blog Súnion

Fa uns mesos vaig fer un post sobre el nou edifici de l’escola Súnion a República Argentina. Súnion és una d’aquelles escoles de les que sempre he sentit a parlar a Barcelona, per motius varis. Fa uns dies en Dídac Martín va deixar un comentari en aquell post que pel seu interès reprodueixo a continuació:

“No sé si es veu que estan bé ó no, els de l’escola Súnion, al seu emplaçament. Potser caldria preguntar-li’s. De passada també se’ls podria demanar què en pensen de l’horror de façana que els hi han fet. Aquest edifici era fins no fa gaire l’escola Siervas de San José (el nom pot espantar, però per pròpia experiència, enganyava), però les missioneres que el regentàven van decidir tancar-lo, i l’edifici va ser adquirit per la fundació Súnion. Vaig trobar el projecte constructiu en una web de l’Ajuntament, i hi sortien uns dibuixos sobre com quedaria la façana; en la representació s’obserbava una fredíssima façana de vidres cobrint tot l’antic edifici, només perforada en pocs llocs per unes abertures quadrades que sobresurtien com passadissos des de l’interior; per contrast amb l’entorn i per sa volumetria, no m’agradava gens. Temps després vaig poder veure l’evolució de les obres que, per no sé quin motiu, van estar aturades un bon grapat de dies, just quan ja havien fet els passadissos, que recordàven cubs buidats, de les obertures a la façana. Quan es reanudàren les obres, van limitar-se a completar la nova marquesina (que substitueix l’anterior escalinata i balustrada suportada per columnes monumentals), instal·lar vidres mirall arreu, i a pintar el que quedava de l’antiga façana, de color malva (contra el color de pedra natural d’abans). L’equip d’arquitectes, mentrestant, havia canvïat els “rènders” del projecte publicats a la seva web reflectint el nou projecte. A mí em sembla que van fer curts de calés, i la façana de vidre sortia de pressupost, i que decidiren acabar de la forma més barata possible: deixant el que ja s’havia fet de la idea original, completant l’imprescindible (escales i marquesina) i rematant simplement pintant la resta del color més allunyat al que hi havia abans. Si la façana de vidre no m’agradava, la nova em fa desitjar que l’haguèssin feta. A més a més, i per acabr-ho d’adobar, tenim la possibilitat, si hi som al davant, de girar una mica el cap i contemplar l’agressiu nou edifici de vivendes que ha fet lajuntament una mica més amunt: enorme, amb volums envaïnt el carrer, sense balcons, i combinant un cridaner color groc amb uns tristos i obscurs negre i marró fosc (un marró el de les totxanes de la façana, tal i com si haguèssin estat cincuanta anys exposades al tub d’escapament d’un autobús amb massa anys i quilòmetres al damunt sense l’adient manteniment, i que a més a més, cremés en el seu motor oli de cuina reciclat). Una llàstima amb lo bé que havia quedat “la muntanyeta” amb el nou parc i la netejada de cara del pont i els seus jardinets (tot i enderrocar la caseta del transformador, que era al catàleg de símbols urbans de l’ajuntament)”

Gràcies i salut, Dídac!

Articles relacionats:

  1. Barcelona posa’t guapa?