En @JoanSafont, periodista i advocat, ha presentat el seu llibre-tresor “Per França i Anglaterra” a l’@Ateneubcn

En @JoanSafont, periodista i advocat, ha presentat el seu llibre-tresor “Per França i Anglaterra” a l’@Ateneubcn

L1340453.JPG

Els que hem tingut la sort d’assistir a la presentació del llibre de Joan Safont  ‘Per França i Anglaterra‘ hem estat uns privilegiats testimonis de les intervencions del propi autor, d’Amadeu Cuito (nét del mític advocat Amadeu Hurtado) d’Enric Juliana i de l’editor Quim Torra.

 [youtube iaaei-z70a4]

En Joan Safont (un els ateneistes més actius de l’actual Ateneu Barcelonès) ha explicat el per què de l’obra. A ell l’atreia molt la biografia dels periodistes catalans de l’època (Joan, jo també sóc un enamorat d’Eugeni Xammar, hi vaig quedar atrapat amb el ’60 anys d’anar pel món’ i no paro de recomenar-ne la lectura!) i va trobar l’eix perfecte per fer un treball, un relat sobre ells, a partir del descobriment dels articles i els editorials de la revista aliadòfila (1a guerra mundial) ‘Iberia’. Hi veu una generació de periodistes que a través del periodisme comparteix època, guerres, exili i retorn.

[youtube PW_EZJ4ITgI]

 D’altra banda, escoltar el nét d’Amadeu Hurtado, l’Amadeu Cuito, ha estat tot un altre luxe. Ha recordat anècdotes de Claudi Ametlla (“un possibilista”) i d’Eugeni Xammar (méas contundent) i del seu propi avi. “A casa de l’Ametlla hi feien la mateixa tertúlia clandestina que havien fet a Perpinyà els anys 40”. L’Amadeu Cuito era aleshores seguidor del socialista Pallach.

 [youtube K8PVglC8ifM]

En el vídeo que recullo sobre aquestes línies veureu com l’Amadeu Cuito carrega fort contra la interpretació que l’actual líder del PSC Pere Navarro fa del “federalisme” d’Amadeu Hurtado, no us perdeu com ho explica.

[youtube urBMlsvJFjA]

L’Enric Juliana ha destacat com la premsa anglosaxona està mirant amb simpatia el moviment secessionista català, però ha vingut a dir que no ens enganyem, si ho fan és perquè hi volen veure una reflex de la feblesa europea. Al vídeo veureu que Juliana comenta com un sector reduït de la societat espanyola (la dreta més nacionalista, volia dir) s’ha fet amb el relat nacional-espanyol, i això que no representen més “del 18% o el 20% de la població”.

El llibre és una nova contribució de l’editor d’Acontravent, Quim Torra, per donar a conèixer el que una generació de periodistes va fer coincidint amb una època professionalment, socialment i políticament tan intensa.

 I d’alguna manera interpreto que l’autor també es pregunta, amb un cert romanticisme i enyorança, qui forma en un temps tan intens com l’actual, una generació amb complicitats com aleshores van tenir els col.laboradors de la revista Iberia.

Pepe Ribas al Cercle de #Gràcia: “En l’era de la informació la desinformació és absoluta”

Pepe Ribas al Cercle de #Gràcia: “En l’era de la informació la desinformació és absoluta”

L1320831.JPG

Amb el títol “Dels 70’s al 15M” el periodista Pepe Ribas, fundador de la revista Ajoblanco, va fer ahir (dijous 7 de juny) una conferència al Cercle de Gràcia, la primera a Barcelona en força temps, organitzada per Informa’tbcn.

Resumir-la és difícil així que em conformaré amb apuntar algunes notes que va fer sobre l’actualitat.

Després d’una primera part en què va repassar la seva experiència dels anys 70’s i 80’s, durant el primer i segon Ajoblanco (plantejat com amb un fons de consells adreçats a la generació impulsora del moviment dels indignats),  ha passat a parlar de l’actualitat…

(per escoltar els vídeos heu d’apujar una mica el volum…)

Coses que ha dit:

– Què és el que està passant al món? En realitat, hi ha menys informació que mai! Jo crec que en l’era de la informació la desinformació és absoluta. Perquè saps coses molt a l’engròs.

– Però és veritat d’altra banda que, en aquests moments, la manipulació és molt difícil perquè si passa una cosa grossa imagineu tot el que es diria a Internet i no poden tallar la xarxa, perquè seria com aturar l’economia!

