No tinc temps d’aprofundir en el tema, aquest blog està a punt de marxar de vacances, però al menys volia deixar constància d’un escrit que m’ha enviat la Sra. Isabel Lacruz i que denuncia la cimentació d’un solar perjudicarà un ginjoler de molts anys al carrer d’Arimón, a Sant Gervasi. La foto és de Rafael Zaragoza i l’he pres amistosament del blog Jardineria. Aquest blog explicar com el ginjoler ha patit 3 agressions greus, “una per cada costat” i de moment les ha superat: “Ara es pretén edificar damunt mateix on conserva la majoria d’arrels, l’únic cantó que li queda”. Qui en sàpiga més, que ens ho expliqui. “Quan comencen a matar arbres, no paren”, diu l’escrit que m’han enviat. Ho hem viscut aquesta primavera amb plàtans i més plàtans talats a l’Eixample.

I l’escrit que m’han enviat:

Sr. Guillem CARBONELL

Benvolgut  amic:

Quan falten pocs dies per al cessament de l’alcalde Hereu, els veïns de Sant Gervasi ens enfrontem amb un dels últims abusos del consistori que se’n va: Quatre anys després de la batalla col·lectiva per preservar el que és possiblement l’exemplar més important de ginjoler d’Europa, enmig de la ciutat de Barcelona, que ha crescut al llarg de més de 200 anys al carrer Arimon 7 (un arbre catalogat gràcies a aquesta batalla ciutadana, ja que l’Ajuntament havia signat l’aprovació perquè un constructor privat el tallés).

Quatre anys sense que l’Ajuntament hagi accedit a contestar als 1.400 barcelonins que vam presentar per escrit la sol·licitud perquè els 10 x 30 = 300 m2 del solar es dediquin –i amb més raó en temps de crisis econòmica i mediambiental— a una petita plaça o un parc, amb l’objectiu de que les arrels del magnífic arbre no es vegin afectades per la construcció, i pugui seguir en peu altres cent anys, com certifiquen els especialistes: si li deixen aquest mínim terra necessari.


El proppassat dimarts 21 de juny vam veure al petit solar del ginjoler una camioneta de la constructora Cots i Claret; interpel·lats in situ, els tècnics que aixecaven plànols i feien mesuraments del solar, van argumentar que tenienl’obligació del secret i la confidencialitat (amb qui?) per no dir res de les intencions i l’encàrrec que havien rebut. Tanmateix, l’endemà hi van penjar el cartell de l’empresa a la tàpia del solar.

La manca de transparència i el secretisme dels afers que interessen i afecten la ciutadania es fa insuportable. Alguns ja ens hem adreçat al Sr. Xavier Trias, qui,a les promeses electorals deia, entre altres coses: “Actuarem per recuperar i potenciar el centre històric de Sant Gervasi: l’ entorn de Galvany i la Bonanova. Proposarem una plaça de referència…”

I li hem demanat que acordi des de l’alcaldia dedicar el solar d’Arimon, 7 a l’equipament que cents de veïns vam demanar, amb el suport explícit de molts intel·lectuals i professionals coneguts a la ciutat, a saber La plaça del Ginjoler, en el densnucli històric de Sant Gervasi, a la Bonanova, en un carrer extremadament concorregut, que porta al metro, que té una escola a 50 m del ginjoler, a una zona del barri que ha vist fa un any la destrucció de l’arbreda de 29 lledonersde la plaça Joaquim Folguera (amb el pretext de l’ampliació d’una L9 que ara se suspèn sine die), en realitat per protegir un aparcament i amb una plaça adjacent, Frederic Soler, abans coneguda al barri com plaça Pitarra, que és ja tota formigó, gràcies al mateix pàrking.

A més, es va aprofitar per retirar els fanals de l’època, que es preserven a tot Europa i aquí son substituït per uns terribles fanals d’autopista. En lloc d’una plaça plena de quietud, arbres i frondositat, on jugaven els nens i llegien els avis, tenim ara un forat immens i brut, que augmenta la calor, el soroll i la contaminació.

Els últims mesos,  als jardins de Vil·la Florida, aquest ajuntamentara en funcions ha tallat tots els magnífics arbres centenaris de la part que dóna a Sant Gervasi de Cassoles, amb el pretext de construir una biblioteca, ha destruïtel mur antic i ha deixat un gran forat, rematant la trista reforma d’uns jardins que van ser frondosos i d’una propietat que es veia més ben cuidada en ple abandonament, fins i tot amb els okupes, ja que havia conservat tota la frondositat i el bonic edificiencara no havia estat objecte d’una reforma molt discutida.

Però la llista de la destrucció del patrimoni verd i el patrimoni arquitectònici històric en aquest barri és massa llarga.

Faig una crida a la consciència de tots perquè fem el que podem per difondre i denunciar aquest arboricidi imminent i aquest atemptat contra la nostra ciutat, i ens hi oposem amb tots els recursos.

Signa Isabel Lacruz