Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Convocats a “recuperar” les rambles, un miler de veïns de Barcelona es van manifestar a la Rambla de Barcelona dissabte 25 de gener (2017), encapçalats per una pancarta de “Barcelona no està en venda”. Provenien sobretot dels barris més afectats per l’allau turística que viu la ciutat, com el Gòtic, Raval i Sant Antoni, i van desplegar una diversitat de pancartes i de reivindicacions, com la de “Nou mercat de Sant Antoni, popular i per als veïns”, o la que veieu a la foto de sota: “STOP Mass tourism, and house speculation”.

El nyap de la fira de Nadal de plaça Catalunya

L’equip d’Ada Colau va decidir el Nadal del 2015, el seu primer Nadal, substituir la pista de gel de plaça Catalunya per una fira “solidària”. Per entendre’ns, consideraven la pista de gel massa comercial. recordem que era un “invent” força nou a plaça Catalunya, els anys justos de govern de Trias, i que havia funcionat amb bastanta dignitat i el suport dels comerciants.

De la mateixa manera que el 2015, la plaça ha estat ocupada el Nadal del 2016 per una fira “solidària” que és un nyap en molts sentits: fa la plaça incòmode, el seu atractiu és molt limitat i té molts aspectes de cutrada, de nyap.

El periodista Lluís Permanyer havia criticat la pista de gel perquè ocupava la plaça i la feia incòmode als vianants, cosa que no compartim. Però el nyap municipal de l’actual fira solidària segueix restringint l’accés a la plaça, la fa incòmode i resta atractiu a anar al centre de la ciutat.

Que torni la pista de gel, era un bon recurs nadalenc. Comercial? Sí, però també ciutadà.

El carril bici de Gran Via / Urgell baixa a la calçada durant la fira de reis

El carril bici de Gran Via / Urgell baixa a la calçada durant la fira de reis

carril-bici-gran-via

Era un clam al barri de Sant Antoni / Esquerra de l’Eixample i per fi s’ha resolt aquest any, sembla que a iniciativa de la molt activa CUP del barri: cada vegada que muntaven la fira de reis a la zona final de la Gran Via el carril bici de la vorera central quedava inutilitzat i ni les bicis sabien per on passar, ni els vianants com protegir-se’n. A alguna ment lúcida se li ha acudit baixar els carrils bici provisionalment a les àmplies calçades laterals. Felicitats i per molts anys! Ara el tema és: que ho deixin així, sisplau!!! És una solució similar a la de la Diagonal que allibera la vorera de la Gran Via del sempre incòmode i perillós contacte bici-vianant a Barcelona. Passejar amb nens per la Gran Via és horrorós, sempre pendent de les bicis que no saps quan apareixeran. Que perfeccionin una mica la instal·lació (ara 100% provisional, bona però imperfecta) i que deixin el carril bici a les calçades per sempre més. Gràcies!

carril-bici-gran-via_2

Pengen una gran estelada a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, en solidaritat amb l’alcaldessa de Berga

Pengen una gran estelada a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, en solidaritat amb l’alcaldessa de Berga

Uns centenars de persones s’han concentrat a la plaça Sant Jaume per protestar per la detenció, aquest matí, de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, acusada d’haver mantingut l’estelada a la façana de l’ajuntament berguedà tot i els requeriments judicials que la treiés durant la passada campanya electoral. El més espectacular de l’acte de Barcelona no ha estat l’assistència, escassa, sinó el desplegament d’una gran estelada al terrat de l’Ajuntament de Barcelona. Unes hores més tard l’estelada ja havia estat despenjada de la façana, després que els grups polítics no independentistes presents a l’Ajuntament se n’haguessin queixat. D’altra banda, a Berga la plaça de Sant Pere -la de la Patum- s’ha omplert per recolzar l’alcadessa. Tot plegat sembla com un preludi del tan anunciat xoc de trens entre l’Estat espanyol i bona part de les institucions catalanes que un dia o altre sembla que haurà d’arribar.

El bar Ocaña de la plaça Reial de Barcelona

El bar Ocaña de la plaça Reial de Barcelona

Del bar Ocaña m’encanta l’atmosfera, la il·luminació exclusiva per espelmes, també als llums del sostre. Però sobretot aquell esperit que et trasllada a la Barcelona dels 70’s sense renunciar a saber-se a la del segle XXI. Quan vinc demano una hamburguesa, les fan molt bones, amb carn de la Boqueria i unes patates fregides tallades molt primes. De vegades vinc amb amics però també sol, i observo la vida sempre seductora de la plaça Reial des de la perspectiva de l’interior del local. Avui m’he portat “La vida cotidiana del dibujante underground”, les memòries de Nazario, un dels amics andalusos d’Ocaña. Parla molt d’Ocaña i explica en detall la seva mort accidental, cremat en una processó que ell mateix havia organitzat  amb gegants i capgrossos al seu poble natal, i explica: “Ocaña tenía agallas para intentar ganarse la vida en cualquier medio, para sobrevivir, y de hecho había venido a Barcelona, además de en busca de libertad, para ganarse la vida”.

El New York Times es fa ressò del hàppening de l’estàtua de Franco al Born

El New York Times es fa ressò del hàppening de l’estàtua de Franco al Born

Quan ja fa uns dies que l’estàtua de Franco ha estat retirada del Born, després de ser tombada per uns ciutadans, la crònica del hàppening ha arribat a The New York Times. En l’edició paper que arriba a Barcelona el titular era: “In city where Franco era stirs strong feelings, statue doesn’t stand long”. El títol de l’edició digital és una mica diferent: Franco took decades to Leave the Stage. His statue? Only Days.

L’article del periodista Raphael Minder fa un repàs del que ha passat a Barcelona arran de l’exposició Franco, victòria i República. Impunitat i espai urbà. És interessant perquè posa en context els fets de l’estàtua amb el present de la ciutat i del país. Més enllà d’explicar els impactes físics que ha rebut l’estàtua, l’article menciona el que significa el franquisme a Catalunya, la retirada de la placa de Joan Antoni Samaranch a l’estàtua cedida pel CIO a l’Ajuntament de Barcelona i el procés independentista que viu Catalunya.

També recull l’opinió de Rosa Maria Muga, una responsable de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet que mostra perplexitat per la polèmica i ho contrasta amb el fet que un museu de l’Hospitalet exposi sense polèmica un bust de Franco: “Ens agradi o no, Franco forma part del nostre passat”, explica Muga.