– Si tinguéssim més informació, més elements, seria difícil que aparagués un líder messiànic. Mireu Esperanza Aguirre, se li està veient tot, se li ha ensorrat un banc!

– En aquest país estem molt desinformats, ens costa molt viatjar, capbussar-nos de debò a l’altre país. Aquí sabem les coses perquè les diu La Vanguardia, però què voleu que digui La Vanguardia?

– I El País pitjor! Algun dia s’haurà d’escriure la responsabilitat de Prisa i d’El País en tot el desastre democràtic d’aquest país i en la cultura. Com se l’ha carregat.

– Tot això s’ha de qüestionar des de l’arrel, si volem sobreviure.

– En aquest país viatgem però no en assabentem del que passa als altres països. La nostra democràcia està regulada perquè res no canviï. Per això l’aparició dels indignats ha estat una ‘bomba’ i els polítics estan espantats.

– Ara sí que hem tancat el capítol de la Transició. S’ha acabat perquè fa riure! El llibre està obert. Però ei: hem de llegir, estudiar i debatre. Alternar aparicions públiques de soroll amb silenci.

– Visca l’hedonisme, però sapiguem per a què serveix i per a què no. La generació després de la meva va caure per la droga.

– S’ha de tornar a la cultura participativa, no a l’espectacle. La cultura viva és contracultura perquè va contra l’establert. La cultura morta és espectacle, t’adorm, li va bé al poder perquè et torna passiu.

– Els polítics estan espantadíssims perquè veuen que s’està obrint un front. Però hem de saber construir… Hem de fer que aquesta democràcia sigui una altra cosa! No pot ser que hi hagi la premsa que hi ha, necessitem una altra premsa, una altra universitat, uns barris organitzats… l’embrió l’ estan muntant els indignats.

– Hem de costruir un altre país, que no poden construir els que ens han portat a la ruina.

– En aquest país no hi ha debats.

– Les ciutats també provoquen formes de ser i Barcelona l’hem convertit en un Lloret gegant. Ara tot s’ha de pagar, abans no pagàvem res: teatre, cultura… Hem passat d’un extrem a l’altre.

– El que ha passat en aquest país és molt greu. No ha passat a Alemanya ni a a França. A Alemanya hi ha una cultura i una consciència social i ecològica que tant de bo la tinguéssim aquí. I els lloguers són més barats!

L1320829.JPG

– No és veritat que tota Europa sigui igual! De decadència, a Estònia zero. La decadència està a Anglaterra, a França, a Italia, a Espanya…

– Després de l’època “nosaltres” (60’s i 70’s) vam passar a l’època del ciutadà “Jo”. O el que és el mateix, l’ “Age of me”:  jo he de viure sol, tenir la meva casa, jo, jo, jo…! Tota la publicitat s’ha basat en aquesta filosofia, l’han transmès. Una societat armada culturalment pot resistir això, però en el nostre cas fins i tot els diaris es dediquen a fagocitar les petites empreses culturals independents per ser ells sols, com ha fet Prisa. A França encara queden revistes de cinema, de pensament, aquí no, i tothom ha callat.

– Tothom té por, ens han ficat una por que no ens van aconseguir posar els últims anys del franquisme.

– Democràcia és respectar al del costat, viure amb ell, buscar els punts de contacte.

– Som 7000 milions que hem de sobreviure en aquest planeta. No podem viure 400 milions a canvi que uns altres 2000 milions morin o malvisquin i que ningú digui res.

L1320839.JPG

– Aquests  40 anys s’ha destruït el país. A Catalunya no queda cap poble de pescadors, està tot arrassat i ho ha fet un govern nacionalista i per mi això no és nacionalisme perquè jo el que estimo no ho destrueixo. A Alemanya els pobles van quedar arrasats i els han recuperat.

– Bankia? S’ha de fer una gran investigació del que ha passat però hi ha molta gent que té els seus diners allà i no la pots deixar penjada. D’aquí poc passarà el mateix amb Catalunya Caixa, que és dels socialistes d’aquí.

