Bandera a mig pal a l’Ateneu Barcelonès per la mort del vicepresident segon, Francesc Morata

Bandera a mig pal a l’Ateneu Barcelonès per la mort del vicepresident segon, Francesc Morata

ATN bandera mig pal.JPG

La bandera catalana que la nova junta de l’Ateneu va hissar de manera permanent a la façana del palau Savassona és aquest cap de setmana a mig pal en senyal de dol per la mort de Francesc Morata, vicepresident segon de l’entitat. Una nota a la web de l’entitat indica que Morata patia una llarga malaltia i que era apreciat “per la seva bonhomia i amistat, pel seu vast saber i professionalitat”.

Francesc Morata

Francesc Morata i Tierra era professor titular de la UAB, Director del Centre d’Excel·lència Jean Monnet (UAB) i Coordinador del Grup d’Investigació EUGov. No he tingut la sort de conèixe’l tot i haver concurregut recentment a les mateixes eleccions a Junta que ell, coses que passen.

Tomb a l’Ateneu Barcelonès: Jordi Casassas, nou president

Tomb a l’Ateneu Barcelonès: Jordi Casassas, nou president

Jordi Casassas

Foto: @ateneubcn

La candidatura El teu Ateneu, encapçalada pel catedràtic d’Història Contemporània de la UB Jordi Casassas s’ha imposat per 629 vots a 474 a Construïm el futur a l’Ateneu, liderada per l’economista Josep Maria Carreras i de què qui escriu aquestes línies formava part. Hi ha hagut una participació rècord, del 41,3% dels socis amb dret de vot.

Més enllà d’una lectura fàcil i, si em permeteu, parcial (“l’independentisme pren l’Ateneu”), la nova Junta representa un tomb a l’era Bohigas en la manera de fer i, pel que han explicat en campanya, de gestionar l’entitat. Això després d’uns anys en què l’Ateneu s’ha posat al dia físicament i mentalment i ha obert moltes finestres.

Ateneu amb bandera

Durant la campanya, la candidatura de Casassas ha criticat durament un posicionament que ells consideren tebi de la junta actual del president Francesc Cabana (de què formo part) en el debat sobiranista, un excès de “gerencialisme” i un suposat allunyament de la Junta dels socis. Aquesta posició s’ha vist impulsada per una intensa tasca de cerca del vot i per un posicionament clarament independentista que, en un moment com l’actual, efectivament ha contribuït a la victòria.

A sota, una foto per a la història que mostra el suport dels presidents Oriol Bohigas i Francesc Cabana al candidat Josep Maria Carreras, que havia aconseguit formar a contratemps una candidatura “continuista” amb un bon programa i perfils potents, diversos i transversals ideològicament, però que una majoria de socis ha derrotat.

Bohigas Carrera Cabana Ateneu

Foto: Max Arias

(Si voleu podeu consultar els resultats exactes, un cop computats els vots de les llistes obertes, cliqueu aquí)

Beth Galí a l’Ateneu: “Sovint els que governen no acaben de tenir les idees clares i una manera ‘fàcil’ de regular és prohibir”

[youtube 2fPxIbDCc8c]

Aniré penjant i transcrivint alguns dels vídeos de la conversa d’ahir entre Pep Montes i l’arquitecte Beth Galí, dins del cicle “Ateneistes singulars”. Per exemple aquest fragment que trobo interessant, en què conversen sobre els límits entre la regulació i la prohibició a Barcelona. En resum, deia Beth Galí que prohibir tant ens està portant a situacions absurdes:

“Sovint els que governen no acaben de tenir les idees clares i una manera fàcil de regular és prohibir. Però si ho prohibeixes tot… com els centres autogestionats com l’Escocesa -on hi havia l’escola de circ- gent que havia trobat aquests espais al Poble Nou i hi havien anat sortint grups molt interessants. De cop i volta se n’adonen i com que no eren legals: “prohibim!” Jo estava acostumada a veure el que passava a Holanda, el país més permissiu, i que tenia regulades les activitats esporàdiques a espais afectats per plans urbanístics que encara estaven disponibles… D’això a prohibir ens porta a situacions absurdes. D’una banda ens estem inventant “Indústries creatives” embotellades i d’altra banda deixen de funcionar aquells petits grups de gent que feien activitats de forma esporàdica, com passa a Berlín i a altres ciutats europees…”

