En aquesta crisi Europa s’està jugant el seu futur com a realitat política mundial. SI fins fa uns anys a Catalunya pocs dubtaven de la conveniència de pertànyer a la Unió Europea ara la cosa està canviant, sobretot havent vist les reaccions molt egoistes que cada Estat ha tingut envers la crisi que fins ara ha afectat sobretot els estats del sud.

Fins i tot el president Pujol, un convençut europeista, va arribar a dir que no és tan greu ser un estat europeu fora de la Unió, perquè hi ha casos d’exit en què això passa.

Ara que els països de més al nord comencen a veure com les seves xifres d’atur creixen comencen a sentir en la seva pell la por a la crescuda dels desempleats (encara a nivells molt llunyans dels casos extrems d’Espanya i Grècia).

No té sentit una Unió Europea d’estats que en un cas tan greu com aquest no són capaços de reaccionar de manera solidària.

Fins ara cada estat ha tirat pel seu camí despreocupant-se en realitat de les coses greus que passen a l’estat del costat. Com per exemple ha fet França respecte l’estat espanyol, mentre les coses li han anat bé.

No hi ha cap article relacionat.