L’ambient de Barcelona té noms i cognoms, que és on la gent ha sortit de l’armari: les vàries sales d’Arena, Punto, Metro, El Cangrejo, Museum, el grup Matinée… I junts han consolidat en només dos anys la “Pride Barcelona”, una festa anual que arrossega molts dels seus clients des de plaça Universitat fins a plaça Espanya, enmig de grans carrosses i la música que posen cada nit a les seves sales.

El carrer Sepúlveda s’ha omplert d’aquest “ambient” que té una estètica tan característica. La carrossa d’Arena llençava plomes; la de la sauna Pases, condons; els de Metro ballaven; a Boyberry ensenyaven pit; els de Museum anaven de policies; Barcelona Bears ja us ho podeu imaginar; i Berlin Dark, cuir. 

La carrossa més espectacular tant per continent com per contingut era la de la sala Matinée, hi havia moments que la seva música semblava que fes ballar les parets dels vells edificis de l’Eixample. Ai, si Cerdà aixequés el cap!

És clar que, aneu a saber, potser fins i tot li agradaria, perquè el que està clar és que el 10% hi ha estat sempre, no?

Per cert, que mirant-ho tot plegat pensava en la meva teoria que en els propers anys veurem un gran creixement de la bisexualitat i del seu desacomplexament, que aquests encara no han sortit de l’armari però els joves pugen molt forts. Però ei, que només és una intuïció, eh?

No hi ha cap article relacionat.