Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/IMG_20180302_1835501-1024x768-136245_1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php56/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1488 Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/IMG_20180302_1835501-1024x768-136245_1024x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php56/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1509 L’octogenària botiga d’hules de Sarrià

L’octogenària botiga d’hules de Sarrià

Tothom que estimi Barcelona hauria de córrer a comprar a la botiga d’hules de Montserrat Sagué (Barcelona, 1929), a Sarrià. Als seus 89 anys encara regenta la botiga d’estovalles plastificades i altres estris de casa, al número 7 del carrer Jaume Piquet de Sarrià. A un pas dels Ferrocarrils i del carrer Major.


La Montserrat va néixer a Ciutat Vella, on els seus pares tenien una botiga també d’hules però a prop de la catedral:

-“Van venir de Barcelona i van obrir aquesta botiga fa més de 80 anys. Està tal qual”.

Ella tenia tres o quatre anys. Va estudiar al Grup Escolar Dolors Monserdà, que ensenyava amb el renovador mètode Montessori.

De tant en tant busco una excusa per escapar-me a Sarrià, entrar a la botiga i parlar amb ella o amb el seu home. L’excusa acostuma a ser comprar-hi algun pot de plàstic, o un embut. Ahir, per exemple, en vaig sortir amb un plàstic per cobrir estovalles de tela i un pot per omplir de colònia.

-“Doncs posi-me’n dos metres, per cobrir una taula rectangular”, li vaig dir.

-“Passa, passa, anem a dins a tallar el plàstic”, em va dir convidant-me a entrar a la rebotiga.

Mentre tallava els dos metres de plàstic amb un regla de fusta de metre i mig -que té tants anys com l’establiment comercial- m’explicava:

“Durant la guerra, el fotògraf hongarès Robert Capa va venir a l’escola i ens va fer fotos. Tot i que no ho recordo, me les va ensenyar una periodista i m’hi vaig reconèixer. Conservo una foto de la meva classe de l’època i per això vaig poder comprovar que jo i algunes de les meves amigues érem les que Capa havia fotografiat”.

La Montserrat té el retall el retall d’El Periódico penjat a la botiga. Aquell dia la periodista Eva Melús li va ensenyar fotos de Capa provinents de la “maleta mexicana”, que havien estat perduts durant 66 anys (imatges de Capa i també de Gerda Taro i per David Seymour). I quina va ser la sorpresa de tothom quan la Montserrat s’hi va reconèixer.

I així ha estat com, un cop completada la conversa, he sortit de la botiga, he deixat enrera les històries de Montserrat Sagué, he agafat els ferrocarrils i m’he tornat cap a Sant Antoni.

 

Les noves línies d’autobús V11 i V13 substitueixen els històrics 14 i 64

Les noves línies d’autobús V11 i V13 substitueixen els històrics 14 i 64

autobus 14 barcelona_2

Un els últims autobusos de la línia 14 que ha circulat la nit del 28 de febrer del 2016 a Barcelona

En el desplegament de la nova xarxa (“ortogonal”) d’autobusos avui els arriba l’hora de la veritat a dues de les línies històriques de la ciutat, el 64 i el 14. Totes dues han servit per connectar la Bonanova amb la Barceloneta, amb tot el que això comporta de contacte entre barris socialment diferents. I totes dues són històriques. Han estat substituïdes per la V11 (que baixa de Mandri fins al World Trade Center, passant per Calvet, Villarroel i Viladomat, i viceversa) i pel V13, que baixa des de la plaça Kennedy fins al Port Vell, baixant per Muntaner i pujant per Aribau.

L’aposta va ser atrevida i el sistema és intel·ligent per a una ciutat amb uns circuits tan en xarxa com els de Barcelona, però ja poden córrer a implementar totes les línies perquè així a mitges es converteix de moment en més incòmode, i sinó que els hi demanin a la gent de Sarrià.

Si la freqüència és la que es va dir que seria i la xarxa es completa ràpid, el sistema és seductor, j a que permetrà arribar a gairebé qualsevol punt de la ciutat amb un sol transbord i sense haver de consultar gaire les línies. Sense oblidar com han canviat les apps la manera d’agafar el bus, ara que tots podem saber fàcilment i des de casa quant falta perquè passi el pròxim.

Per a qui no serà seductor és per a la gent gran, és clar, a qui no els farà gaire gràcia haver de fer transbords molt més habitualment que fins ara.

