(Escrit publicat el 3 d’agost a l’Eco de Sitges, en la columna de ‘Cròniques de la Ribera’)

Hauríeu de veure les tres turistes angleses que tinc assegudes tres taules més enllà del Cafè Montroig: són 100% ‘Bristish’. Totes tres amb el nas una mica aixecat, elevant els ulls per mirar per sobre de les ulleres i amb l’aire que devien tenir els anglesos quan visitaven l’Índia.

Morenes d’uns quants dies de platges sitgetanes, han agafat la carta i els ha donat la sensació que els plats no estaven escrits en anglès. Amb cara mig d’indignació, mig de supèrbia han retornat les cartes a la taula del costat buscant-ne d’altres en versió anglesa.

Jo, que me n’he adonat, els he explicat que si miraven l’última línia (sota el català i el castellà) els plats també estaven escrits en anglès:

-“Oh, thanks, thanks” han dit amb educació,tot satisfetes.

Poc després se’ls ha acostat un dels cambrers habituals del cafè del carrer del Pecat, que les ha atès molt bé, en un més que correcte anglès.

A l’hora de triar, una d’elles ha demanat l’esmorzar anglès, com no podia ser d’una altra manera. La segona ha volgut un entrepà gegant; i a la tercera li han portat un plat on des de la distància veig una ració abundant de patates fregides i hi intueixo un ou ferrat. Vaja, que s’han posat les botes. És diumenge i són tres quarts de dotze del migdia així que, coneixent les rutines angleses, això deu ser el seu dinar.

A més de l’ou ferrat i el ‘bacon’ l’esmorzar anglès inclou l’obligatori te. I per triar tes i infussions el Montroig té una carta original i elegant, en forma de díptic de la marca “Two leaves and a bud”, tota ella també molt ‘British’: “Tea Premium Quality, Organic Teas”. Repassant-la fins i tot a mi -que sóc poc d’infussions-, em ve de gust demanar un te calent en ple estiu.

La carta és original, cada color indica un tipus de te: el color negre per al te negre; el verd, per al te verd; el blau i el taronja per a les infusions; i un color vermellós per al que anomenen te ‘African Sunset’. A la part del darrera explica que “són fets a base de fulles de te orgànic, curosament seleccionades i envassades en piràmides de seda que en preserven gust i puresa”.

En un temps més que raonable (de fet, molt ràpid) el noi ha tornat amb la safata carregada de tes i cafès. La petita taula de les tres dones ha quedat inundada de tasses i teteres.

La senyora més ‘posada’ de les tres ha demanat un te negre. Però quan li han dut el te ha protestat: “That is not black tea”. Que allò no era te negre, vaja. El cambrer vinga a explicar-li que sí, que a la carta apareix marcat com a te negre però la senyora insistia que no, perquè l’envàs era d’una altre color. Al final, sàviament, li han canviat el te i ha quedat satisfeta.

Consti que les tres dones eren simpàtiques, eh? Però semblaven tretes d’una pel·lícula de tòpics.

 

No hi ha cap article relacionat.