Una de turistes i empleats del Metro de Barcelona

Dilluns vaig pujar un moment de Sant Antoni a Montjuïc. És fàcil: dues parades de la L2, la línia lila, i funicular. Com que feia molta calor i havia d’esperar una amiga em vaig quedar assegut al vestíbul del funicular. I la veritat és que a Barcelona a la que t’atures a observar alucines.

Una parella adulta, home i dona, de quaranta i tants, fan preguntes a la jove taquillera refugiada rere el vidre del despatxet que tenen els taquillers del metro de Barcelona. Moltes, moltes vegades em pregunto què fan els taquillers del metro de Barcelona, si m’ho volen explicar als comentaris d’aquest post fantàstic, perquè no entenc la seva feina, em sembla que ha quedat caduca. És pura presència perquè els usuaris del metro ens sembli que no estem sols?

El cas és que la parella i la taquillera no s’entenen. I la taquillera, tot s’ha de dir, fa poc esforç per assistir-los:

– “Do you speak English?”, li pregunten.

– “A little bit”, respon.

“No és l’anglès, són les ganes”, penso jo.

La pregunta dels turistes és fàcil: “Com arribar a les Rambles?”

Ella, ni idea. Només els sap dir que vagin a la parada Paral·lel. Però ni mu de com arribar a la parada Paral·lel. Ni mu, per exemple, de que abans han d’agafar un fàcil Funicular. I ni mu d’a quina parada han de baixar per sortir a les Rambles.

Jo que m’ho miro de lluny primer penso que no m’hi fico. Que no m’hi ficaré. Però la situació pot amb mi. Ells que no acaben d’entendre on són i la taquillera que ja està parlant amb la companya, perquè en la inutilitat de la seva posició no són un sinó dos.

Al final m’aixeco ordinador en ma, amb el mapa del metro de Barcelona en pantalla, m’hi acosto i intentant no espantar-los (perquè tots els turistes van cartera i bolso en braç, protegit dels pispes) els hi dic:

-“You want to go to les Rambles?”

La dona s’espanta menys que l’home i dona peu a deixar-se ajudar.

Total, que al final entenen que han d’agafar el funicular, baixar a la parada Paral·lel, agafar la lila fins a Universitat, baixar i preguntar on són les Rambles o plaça Catalunya, a dos minuts. O millor, agafar la verda fins a Liceu, tot i que hauran de caminar més per arribar fins a la verda.

I quin bitllet els he de dir que comprin? Em torno a girar cap a la taquillera, li tallo la conversa amb la companya i li pregunto:

– “Poden compartir la T10”?
– “La T10 fa dos anys que no existeix”, em respon
– “Sí, ja, la Casual, vull dir”
– “No, que comprin la T Familar, de 8 viatges i que poden comparti”

Els hi dic, m’ho agraeixen molt, torno al meu seient a esperar l’amiga i em torno a mirar la situació de lluny. Ells que es barallen una mica amb la màquina expenedora però al final se’n surten, validen els bitllets, entren al vestíbul, tornen a fer que gràcies i baixen cap al funicular.

Total, que penso que les funcions dels empleats de les taquilles del metro de Barcelona estan absolutament desfassades. Quan a la parada dels Ferrocarrils a Muntarer van eliminar les taquilles fa… 30 anys? les van substituir pel mateix taquiller amb uniforme amb total voluntat d’ajudar els usuaris. Aquell home ho va fer fins fa pocs anys, ara es deu haver jubilat. Doncs el mateix, els empleats del metro si hi han de ser -que jo crec que sí- haurien d’estar al costat de les màquines expenedores i amb voluntat de servei. Ah, i parlar idiomes i tenir empatia amb tothom, especialment amb els turistes, que són els que més ho necessiten. Al revés del que passa ara, vaja.

L’excavadora de Can Vies, un símbol que quedarà per sempre?

L’excavadora de Can Vies, un símbol que quedarà per sempre?

CanVies1.jpgVeurem què passa amb Can Vies, però a mi dissabte em va fer la sensació que serà molt difícil que aquesta excavadora i el símbol que ha esdevingut per al moviment okupa de Barcelona desaparegui. Bé, sí que hi ha una situació que la podria fer desaparèixer: la persistència de la violència als carrers de Barcelona que portessin l’Ajuntament a decidir un desallotjament definitiu, tot i ser conscient de la resposta que això tindria per part dels defensors de Can Vies, vist el que s’ha vist fins ara.

