Pujo al 24 a l’Avinguda Príncep d’Astúries. És l’autobús que puja i baixa del Carmel fins a la Ronda Sant Pau i que fa un recorregut extraordinari: passa davant del cinema Floridablanca i plaça Universitat, puja per Passeig de Gràcia i Gran de Gràcia, passa prop del Park Güell i et deixa en ple Carmel. I viceversa, baixant per Príncep d’Astúries.
A la parada de plaça Molina puja un senyor al bus i crida:
“Comprueben que no les hayan robado nada. Acaban de bajar tres señoras que estaban robando en el autobús”.
La gent posa cara de circumstàncies i tothom comença a comprovar si li han robat alguna cosa. Jo faig les tres comprovacions habituals, que es resumeixen en tres moviments, un a cada butxaca: cartera, mòbil, claus.
-“Què passa, què passa”, em diu el nen.
-“El senyor que ha entrat és un policia de paisà. Hi havia tres senyores que robaven. T’han robat alguna cosa?”
Diu que no i tots dos ens girem a mirar cap al carrer on, efectivament, tres dones estan sent registrades per la policia.
El secreta torna a pujar al bus i pregunta: “A algú li han robat alguna cosa?”
Tothom diu que no. El conductor insisteix i davant la confirmació que a ningú li falta res torna a engegar l’autobús i reprèn el trajecte.
-“És que el bus ve del Park Güell i pugen a robar els turistes”, raona una senyora entrada en edat i que sap de què parla. Davant seu seuen uns estrangers que tot just ara comencen a entendre alguna cosa. La dona els ho explica no en anglès sinó amb mímica.
El turista s’aixeca espantat, ara que ja hem deixat la policia i els fets enrera. Fa el mateix repàs que jo a tres butxaques. Per sort, arriben tard a les comprovacions però tampoc no els han robat res a ells.
Comentaris recents