Tinc la sort de treballar a prop d’Àlex Broch (Barcelona, 1947),  un dels principals experts contemporanis en literatura catalana. Actualment està dirigint la nova Història de la literatura catalana d’Enciclopèdia, de la qual ja està preparant el cinquè volum.

És un savi amb look de savi: barba llarga i grisa, cabells una mica revolucionats, sempre pensatiu i amb un parlar que convida a escoltar. Incansable treballador, sembla que mai deixi d’escriure, i gran company.

Fa uns mesos, quan encara seia a la taula de davant meu, em va dir:

-“Saps? Jo ja sé que no podré fer tot el que vull fer”.

-“Què vols dir?”

-“Que ja ara sé que arribaré al final sense haver pogut escriure tot el que tinc al cap, tot el que vull escriure”.

L’Àlex Broch té 70 anys i per tant encara té la perspectiva raonable de 10 o 15 anys més escrivint sobre literatura catalana, però està clar que té raó, primer perquè mai se sap, i segon perquè tard o d’hora se’ns acaba el temps de poder fer coses. I fins i tot apurant fins al final la seva trajectòria com a crític literari, mai no acabaria tot el que vol acabar, perquè sempre se li obririen fronts nous.

Per sort, segur que ser director d’un projecte tan impressionant com el que té entre mans l’ajuda a concentrar esforços  i a no dispersar-se. Perquè la ment d’un savi sempre té el risc de la dispersió. I en canvi un projecte concret -amb un volum de feina més o menys previst-, ajuda a enllestir.

Quan aquell dia em va dir allò -que sap que mai podrà escriure tot el que vol escriure- de seguida li vaig dir que l’entenia, perquè salvant les distàncies tinc la mateixa sensació: ja sé ara que en la vida no podré fer tot el que voldria fer: no podré acabar tots els projectes que m’agradaria acabar, ni visitar tots els països que m’agradaria visitar, ni llegir tot el que m’agradria llegir, ni…

Per això penso que és tan important, de tant en tant, aturar-se i escriure quines coses vols fer en la vida. I tenir prou flexibilitat per combinar les obligacions del dia a dia amb la llista de projectes vitals prioritaris. Perquè, com tots sabem, el temps és limitat.

No hi ha cap article relacionat.