ajudat. Però el canvi va venir sobretot pel reportatge de la televisió coreana”, diu el simpàtic propietari, que sempre he vist treballant a la botiga.

I com m’ha fet notar la Begoña García Carterón en un comentari a Facebook “el fill del propietari, que atén el taulell, ha aprés coreà i els rep en el seu idioma!” És veritat, vaig veure com ho feia amb molta naturalitat, els clients l’entenien bé!

Vaja, que a aquesta típica xurreria  del Gòtic fan cara de satisfacció. Menys de la que fem els seus clients d’abans, és clar: jo he de fer més cua i de vegades prefereixo passar de llarg. Però me n’alegro per ells!

xurreria banys nous 2

La “Plataforma Pro Viviendas Turísticas” contraataca amb cartells a les Rambles

La “Plataforma Pro Viviendas Turísticas” contraataca amb cartells a les Rambles

pisos turistes 3Als espais de publicitat de les Rambles penjaven cartells aquest matí amb els eslogans “No somos el problema, ¡somos la excusa!”  i #ElTurismoEsDeTodos, els triats per la recentment constituïda Plataforma Pro Viviendas Turíticas per contraatacar les campanyes que sobretot veïns han dut a terme els últims mesos a Barcelona contra l’ús de pisos per a acollir turistes.pisos turistes

En el comunicat que van publicar en el moment de presentar-se, al novembre, els membres de la PPTV manifesten que la Plataforma va néixer a Barcelona “amb la intenció d’informar i denunciar el desequilibri que existeix en la presa de decisions legislatives que de forma injusta afavoreix un únic model de turisme: l’hoteler”.pisos turistes 2

També expliquen que “la Plataforma agrupa propietaris, empleats col·laboradors, comerciants i altres persones vinculades al sector turístic no hoteler que s’han vist perjudicades per les accions que tenen per objectiu la destrucció del sector que representa una forma alternativa de competència en l’àmbit del turisme”. Fa uns dies van penjar aquest dibuix a la seva pàgina web:

pisos turistes 4

 

 

 

 

La torre Agbar, arrossegada pel tsunami turístic, serà un Hotel  Hyatt

La torre Agbar, arrossegada pel tsunami turístic, serà un Hotel Hyatt

photo (29).JPG

Dissabte vaig dinar a una bodega del Gòtic, plena de turistes.

-“Tot són turistes, eh?” li vaig comentar al cambrer.

-“De dia un 80% i de nit, tothom”, va contestar. “I sort d’ells!”, va rematar.

Era el mateix dia que es va saber que un dels edificis emblemàtics més recentment incorporats a l’skyline de Barcelona, la torre Agbar, serà comprada per la cadena hotelera Hyatt, especialitzada en hotels a edificis emblemàtics.

Sempre he defensat el turisme en front la gent que el critica, quan puc jo sóc el primer turista d’altres grans ciutats i són un gran actiu de la ciutat. Una Barcelona que jo recordo buida els mesos d’agost abans del… 1994? I en general sense turistes. Va ser a partir d’aquell any que la cosa va créixer fins a disparar-se als nivells actuals i ser un tsunami per determinades zones de la ciutat que han perdut moltes particularitats.

La torre Agbar serà un hotel? Doncs què hi farem. Jo hagués preferit que hagués continuat com a oficines, perquè també necessitem zones d’ofinicines, empreses a la ciutat, no abraçar-nos al 100% al turisme, amb el risc que comporta especialitzar-se exclusivament en un sector que té aspectes de bombolla, no tots però sí bastants. El 22@ és un gran barri d’oficines i no hauria de caure en les mans del turisme, sinó simplement hauria de conviure-hi.

Els detalls de l’operació els podeu llegir a molts mitjans, com per exemple a l’ARA.