El mític Ocaña, homenatjat a l’Ateneu: “Lluità perquè cadascú pugui ser com vulgui ser”

[youtube QKWb8n___yo&feature=c4-overview&list=UUG8PLZDn4IJSxrk3KZYxBAA]

José Pérez Ocaña (Cantillana 1947- Barcelona 1983), el mític personatge andalús de les rambles dels 70’s  va ser recordat dilluns en un acte molt especial (que podeu veure sencer en el vídeo) en una sala d’actes plena de l’Ateneu Barcelonès. “Les seves desfilades transvestit per la Rambla de Barcelona encara perduren en l’imaginari de la ciutat, la qual en aquell moment despertava del franquisme”, deia la convocatòria.

Durant l’acte -presentat per Lluís Reales, vicepresident de l’Ateneu- van intervenir el seu amic Nazario, Carlàs Flavià, el seu germà bessó Jesús Pérez Ocaña i Joaquin Recio, coordinador editorial de la cooperativa cultural andalusa Atrapasueños. Presidits per un barret, un mantó i un autoretrat d’Ocaña els convidats van anar recordant un a un Ocaña:

Un dels testimonis més impressionants va ser el de Nazario (minut 44 del vídeo), que va recordar la seva detenció i la d’Ocaña un dia a les Rambles: “Ell va sortir corrent però el van arrossegar fins al Cafè de l’Òpera i el van ficar al cotxe de policia on ja estava jo també detingut. Els artistes i maricons amics nostres van començar a llençar taules i cadires. Ens van ficar a la comissaria de la guàrdia Urbana de Bonsuccés. A Ocaña l’havien enmanillat i ens van apallissar, molt similar al que li van fer al pobre Juan Andrés Benítez. Ocaña emmanillat no es podia defendre, van sortir fotos a Intervíu amb Ocaña tot ple de blaus. Després ens van fitxar a Via Laietana, a mi amb el meu vestit de Salomé. Ens van dur al jutjat per portar-nos a la Model, on ja em vaig poder vestir normal, sort que no em van fer entrar a la Model vestit de Salomé… A Bonsuccés vam sentir crits demanant la llibertat d’Ocaña, Nazario i Osito, eren els transvestits i maricons del barri. També hi va haver pintades demanant la “llibertat de Nazario i Ocaña. El pitjor d’estar a la presó és que no saps segur quan sortiràs. Vam coincidir a la Model amb Els Joglars (empresonats per ‘la Torna’). Hi vam estar 3 dies, ens van acusar d’haver agredit la policia, vam pagar una multa i vam poder sortir en llibertat”.

Nazario també va voler fe memòria del vessant artístic del seu amic: “Ocaña hauria donat molt de sí com a artista i pintor si no s’hagués mort! Tot just tenia 36 anys!” “Ell venia a casa meva, a la plaça Sant Josep Oriol, i ens incitava a mi i a Camilo a sortir amb ell vestits d’aquella manera i exhibir-nos. Jo sóc molt tímid i sempre havia de recórrer a l’alcohol. A ell no li calia, es podia equiparar a algú molt drogat tot i que ni fumava ni bevia…”

Jesús Pérez Ocaña va reivindicar una antològica per al seu germà: “Deia les veritats en un temps en què era difícil dir-les. No vull fer política però avui l’única gent que estimo són els de la CUP,  que van registrar una proposta de resolució pel reconeixement de la figura del meu germà José Pérez Ocaña. El meu germà Pepe tenia una gran sensibilitat i tenia un referent, la meva ‘chacha’ a qui els franquistes van assassinar el nuvi”. També va recordar la sensibilitat de Maria Aurèlia Capmany que, al capdavant de Cultura a l’Ajuntament, va organitzar una exposició d’Ocaña a la plaça Reial a la mort de l’artista.

Carles Flavià va destacar que Ocaña “era el rei de la Rambla, muntant el seu número amb les faldilles al metro Liceu, era una explosió de vida”.

 Joaquin Recio, coordinador d’Atrapasueños, va recordar que Ocaña “va lluitar per les llibertats i perquè cadascú pugui ser com vulgui ser”. També va assenyalar com a curiositat que la biblioteca de l’Ateneu conté un exemplar de la Constitució d’Antequera de 1883.

