by Guillem Carbonell | jul. 1, 2017 | Blog en Català, Eixample, Gaixample, Tendències
L’estació del metro de plaça Universitats (línies L1 i L2, vermella i lila) s’utilitza des de fa uns anys com a camp base de moltes activitats promocionals: el hall sovint es transforma en sala de concerts i de promoció de festivals de cinema; algunes columnes són aprofitades per a fer-hi decoracions culturals -aquest últim mes, decoracions de la Casa Àsia; i les escales que van cap a l’exterior es transformen en plafons publicitaris. És el que està passant aquests dies: una de les escales de sortida ha estat coberta amb els colors de l’arc de Sant Martí. La bandera LGTB va ser creada per l’activista Gilbert Baker, que la va estrenar el 25 de juny de 1978 a San Francisco.
by Guillem Carbonell | ag. 9, 2014 | Gaixample
Déu n’hi do la pressió de bars nocturns que hi ha als carrers del centre de Sitges, pràcticament tots ells d’ambient gai. Veïns d’alguns dels carrers més cèntrics i representatius, com el de Bonaire (on hi ha la impremta de l’Eco de Sitges i a on també es veu una placa en record de la casa on va néixer Mossèn Batlle) conviuen amb una moguda que ben poden envejar San Francisco o el Gaixample. El turisme gai ha col·locat Sitges oportunament especialitzat en un nínxol de mercat d’alt poder adquisitiu, de llarga presència durant l’any i força resistent a la crisi. Però té aspectes de versió sitgetana de friccions similars a Lloret i Magaluf. Per això no és d’estranyar que de tant en tant apareguin friccions amb els veïns com la que, de moment a petita escala, comença a percebre’s en alguns balcons de la Blanca Subur: cartells com aquest de la foto, amb l’eslogan: “Stop decadència i contaminació acústica”, que pengen a alguns carrers del centre.
by Guillem Carbonell | jul. 4, 2014 | Gaixample, Tendències
Quan fa poc només 48h que el concepte “mamading” va aparèixer als mitjans, aquests ja l’han convertit en “moda” i “tendència”. Així el tractava aquest matí, per exemple, El món a RAC1. Un fulgurant ascens que torna a ser un d’aquells fenòmens digne d’estudi (potser no cal tesi doctoral) sobre la immediatesa del món en què vivim i l’adrenalina de l’actualitat que fa que una cosa sigui o deixi de ser notícia a ritmes vertiginosos. I no és l’únic exemple de la setmana, en tindríem d’altres.
En el cas del mamading, els caçadors de tendències no ens van avisar a temps, eh? Com explicava ahir Josep Cuní, el “mamading” no deu ser un fenomen exclusiu de Mallorca. A Barcelona el 8 de juny la sala gai The black Room va organitzar un concurs de “mamades” per a nois. Els premis? El primer 500 euros. Els segons un viatge a Eïvissa! En feien una breu crònica al seu Facebook:
“Por primera vez la liamos parda… Concurso de mamadas!!! No os lo creíais, pero así fue!!!! Prometemos que volverá!!! Felicidades a todos los concursantes!!!!”
Queda clar que de moment les versions mallorquina i barcelonina del “mamading” són diferents: a Mallorca, versió per a turisme de borratxera. A Barcelona, versió gaixample.
by Guillem Carbonell | oct. 26, 2013 | Gaixample, Tendències
Tot el país estava pendent del Barça-Madrid col·locat en un encara exòtic horari de dissabte tarda. Tot el país? No. Unes 300 persones han acudit a la cita anual de la manifestació contra la transfòbia, contra l’odi a les persones transexuals….
Amb pancartes i eslògans com “Sistema averiat, fem transbordament”, “Degenera’t” o “Transtornem al/el carrer”, he vist passar la marxa per la plaça Sant Jaume. Una altra es queixava pels canvis legislatius: “Torna la perillositat social, ni codis penals ni exclusions socials, Trans en lluita”.
Després ha baixat pel carrer del Bisbe, han passat per davant la casa del Bisbe i s’han aturat al pla de la Catedral.
Amb el so de fons de les sardanes de cada dissabte, els manifestants han fet un breu hàppening en què es criticava (i es ridiculitzava) l’església.
La manifestació s’emmarca en les activitats de l’Octubre Trans.
by Guillem Carbonell | oct. 15, 2013 | Barcelona, Crònica Negra, Eixample, Gaixample, Societat
Una de les dues botigues de Juan Andrés Benítez Álvarez, mort fa una setmana després de rebre forts cops en ser detingut pels mossos al Raval, està a Consell de Cent 253, cantonada amb Muntaner.
Es diu American Men i té roba d’esperit jove molt ben triada, l’havia vista alguna vegada tot i que mai no havia entrat a comprar. Està en ple Gaixample, a tocar de l’hotel Axel i jo avui hi he arribat en un cop de Brompton.
Una mica tard, perquè l’acte que li han fet amics, veïns i clients ja havia acabat, però just a temps per a deixar-ne constància amb aquestes fotos que evidencien la petjada que en Juan Andrés ha deixat en el seu entorn.
(Per cert, mireu quin comentari ha deixat un amic seu en un post anterior:
paco puente
Una magnífica persona, entrañable y cercana, así era nuestro amigo Juan Andrés.
Aquí en Sevilla, en su barrio de Triana, nos enteramos del mazazo de su muerte el pasado viernes once. No es posible que le hayan arrebatado la vida, no hay derecho.
Juan Andrés era una persona vital, pacífica, amante de la perfección, de las cosas bien hechas. Siempre buscó su propio camino y prosperó con gran esfuerzo.
Nunca soportó las injusticias y se reveló contra ellas.
Ahora, la brutalidad policial lo ha apartado para siempre de nosostros)
by Guillem Carbonell | oct. 10, 2013 | Crònica Negra, Gaixample, Societat, Tendències
Foto: Europa Press
Per un motiu o un altre, s’anirà veient, els Mossos han afegit un altre nom a la seva llista negra: Juan Andrés Benítez Álvarez, empresari del gaixample, va morir després de ser detingut per la policia arran d’una baralla o una discussió al carrer. Testimonis presencials expliquen que en oferir una certa resistència a la detenció, un grup de policies el van reduir a cops.
La necessitat dels Mossos de reduir-lo de forma dràstica contrasta amb el que expliquen d’ell els seus companys de l’ACEGAL, que era una persona molt agradable i que no oferia problemes. Mig centenar de veïns del Raval es van concentrar dimecres (9 d’octubre del 2013) davant del número 16 del carrer Aurora del Raval, on Juan Andrés vivia en un pis de la seva propietat.
Tenia 50 anys, era natural de Sevilla i vivia des de fa uns deu anys a Barcelona, on tenia dos establiments comercials al Gaixample, un al carrer Casanova i l’altre a Consell de Cent. La foto de l’esquerra és copiada del seu perfil de Facebook.
Comentaris recents