Abat de Poblet

El Pare Abat de Poblet, Josep Alegre, ha participat aquest migdia a la pregària de 15 minuts que des de fa unes setmanes es fa cada dia (d’un a dos quarts de tres) al cor de l’església de Santa Anna, amb el lema: “al cor de Barcelona, al cor de la jornada, al cor de tu mateix”.

La iniciativa és original i està tenint èxit. Són 15 minuts senzills de lectura, silenci i cants de Taizé. Un oasi de tranquil·litat i de reflexió al mig de la jornada. Quan he arribat el grupet de gent estava en silenci i poc després s’han posat a cantar el ‘Nada te turbe’ de Santa Teresa, tal i com el va musicar fa anys Frère Roger a la comunitat ecumènica de Taizé:

“Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene, nada le falta, sólo Dios basta”.

Acabada la pregària han arribat els 10 minuts anunciats de reflexions de l’Abat de Poblet.
Sempre es parla molt de la diversa espiritualitat i del diferent tarannà de Poblet i Montserrat. A l’Abat de Montserrat el veiem i l’escoltem de tant en tant a Barcelona (jo el vaig anar a sentir fa un temps a Sant Felip Neri), però és més rar poder escoltar en directe a la ciutat l’abat de Poblet. Per això m’hi he acostat.
En la seva breu intervenció (que podeu sentir al vídeo o llegir sota aquestes línies) ha resumit el que volia dir en tres paraules: “Silenci, respiració i desig”.


“Com pregar? Subratllaria tres paraules a tenir sempre en compte per fer pregària:

Primer, el silenci. Pregària és un diàleg amb Déu i Déu parla en el silenci del nostre cor. La veu de Déu és silenci i cal escoltar-lo en el silenci. És veritat que és molt difícil. El silenci exterior és més fàcil. Però també ens hem d’acostumar a fer un esforç d’un silenci interior, el camí per sintonitzar amb aquest Déu que ens parla des del silenci.

Com diu l’escriptura: ‘En el silenci de la nit Déu va plantar la seva tenda entre nosaltres’. Considero molt important aquest esforç del silenci i en aquests ambients que vivim no és fàcil conrear silenci. Però necessitem viure temps de silenci, en tota relació humana, per parlar i escoltar-nos.

La segona paraula seria la respiració. La pregària és la respiració de l’ànima. L’Esperit Sant es relaciona amb l’aire de Déu. En l’ambient de silenci això es pot complimentar amb la dimensió de la Paraula, escoltar la Paraula.

I la tercera paraula és el desig. Quan jo en el silenci aspiro aquesta Paraula i la guardo al cor Déu no passa en va per la nostra vida.  Emergeix el desig que em porta a fer de la meva vida un servei. Donar la vida des d’aquesta llum i aquesta força”.

Josep Alegre, abat de Poblet, ha insistit per acabar: “Són tres paraules molt importants per posar-nos en el camí d’una bona pregària: crear un bon ambient de silenci exterior i interior; que sigui com un camí per portar dintre nostre la paraula de Déu. Guardar la paraula i quan el nostre cor , que està fet per al bé, reposa en pau, neix el desig que com diu Sant Agustí és el signe d’una autèntica pregària. I aquest desig es manifesta cap enfora en un servei”.

I s’ha acomiadat amb complicitat cap a la gent que busca silenci i pregària cada migdia a la parròquia de Santa Anna, de les més velles de la ciutat: “Que aquestes pregàries de cada dia siguin molt fructuoses per a la vostra vida i per als vostres amics”.

A mi m’agraden aquestes iniciatives que trenquen la rutina amb una radicalitat diferent com aquesta. La del silenci!