L’acte va ser el primer d’un nou conveni de cooperació entre l’Ateneu i la cooperativa cultural andalusa Atrapasueños, que es materialitzarà en una sèrie d’actes anuals al palau Savassona, seu de l’Ateneu.

La periodista Gemma Parellada i el programa de TV3 ‘Latituds’ rebran demà el premi del 8è Memorial Joan Gomis

La periodista Gemma Parellada i el programa de TV3 ‘Latituds’ rebran demà el premi del 8è Memorial Joan Gomis

Gemma Parellada

L’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna acollirà aquest dimarts (5 de novembre) l’acte d’entrega del premi Memorial Joan Gomis, que promou el periodisme solidari. Enguany s’ha premiat la periodista Gemma Parellada, pel seu reportatge titulat “La guerra sin fin” publicat en el diari El País, i el programa televisiu Latituds, en la modalitat de trajectòries periodístiques.

De Gemma Parellada el Jurat ha valorat “la qualitat literària i l’interès del reportatge, que a més expressa el compromís ferm de la seva autora amb el continent africà, des d’una perspectiva ètica i una opció deontològica que avui no es troben fàcilment”. Gemma Parellada ha estat treballant de forma independent a l’Àfrica subsahariana des de fa més de set anys. Es corresponsal per a RFI Espanya, CNN Espanya, Catalunya Radio, i col·labora amb El País i la  CNN.

De ‘Latituds’ -una sèrie de documentals que s’emeten a Televisió Catalunya des de 2010 dirigida pel periodista Jordi Vilardell- el Jurat ha valorat “el rigor i la qualitat dels documentals i la voluntat de l’equip del programa  de donar visibilitat i protagonisme a  persones i col·lectius que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres o que promouen els drets humans, la cooperació o la construcció de pau”.

El memorial Joan Gomis vol reconèixer “obres, trajectòries i iniciatives periodístiques que mostrin un compromís en la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, la promoció de la pau, els drets humans o l’entesa entre cultures i religioses, tot fent visible l’acció de les persones i col·lectius que persegueixen aquestes finalitats” i se celebra en  record de Joan Gomis Sanahuja (Barcelona 1927-2001), que va ser durant molts anys president de Justícia i Pau.

El Jurat ha estat format per representats de les entitats convocants: Cristianisme i Justícia, Justícia i Pau, Fundipau, Fundació Cultura de Pau, Universitat Ramon Llull, les publicacions Foc Nou i El Ciervo, i de la família de Joan Gomis.

Més de 200 conferències dels 70’s i 80’s ja estan disponibles ‘online’ a l’Arxiu de la paraula, presentat avui a l’Ateneu

Més de 200 conferències dels 70’s i 80’s ja estan disponibles ‘online’ a l’Arxiu de la paraula, presentat avui a l’Ateneu

photo (9).JPG

Voleu escoltar una conferència de Maria Aurèlia Capmany? O preferiu Josep Termes? O Ricard Salvat parlant de Lorca? L’Ateneu Barcelonès ha presentat avui l’Arxiu de la paraula, un portal d’accés gratuït que recollirà progressivament més de 3000 conferències històriques que personatges rellevants han fet a l’Ateneu des de 1970 i que han passat d’estar plenes de pols a estar digitalitzades i ser d’accés ‘online’ i gratuït.

Ramon Alcoberro, bibliotecari de la Junta, i  el professor d’història Carles Santacana han presentat avui els primers arxius ja publicats, més de 200 conferències realitzades en la dècada dels 70’s i 80’s. El recull és tan divers com transversal ha estat tradicionalment la celebració de conferències a l’Ateneu. Avui a la sala hem sentit la veu del president Tarradellas recordant Lluís Companys, la de Montserrat Roig explicant com hem perdut amb els tanatoris els comiats íntims i tranquils als morts i també la del recentment desaparegut Max Cahner.

“És un maridatge de la història recent amb les noves tecnologies” ha explicat Carles Santacana. Ramon Alcoberro s’ha mostrat molt content: “L’Ateneu retorna a la societat el que d’ella ha sorgit” i “d’aquí en podrien sortir moltes tesis doctorals”. També ha agraït la gran implicació dels treballadors de l’Ateneu en un projecte que compta amb molt poc pressupost, però que es considera de gran interès.

Està previst que cada any s’incorporin unes 150 conferències fins que es pugui completar l’arxiu.