Si la primera presentació de les memòries de Nazario es van fer al bar Ocaña de la plaça Reial i van ser moderades per l’editor Jorge Herralde, les segones s’han fet a la llibreria de temàtica gai ANTINOVS i han estat moderades pel conseller Santi Vila. Hi vaig anar en un plis plas, aprofitant una estoneta lliure que m’oferia el vespre. Va valdre molt la pena, tot i que els vídeos i els àudios són de baixa qualitat: vaig arribar tard, la llibreria era plena i em va tocar quedar-me a les últimes fileres. Tot i això, si hi poseu atenció, us servirà per a fer-vos una idea de l’ambient de certa nostàlgia però també reivindicació de present underground que es va respirar.

Nazario va reivindicar davant del conseller que es faci una exposició sobre la cultura underground de la Barcelona dels 70’s: “Sembla que no li interessi fer-la a ningú. Als comunistes no els interessava perquè va ser un moviment una mica anarquista; a les dretes tampoc; i als socialistes tampoc, perquè estaven preocupats per altres coses. Jo segueixo reivindicant aquesta època”.

“L’haurem de fer”, va contestar el conseller.


Santi Vila pregunta: “Hi ha gent que escriu les seves memòries per necessitat d’ajustar comptes, o de fixar memòria o per reivindicar el seu passat, tu per què ho has fet?”


Nazario parla dels locals de moda als 70’s, com Zeleste. I reivindica davant del conseller una exposició sobre la cultura underground de la Barcelona dels 70’s.


En aquest altre vídeo es parla de la intensa vida de Nazario amb els seus amants: He fet a la vida el que m’ha vingut de gust”, també en l’aspecte professional: còmics… Al minut 1:40 Santi Vila reflexiona sobre la relació entre el món institucional i el món underground. Si el món underground queda engolit per l’institucional, qui exercirà la crítica? ve a dir…


I finalment, en aquest fragment Nazario parla d’exposicions que ha fet i que parlen del seu món i del d’Ocaña. “A tu on t’han censurat?” demana el conseller: “Per exemple als Estats Units”, contesta Nazario.