La ciutat de València és l’encarregada d’acollir, enguany, la trobada de Taizé, que comença el 28 de desembre i acabarà l’1 de gener del 2016. Milers de joves d’aquesta Europa postcristiana acudiran a València a pregar seguint la sempre seductora invitació dels germans de la comunitat francesa de Taizé, un dels principals i més vius focus d’espiritualitat del vell continent.

Barcelona sempre ha tingut una relació molt estreta amb Taizé. Aquesta vegada Taizé ha esquivat la ciutat comtal, potser precisament perquè és un clar exemple d’urbs postcristiana, ja sense prou gruix a les parròquies a on agafar-se per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Igual que una llengua mor quan els seus parlants la deixen  de transmetre, el cristianisme està morint a Catalunya perquè per molts motius -en els que en aquest espai no podem entrar perquè el superen- el gruix de les famílies han decidit deixar de transmetre la fe cristiana que molts dels avis sí tenien. I a les nostres generacions ens està tocant ser testimonis de primera mà d’aquest procés.

Amb el gruix dels ciutadans ja sense religió, i els que la tenen en gran part ja no catòlics, al “mercat” de l’espiritualitat se li obren tot tipus de futurs més enllà del que puguin oferir religions i sectes aprofitant el buit catòlic: la recerca d’espais de silenci individuals i col·lectius, de pràctiques com el ioga, de grups de treball i reflexió en equip espirituals i ja no religiosos és molt present i va i anirà en augment.

En aquest context queden pocs focus d’espiritualitat cristiana atractius, que respecten la llibertat de consciència individual i oberts als nous reptes, i Taizé és un d’aquests pocs espais. Així doncs només ens queda desitjar que la trobada de Taizé a València sigui un gran èxit i que els que hi vagin en gaudeixin molt.