Barcelona escalfa motors per una revolució en la mobilitat dintre de la ciutat. Un estudi proposa un canvi radical en la circulació dels autobusos, una organització de les illes en “Supermançanes” i una pacificació dels carrers que no siguin grans eixos de vehicles.

L’estudi amb que s’està treballant suggereix que 26 línies d’autobusos circulin en xarxa (horitzontal i vertical) i substitueixin les línies d’autobusos convencionals de Barcelona, les de tota la vida. Asseguren que amb menys parades i amb molts menys autobusos però racionalitzant els recorreguts millorarà el servei i el temps d’espera.

Es vol reorganitzar la mobilitat al voltant del concepte de “Supermançanes”, que per exemple agruparan 9 illes d’Eixample, com podeu intuïr a la foto.

L’objectiu últim és caminar cap a l’autosuficiència energètica de la ciutat i fer-ho reduïnt contundentment la quantitat de vehicles que hi circulen, fent-ne desaparèixer fins a 500.000 (també incrementant el cost d’estacionar-los, “però això un cop haguem solucionat el tema dels autobusos”).

Així ho ha explicat Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, BCNEcologia, en una interessantíssima conferència pronunciada a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia.

Segons Rueda, aquest projecte -que transformarà per complet el funcionament i els resultats de la mobilitat a la ciutat- ja està consensuat entre l’Ajuntament, TMB i BCNEcologia, l’organització que l’ha pensat. BCNEcologia es defineix com “un consorci públic dedicat a repensar les ciutats en clau de sostenibilitat” i ja ha experimentat un sistema similar de transport a Vitoria-Gasteiz.

El moment culminant de la xerrada ha estat quan Rueda ha projectat un dibuix fet aquesta matinada i en què traça com hauria (haurà) de ser la nova xarxa d’autobusos de Barcelona, totalment nova, res a veure: 26 línies que travessaran la ciutat verticalment i horitzontalment. Si no m’he descomptat 17 curcularan en verticalitat  i 9 horitzontalment. Intentant aconseguir un fenòmen proper al del metro, funcionant en xarxa i no en línia.

Res de línies que s’han anat afegint “per acontentar uns barris” però que fan complicat l’ús del sistema: “En general ningú no coneix més de dues línies, quee són les que usa pe r anar a la feina o a un punt cèntric”, el sistema actual és “com un plat d’espaguetis”, En canvi s’espera que en xarxa acabi donant un resultat similar al metro: freqüències mitjabes de màxim 4 minuts i sovint de 2 minuts que permetin ràpids transbords horitzontals o verticals, segons on es vulgui anar.

Rueda ha posat un exemple concret de l’eficiència del sistema que s’està projectant: “Un diumenge qualsevol amb menys de la meitat de la flota actual aconseguríem freqüències de 10 minuts, una freqüència millor que l’actual, amb els 900 autobusos que avui surten al carrer els diumenges”.

La idea és alliberar una gran part de l’espai urbà de cotxes, que es concentrarien només en els carrers exteriors de les supermançanes. Una supermançana estarà formada per exemple per 9 illes d’Eixample. Tot el tram interior estarà pacificat (només hi podran circular veïns, bicicletes, transport públic…) i el trànsit en concentrarà en els carrers “exteriors”.

Rueda ha explicat: “La xarxa de busos serà la que mani la de supermançanes, perquè fixarà el posterior alliberament d’espai de transport privat.

“Si aquest projecte tira endavant” -i sembla que hi ha tota la voluntat política a l’Ajuntament que ho faci- “seria el projecte de “reciclatge urbà” més important del món”. Pel que ha comentat Salvador Rueda el projecte, basat en la concepció d’una cèl·lula urbana diferent de la mançana “ja està consensuat”.

(Tot plegat va en la línia del que ja explicaven i projecteven abans de les eleccions municipals l’ara tinent d’alcalde Antoni Vives i l’actual gerent d’Hàbitat Urbà i arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Vicente Guallart: la idea d’una ciutat amb barris autosuficients, ho podeu recordar o llegir clicant aquí.)