– “Per què Esquerra Republicana no ha creat 150 ateneus republicans? Han fet política però no cultura política. On són els ateneus republicans que convivien amb els libertaris als anys 30? Hi ha molt per fer…”

– A mi els indignats m’han animat a tornar, jo al setembre torno a Barcelona! Si hi ha d’haver un tercer Ajoblanco, l’haureu de fer vosaltres…

(penjaré més vídeos a poc a poc al meu canal de Youtube)

Els bombers retiren un fanal que s’estava partint en dos als Jardinets de Gràcia

Els bombers retiren un fanal que s’estava partint en dos als Jardinets de Gràcia

L1320854.JPG

Dic “retiren” perquè no crec que l’hagin falcat, tot i que he marxat en ple procés i no he vist el final. En tot cas, com veieu a la foto, un fanal alt s’ha estat a punt de partir en dos aquesta tarda als Jardinets de Gràcia. Els bombers l’han acordonat per evitar que ningú prengués mal i han procedit a retirar-lo.

L1320862.JPG

(Dues observacions extres:

L1320846.JPG

1) mireu els arbres florits de lila a l’esquerra de la primera imatge, just al començament de Gran de Gràcia. Estan esplèndids! Algú sap quin tipus d’arbre són?

L1320847.JPG

2) I segona: el fanal està just al davant de l’Hotel Casa Fuster, que avui celebra “terrasses obertes”. A dalt s’hi veia passejar molta gent i, alguns, miraven encuriosits per saber que passava a peu de carrer.

L’Arxiprestat de Gràcia inunda les motos amb uns ‘flyers’ que animen a “adorar l’eucaristia”

L’Arxiprestat de Gràcia inunda les motos amb uns ‘flyers’ que animen a “adorar l’eucaristia”

arxiprestatGràcia.jpg

Foto Twitter de @RogerBuch

Les motos de la Vila de Gràcia i de Vallcarca han aparegut aquest matí amb un “flyer” de l’Arxiprestat de Gràcia al manillar, groc i vistós, que diu: “Avís, Arxiprestat de Gràcia. No deixi de visitar la seva parròquia. Per aquests motius: “Déu t’espera”, “Un moment de silenci”, “fer una estona d’oració”, “adorar l’eucaristia” i “parlar amb un capellà”. Quan m’han enviat la foto per twitter @RogerBuch, @Aorte i en @JepsFernandez he pensat que debia ser una campanya d’algun grup que utilitzava el nom de l’Arxiprestat. Però no, sí que és campanya de l’Arxiprestat. Al menys porta el nom de la  “Missió Metrópolis” que el Cardenal Martínez Sistach va presentar fa uns mesos argumentant que la Nova Evangelització demana nous mètodes, noves formes i sobretot nou ardor”.

arxiprestatGràcia2.jpg

Twitter de @aorte

Èxit de la 1a Cursa dels 10 blaus, que ha despertat en dia festiu la Vila de Gràcia

Èxit de la 1a Cursa dels 10 blaus, que ha despertat en dia festiu la Vila de Gràcia

10blaus2.jpg

Foto del Twitter @Gemm43362

Aprofitant el dilluns de Pasqua Granada i en el marc del 15è aniversari de la colla, els castellers de la Vila de Gràcia han estrenat cursa!

[youtube e40K0d3phzo]

Ho han fet junt amb el Club Esportiu Europolis i segons les previsions amb uns 500 corredors que han despertat Gràcia aquest dia festiu.

Cursa10blaus.jpg

Foto del Twitter @cvg_cat

La cursa ha tingut dues modalitats: la de 5Km i la de 10km.  Com veieu a la foto, la sortida ha tingut lloc als Jardinets després ha putjat per Gran de Gràcia i s’ha endinsat pel laberint de carrers de la vila: Sant Salvador, Torrent de les Flors, Tres Senyores… per acabar a Perill i Bonavista. A aquesta cursa se li augura llarga vida i moltes edicions!

10 blaus +.jpg

Foto del Twitter @cvg_cat

Uns 500 joves es manifesten a la #ViladeGràcia en defensa d’un casal autogestionat i insisteixen: “La clau és fer barri”

Uns 500 joves es manifesten a la #ViladeGràcia en defensa d’un casal autogestionat i insisteixen: “La clau és fer barri”

L1320169.JPG

Uns 500 joves graciencs s’han manifestat aquesta tarda per reivindicar el manteniment al barri d’un casal de joves autogestionat pels propis joves. La marxa l’obria una pancarta amb el lema “Joves, serem la clau que obri tots els panys”…

L1320175.JPG

…insistint en el lema “Tots som la clau” que fa uns mesos va popularitzar la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.

L1320173.JPG

I les pancartes n’oferien variacions com “La clau és compartir”…

L1320170.JPG

… o “La clau és fer barri”.