Quines són les característiques d’un bon DJ? Com es posa al dia? Llegeix blogs? Cap a on va aquest sector? Quines drogues sovintegen de dia i de nit a Barcelona? Per què va haver de portar en Pit Doherty, l’ex-nòvio de Kate Moss, despullat al Zara de plaça Catalunya…?
– I ara a Sinnamon què hi fas?
– A quants clubs punxes?
– A Barcelona estic al Razzmatazz i tinc residències mensuals a Fellini, el Muc i a diferents bars! De vegades em truquen per punxar al Benidorm. O a l’estiu també faig algunes sessions a La Terrrazza, el bar a l’aire lliure que hi ha al Poble Espanyol, del Night Sun Group . És d’estil com més eivissenc, de música housse. L’important de tot això al final és que entres en el cercle, ets un disc-jockey de Barcelona i et comencen a trucar per festes, o pel Sónar, o alguna entrevista a diaris.
– Aquest any participaràs al Sónar, explica’ns…
– Sí, em van trucar per obrir l’acuació de Grace Jones. És la tercera vegada que punxo al Sónar, està molt bé per diverses raons: quan t’hi conviden et consolides, se’t reconeix més. També he punxat set vegades al festival de Benicàssim, al Crimfield, al Summercase, a l’Azkena Rock, a l’Ola de Madrid, etc.
– Els blogs, els consultes molt?
– Quan vas començar, tenies referents? – I les drogues?
– Treballar de nit és difícil perquè et passen moltes coses per davant. Hi ha gent que ho sorteja millor que d’altres i n’hi ha que no ho saben sortejar. Avui en dia la droga està a tot arreu. No seria just esterotipar exclusivament el món de la nit amb la droga. Seria irreal, perquè de dia hi ha gent que consum mil coses. La gent es droga moltíssim i a Espanya més que enlloc: si vas a Toquio veuràs la gent ballant fins a les sis de la matinada i no han pres res. En canvi a Barcelona i a Espanya, no sé si per la situació geogràfica o perquè, però aquí arriba de tot. Els estrangers al·lucinen. Jo crec que hi ha molta tolerància de l’administració, una tolerància bestial, no fan el que realment haurien de fer si volguessin aturar-ho, està claríssim.
– Quines drogues sovintegen a Barcelona?
– Èxtasi (pastilles), MDMA (un component de les pastilles), crital, la cocaïna que està per tot arreu … I no hi ha un estereotip, ho trobes en totes les escales socials, és una passada. I el món dels DJ’s està al mig però com sempre hi ha gent que sí i gent que no.
– Com et defineixes musicalment?– Puc fer tot tipus de sessions: pop, tecno, electrònica. En realitat sóc bastant eclèctic. No faig sessions iguals per a cada club. La gent em ve a escoltar a mi però al mateix temps els dono una mica el que demanen anant al club que van. Per exemple: el Fellini és un club d’electrònica d’una edat determinada (de 30 anys en amunt) i sé el que els puc donar perquè marxin contents. En canvi al Razz hi van nois de 17, 18 i 19 anys. Si punxes música de fa 10 anys no és per ells! O al Lotus, són d’un altre tipus de 30’s, més pijos … I al final aquest és el secret del DJ. Ningú no ve a escoltar el teu poder artístic! La gent va al club per a ballar i has d’arribar a una conjunció. Al final els DJ ortodoxos són els que no van enlloc, no els contracten …
– Què defineix un bon DJ?
– L’element principal és la cultura musical, tenir una bona base musical. I després l’experiència que et dóna jugar amb els plats, posar les cançons, que no es noti, que es noti, jugar amb la gent… Ara ja ho faig amb CD’s, és més fàcil i pots editar les cançons per poder-les mesclar millor, és la part artística que et dóna el format CD. Molta gent ja va directament amb l’ordinador amb tota la seva música…
– On actues fora de Barcelona?
– Per exemple fa tres setmanes vaig ser a Nova York. Hi vaig punxar amb Spencer Product, que és un DJ d’allà i vam estar fent la música pel show d’Stella McCartney , passis de moda per les botigues. D’altres vegades he actuat a Mr Black, que és el club més gay de Manhattan, com un Discotteque o un Fellini a Barcelona; vaig punxar vàries vegades al Razz, que és com un Razzmatazz però més petit, de rock, electrònica, hipster … També he actuat a Londres, Tòquio, Berlín, Milan. A Itàlia faig actuacions per esdeveniments del món de la moda. A Milan vaig actuar en festes de Salvatore Ferragamo, de Louis Vuitton. I per Espanya sobretot a clubs de Madrid i València.
– Quan vas començar t’imaginaves que t’hi acabaries dedicant? Explica’ns anècdotes que t’hagin passat en la teva feina.
– Què va, la cosa es va fent gran i gran sense adonar-te’n ! I vas entrant en contacte amb famosos: Quan
era teenager tenia pòsters de Wendy James a l’habitació i ara … em truca per telèfon! He estat amb gent dels Sex Pistols, dels Ramones, amb Deborah Harry, amb Blondie, amb Alaska. Una vegada estava amb Arthur Baker, que va ser un dels creadors del hip hop, a casa seva de Londres i de sobte van i piquen al vidre des de la terrassa del costat i era: Julia Roberts! Passen coses que dius: “no pot ser!” També he estat amb Bananarama, amb Samantha Fox, amb Rick Astley , amb gent d’Oasis, amb Pit Doherty … Una passada.
– I quan dius “he estat” què vols dir? Has estat fent què?
– Doncs amb ells sopant! Els he contractat per venir al Razzmatazz i els acompanyo per Barcelona. també hi ha coses que no es poden explicar !!! Amb les Bananarama borratxíssimes per la Rambla; o Lily Allen , que és una cantant que ara està molt de moda, i a qui li vaig haver d’aguantar el cap perquè estava vomitant a no sé quin festival … O amb Pit Doherty, que era el nòvio de Kate Moss … Estàvem amb ell a la Barceloneta i es va anar a banyar quan teníem un concert dues hores més tard ! El vam haver de despullar i portar-lo en boles al Zara, el tiu caminant en pilotes pel Zara de plaça Catalunya !!! O que Blondie em saludi quan està actuant!!! Moltíssimes anècdotes i encara al·lucino.
Comentaris recents