L1330990.JPG

La marea humana i d’estelades de dimarts passat (11 set 2012) m’ha deixat uns dies pensatiu sobre l’excepcionalitat d’aquella marxa i sobre tot el que pot venir. I és clar, he anat comentant ‘la jugada’ amb uns i altres.

Avui, per exemple, m’he trobat a l’ascensor amb una veïna de tota la vida que va anar a la mani de l’11 de setembre del 77 i que també ha anat a la del 2012. Com que feia dies que no ens vèiem, no me n’he pogut estar de preguntar-li:

-“Què penses, hi havia més gent a aquesta o a la del 77?”

-“Sens dubte n’hi havia més en aquesta”, m’ha dit

I això és gros, eh? Perquè ens hem passat els últims 30 anys parlant de les del 76 (Sant Boi) i 77 (Barcelona) i ara n’hem fet una demanant ser un estat d’Europa i hi ha acudit més gent.

L1330998.JPG

Us resumeixo algunes de les meves reflexions:

– Ho va preveure en Quim Monzó el mateix 11: “Serà la manifestació més important” de la història d’aquest país… Que tot el llarguíssim recorregut estigués ocupat per gent des del començament va ser veritablement excepcional

– Va ser una festa, no hi va haver CAP incident i això també és excepcional

– Hi vaig pensar durant la mani i divendres li vaig sentir comentar a Lluís Foix a 8 TV: va ser sobretot una mani de comarques i barcelonina (de Barcelona ciutat).

– I afegeixo jo: sociològicament hi faltava la part menys procliu de l’àrea metropolitana: Gavà, Bellvitge, Cornellà, Santa Coloma… diria que no hi eren.  I bé que hi haurien pogut ser, eh? Perquè s’està defensant el seu benestar futur i no caldria que ningú els pregués assitència, se’n podrien conscienciar sols. Només escoltant el president d’Extremadura ja haurien de reaccionar. Però d’altra banda, seria important que l’independentisme català fes un gest cap a aquests sectors, que són els que estan emocionalment més vinculats amb determinades zones d’Espanya.

– Lligat a això, qui es mou de manera més incòmode en la nova situació és el PSC. Se’l veu totalment descol·locat.

– Diria que tampoc no hi eren una bona part dels que es van manifestar en les marxes dels indignats. Hi ha un sector d’indignats que no s’hi va afegir. És com una corrent que menyspreua la política i els polítics que es mou al marge d’aquesta altra que tot i criticar-los és conscient de necessitar-los.

L1330984.JPG

– La pancarta de la foto resumeix bé l’esperit de la mani, oi?

– Una cosa important és que els ciutadans són els que van estirar del carro. Els polítics estaven en un segon terme i en tot cas s’hi van haver d’anar afegint. Tinc la sensació que aquesta és una de les coses fonamentals que des de Madrid no s’entén.

– L’estelada s’ha consolidat com un símbol d’il·lusió. L’estelada va ser una de les triomfadores del dia, la mani va ser un mar d’estelades.

– El president Mas està gestionant bé els ‘tempos’: a Barcelona, a Madrid…

– El PP, també el català, es mou còmode en aquesta situació de tot o res en què ens trobem

– Ara més que mai, la fragmentació independentista és un llast: Esquerra, Solidaritat, Reagrupament, Convergència?

– Espanya està reaccionant ensordida. Sorpresa però amb ganes d’ignorar i si cal, aplastar. Amb algunes excepcions remarcables, com les declaracions de Del Bosque, entrenador de la selecció.