Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Santa Madrona_3.JPG

En la crònica de la ciutat que intentem fer des d’aquest blog no podem passar per alt les paraules que ahir va pronunciar Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprest de Rambles-Poble Sec, en l’obertura de l’acte de cinquè aniversari del portal Catalunya Religió. I és que la festa es va convertir de facto en la presentació en societat del que aviat serà el nou espai cultural-musical-teatral-litúrgic del Poble Sec.

Santa Madrona.JPG

Jo, que no sabia ben bé a on anava, em vaig quedar bocabadat en intuir el que estan intentant fer a aquesta església construïda el 1888 i que pel que vaig sentir ahir estava en un estat molt justet. Em va recordar molt els espais que a Perpinyà utilitzen cada mes de setembre per exposar el fotoperiodisme del Visa pour l’image, tot i que en aquell cas són temples desacralitzats. Però la idea és la mateixa, guanyar tot l’espai interior per obrir el temple a activitats culturals del barri, sense deixar de banda litúrgies com podrien ser, imagino, pregàries de Taizé.


 Transcric (i adapto una mica intentant que s’entengui del tot) les paraules pronunciades per Joan Cabot, que són una gran, sobretot per al Poble Sec: 

“Ens trobem a Santa Madrona, que és com la catedral del Poble Sec. Les obres encara estan a mig fer, estem acabant la reforma que impulsa un nou espai a Santa Madrona, amb la idea que pugui ser un punt de referència pastoral, cultural i social a un barri on hi ha molta activitat de tot tipus i en canvi manca d’espais disponibles. La renovada església de Santa Madrona serà una mica la imatge d’aquest projecte. La reforma vol respectar el lloc històric, de fet no el podem tocar gaire perquè és molt delicat. És una església construïda el 1888 té la gràcia del contrast: d’una banda, la història del barri, una església que ha patit multitud de problemes, des de la Setmana Tràgica fins a la guerra civil i tants altres problemes socials; i de l’altra, un espai nou que volem posar al servei dels temps d’avui. Serà un espai molt neutre, apropiat per a una litúrgia moderna i expressiva, que promourà l’experiència comunitària, amb un moble a l’entrada que crearà un doble espai per a diverses activitats simultànies. Tenim també la idea de poder créixer en usos diversos, litúrgics però també culturals en general, musical, teatral… Serà un espai en construcció per molts anys, perquè sempre estarem en aquest procés. Agraïm l’Arquebisbat de Barcelona, que ha cregut en aquest projecte, no només pastoralment sinó també econòmicament; també a les comunitats parroquials del Poble Sec, que estan expectants i il·lusionades; agraïm també al grup d’arquitectes T113, que s’han implicat en el projecte amb molta complicitat; i a Catalunya Religió que, tot i les mancances de l’espai han optat per celebrar els seus primers cinc anys a l’església de Santa Madrona i fer-ne com d’altaveu que esperem permeti també fer difusió d’aquest espai”.

Marina Garcés a la revista Zonasec: “El conflicte entre les dues barcelones és més frontal que mai”

Entrevista interessant de Jordi Molina a la professora de filosofia, escriptora i activista Marina Garcés, al Zonasec (“El diari del Poble Sec) del mes de juliol, sobre el “model Barcelona”: “Amb les olimpíades Barcelona s’havia de convertir en ciutat del coneixement i ha acabat sent un macro parc turístic. Ens han fet creure que més enllà del turisme no hi ha res. Barcelona està en un impàs del qual no sabem com se’n sortirà. El conflicte entre les dues barcelones és més frontal que mai, entre el model Marca Barcelona i el model Ciutat Comuna (que correspon a una ciutat que es construeix des dels barris i des de baix). La podeu llegir a L’abús del turisme ens converteix en una societat depenent

 

Un recorregut per l’antic i l’actual Paral·lel, de la mà de l’Associació @TaliaOlympia

Un recorregut per l’antic i l’actual Paral·lel, de la mà de l’Associació @TaliaOlympia

Sembla un acte de protesta però en realitat era una ruta pel Paral·lel, de la mà de l’historiador Toni Oller i l’assoacició Talia Olympia, que defensa el patrimoni i l’esperit del vell Paral·lel. Oportú ara que entre exposicions i projectes de reurbanització tant es parla d’un suposat ‘nou’ Paral·lel. El recorregut es va fer l’11 de gener i anar-hi em va permetre descobrir una gent que, des de la base i sense interessos comercials sinó més aviat romàntics, reivindica la història de l’avinguda i en la mesura del possible una certa recuperació.

Són l’equip de Talia Olympia, que pren el nom dels antics teatres del ‘Broadway’ barceloní. “Tot i que Sant Antoni era un barri obrer i el públic del Paral·lel en gran part eren obrers que hi anaven a divertir-se.

Primer a la biblioteca de Sant Antoni i recorrent el Paral·lel després, Toni Oller va anar explicant megàfon en mà on eren aquells mítics teatres. I també què en queda a banda del Molino, mireu, mireu. Si podeu intuir les lletres, aquests eren algunes de les sales del Paral·lel…

El forn del Segle, fundat el 1874 i en ple Paral·lel, és un dels resistents de la zona…

I sobretot, el bar Borrell (1909)…

O, ja a la Ronda Sant Pau, l’antiga Cerveseria La Bohèmia. Si jo fos el propietari de la cerveseria actual, no dubtaria en matenir el nom!

A la vora del Teatre Olímpia ja hi havia aquesta floristeria, regentada actualment per la mateixa família que aleshores…

… i un antic paiasso del Circ Cric ens va mostrar, a la seva botiga de productes Bio de la Ronda Sant Pau, aquest meravellós cartell de l’època.

Moltes felicitats als amics de Talia Olympia per la feina que fan, i gràcies per la ruta. Que a més va ser molt concorreguda per veïns de la zona, els més grans dels quals anaven comentant on era cada bar. I no només bars: “Allà hi havia la presó de dones, que la FAI va enderrocar pedra a pedra…”, va comentar un en entrar a la Ronda Sant Pau.

Amparo Moreno canta “Nada de verduras” al Fem Paral·lel 2012


Passejant per la Festa del Paral·lel 2012 he coincidit amb una tertúlia de luxe per l’ocasió: Josep Maria Pou, Lloll Bertran, Joan Pera, Amparo Moreno i Merche Mar. I en un moment determinat Amparo Moreno s’ha posat a cantar allò de… “nada de verduras”, un clàssic del Paral·lel, ho veureu a partir del segon 20 d’aquest vídeo…