Ho explica la placa instal·lada just al costat del mural recuperat: “Reproducció del grafit de Keith Haring (1958-1990) Tots junts podem aturar la SIDA que l’artista nord-americà va executar l’any 1989 a la plaça de Salvador Seguí de Barcelona. El 1992 l’edifici que el sustentava es va enderrocar, afectat pel Pla especial de reforma interior del Raval. L’Ajuntament de Barcelona i el Macba n’han fet aquesta reproducció el 2014, en el marc del Raval Cultural”. Està al mur que porta cap a la plaça Joan Corominas i és una gran recuperació!
Dotze botigues de discos ‘independents’ han celebrat a Barcelona el “Dia de les botigues de discos“, fixat des de fa un temps el 20 d’abril. Una d’elles ha estat Discos Luchador , al carrer Ferlandina.
No sé si hi ha algun altre grup de música català que parli tant i amb tant d’apreci del seu barri com el grup de rap Poker d’Asos de la Barceloneta…
Una i una altra vegada recorden amb les seves cançons que hi van néixer i hi han crescut, que coneixen les places, la gent, els racons de la Barceloneta i que a l’estiu també es fixen en les turistes que es cremen al sol de les seves platges.
Ara feia temps que no els veia actuar i he aprofitat la 5a Jornada ‘Rapeja contra el Racisme’ que s’ha fet al costat del Casal de Joves Casa Sagnier, (al parc de Brusi de Sant Gervasi) per anar-los a escoltar una estona.
És rap, i això o us agrada o no, a mi sí, però fixeu-vos en les paraules, en les rimes, en el que diuen.
Els vaig descobrir fa un temps en una plaça de la Barceloneta i segueixo dient que m’agraden i que m’encanta com estimen i defensen el seu barri i la seva gent. Penjo aquí els vídeos que he fet avui, disculpeu però no en sé els títols.
Mireu quin duo més divertit actua aquests dies als passadissos de la parada de metro de la plaça Universitat. Un bon exemple del que és l’abundant música underground del metro barceloní. Creieu-me que els hi queien forces monedes, bé que se les guanyaven!
A diferència del que passa al Born, trobo que les activitats culturals, comercials (botigues) i la cultura underground del Raval (és a dir totes aquelles que no organitza l’Ajuntament o que li serveixen) no són gens pretencioses, segurament perquè l’entorn fa que no ho puguin ser. Són activitats com més atrevides, més conscients de les seves limitacions, amb més ganes de fer que d’aparentar. I de crear caliu, que la gent s’hi trobi bé, molt real.
Un bon exemple d’això que dic són les sorpreses que de vegades trobes a 53 del carrer Ferlandina, en diuen l’Ekorek Dub Factory. Si l’underground és això això són concerts de nit de l’underground barceloní. Fa uns dies, per exemple, hi va actuar Tamar MLeod Sinclair. No érem més de 20 persones en el local, tot molt senzill en un clima encantador i unes veus esplèndides, per exemple la de la pròpia Tamar.
Bé, “torna” és un dir, una manera de fer titular, perquè els barcelonins sabem que Clive Booth és dels que mai no marxen. Ens ho deia ell mateix fa uns dies en aquest blog, en Clive Booth, el predicador de carrer per excel·lència de Barcelona, reconegut pel poble però poc reconegut pels mitjans oficials (i per això hi poso l’entradeta d’underground) ha tornat a l’atac després de l’estiu. Amb un espectacle que segons ens deia és tot un èxit, la gent s’hi atura i riu. Primer el vam veure enmig de la gentada de la Mercè i fa uns dies predicava a la cua de la manifestació d’indignats del 15 d’octubre.
Ho explica la placa instal·lada just al costat del mural recuperat: “Reproducció del grafit de Keith Haring (1958-1990) Tots junts podem aturar la SIDA que l’artista nord-americà va executar l’any 1989 a la plaça de Salvador Seguí de Barcelona. El 1992 l’edifici que el sustentava es va enderrocar, afectat pel Pla especial de reforma interior del Raval. L’Ajuntament de Barcelona i el Macba n’han fet aquesta reproducció el 2014, en el marc del Raval Cultural”. Està al mur que porta cap a la plaça Joan Corominas i és una gran recuperació!
Comentaris recents