CanVies2.jpg

CanVies3.jpg

 

A Can Vies, pilar de 4 dels Castellers de Sants

A Can Vies, pilar de 4 dels Castellers de Sants

[youtube VTj-tim2h0M]

Dissabte a la tarda els Castellers de Sants van aixecar aquest pilar de 4 davant les runes i el que queda de Can Vies. Dues hores abans que diverses marxes confluïssin a plaça Universitat per manifestar-se contra el desallotjament, marxa que va acabar amb greus incidents sobretot a la zona del Raval i amb un grup de manifestants retinguts pels Mossos a Gran Via amb Rocafort.

CanVies3.jpg

#CanVies: Posar la Barcelona pacifista en ‘mode on’, urgentment

La Barcelona dels últims 100 anys és una ciutat de moltes tradicions, però les que destaquen són la catalanista, l’anarquista i la pacifista.

Els incidents d’aquests dies a Sants, arran del desallotjament de Can Vies, ens fan pensar que és urgent reactivar la tercera de les tradicions, la pacifista, és a dir l’activisme incansable i a peu de carrer a favor d’una resolució pacífica dels conflictes.

En front de la prepotència dels uns i la reivindicació de l’odi, la ràbia i la por dels altres cal posar urgentment en actiu l’activisme pacifista dels 70’s i 80’s.

Els veïns i en general el pacifisme no es pot creuar de braços quan constatem que cada vegada és més habitual veure a peu de carrer a Barcelona l’uniforme quasi militar de les brigades antidisturbis dels Mossos o les barricades dels moviments alternatius, com en peu de guerra. Una i altra vegada.

És l’hora de reactivar el pacifisme a Barcelona, és hora de reivindicar i mobilitzar la Barcelona pacifista. La que fàcilment pot ser titllada d’ingènua però que va vèncer el tòtem del servei militar obligatori i la que quan ha calgut s’ha mobilitzat, organitzat i ofert solidaritat massivament per causes internacionals. Si ara cal fer-ho per causes locals, fem-ho.

La que no accepta la violència per a resoldre res, la que posa la pau per sobre de tot, la que en aquests temps convulsos és tan necessària.

El desallotjament de Can Vies provoca els pitjors avalots dels últims anys

El desallotjament de Can Vies provoca els pitjors avalots dels últims anys

Can Vies.JPGLa ‘desokupació’ de Can Vies, a Sants, després de disset anys després, està provocant nits d’incidents molt greus sobretot al centre de Sants però també a Gràcia i pel que m’han dit a Sant Andreu. A la imatge, que he trobat a Twitter, es veu el moment en què cremava la màquina que havia estat demolint l’edifici. (llegeix l’editorial)

Barcelona escalfa motors per la primera gran festa ‘pública’ de cap d’any

Barcelona escalfa motors per la primera gran festa ‘pública’ de cap d’any

2014.JPG

Els turistes que estan arribant un any més en massa a Barcelona per a passar el cap d’any sí que tindran enguany una festa central a on adreçar-se! I serà a Montjuïc, com ja proposàvem des d’aquest blog el 2008! A Barcelona li calia un esdeveniment central que donés una opció fàcil a barcelonins i visitants: sinó es concentraven de forma cutre i com podien, a plaça Catalunya; i de pas assegura un lloc a les imatges de grans ciutats que l’1 de gener distribuiran els mitjans d’arreu del món. La Fura dels Baus i el seu Home del Mil·leni estrenaran una tradició que fa tota la pinta que ve per a quedar-se.

(Segons la info oficial: “Se celebraran les Campanades de Cap d’Any a la Font Màgica de Montjuïc. L’escenari de la gran celebració de les Campanades de Cap d’Any a Barcelona inclourà, a partir de les 23.30 hores, l’actuació de L’home del mil·lenni, castellers i altres propostes lúdiques i musicals que convertiran l’última nit de l’any en una experiència singular per a tothom que vulgui celebrar l’arribada del 2014 gaudint en directe d’aquest espectacle. Es preveu que la celebració s’acabi a les 00.30 hores)