L’últim dia de les línies li he preguntat a un conductor si els usuaris feien algun comentari i res de res. Segur que la situació serà diferent a partir del moment zero de les noves línies. Guardaré en un raconet del meu cor aquets dos números: el 14 i el 64, que em fan pensar en l’àvia Montserrat i en l’àvia Carmen. I segur que no sóc l’únic a qui li passa, oi?

Per a saber el recorregut de l’V11 cliqueu aquí.

Per a saber el recorregut de l’V13 cliqueu aquí.

autobus 14 barcelona

Espelmes davant del Consulat francès de Barcelona, en senyal de dol pels atemptats de París

Espelmes davant del Consulat francès de Barcelona, en senyal de dol pels atemptats de París

Espelmes al Consulat de França a BarcelonaPoques hores després dels atemptats de París d’aquest divendres 13 de novembre del 2015, la porta del Consulat Francès de Barcelona s’ha omplert d’espelmes i de missatges en senyal del dol dels barcelonins per l’assassinat de, de moment, 129 persones. És la segona vegada que això passa durant el 2015, ja que en motiu de l’atemptat de Charlie Hébdo aviat farà un any, el consulat també es va omplir d’espelmes.

Espelmes al Consulat de França a Barcelona

La tristesa ha estat general aquest cap de setmana a Barcelona, i s’ha estés la sensació que això pot passar a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per cert que el dimecres abans de l’atemptat vaig entrar a l’Institut Francès de Barcelona, al carrer Moià, entre Tuset i Aribau, i em va cridar l’atenció el control de seguretat que hi han posat a l’entrada. -“Fa molts dies que hi és?” vaig demanar al guarda. -“No, només quatre, em va contestar”. Va ser una observació tristament premonitòria del que estava a punt de passar a França.

 

Neix ‘El jardí de Sant Gervasi’,  un diari  que vol reforçar la identitat del barri

Neix ‘El jardí de Sant Gervasi’, un diari que vol reforçar la identitat del barri

 

El barri de Sant Gervasi ja té diari

Tafanejant fa uns dies pel mercat de Galvany, a l’illa que hi ha entre Amigó-Santaló-Calaf i Madrazo- vaig descobrir El Jardí de Sant Gervasi, una publicació mensual que s’autodefineix com a Diari independent i gratuït i té format de diari. L’edita  Mestres & Farràs i l’impulsa l’historiador Jesús Mestre. Neix per “reivindicar el sentiment de pertinença al barri” i ja en el primer número du en portada la presentació d’un llibre que reivindica aquest serntiment. Respecte el nom de la publicació l’editorial explica que “fa referència a una part de la història de l’antiga vila que s’allarga fins als 1950’s, en què el territori de Sant Gervasi era ple de rieres i torrents que baixaven des de Collserola i en què per tant la terra era fèrtil. Quan a finals del segle XIX la burgesia va començar a construir-hi mansions i torretes, sempre hi havia un jardí”.  La revista ha rebut la benvinguda de moltes entitats del barri.

Entenc el plantejament que fan perquè, jo que hi vaig néixer i hi vaig fins als vint-i-tants, sé que el Sant Gervasi actual, tot i ser una de les zones més còmodes i pràctiques de la ciutat (ben comunitat amb el centre, amb comerç de proximitat, benestant) té una identitat molt difusa, sense uns punts de referència compartits clars. Res a veure amb el que passa a Sarrià, Gràcia, Sants o Sant Andreu, per posar quatre exemples.

El Jardí de Sant Gervasi

El pare Noel, al carrer Banys Nous

El pare Noel, al carrer Banys Nous

Papa Noel Banys Nous.JPGSom un país de tió i reis però el pare Noel es resisteix a desaparèixer de l’escenari. I es mou de manera àgil: jo avui l’he vist primer a la plaça de Sant Vicenç de Sarrià, repartint piruletes dels comerciants de l’antiga vila, i després al carrer Banys Nous del Gòtic.


I a la plaça de sant Josep Oriol, a tocar del Pi, aquestes noies cantaven nadales catalanes.

Els llums de Nadal ja estan instal·lats a molts carrers de Barcelona

Els llums de Nadal ja estan instal·lats a molts carrers de Barcelona

llums de nadal.JPG

En pocs dies hem vist instal·lar bona part del que serà la il·luminació nadalenca del 2013, que a ben segur quedarà culminada en els pròxims dies. A la foto, llums de Nadal acabats de penjar a l’Avinguda Pau Casals, poc abans d’arribar al Turó Park. Però ja n’hi ha per tota la ciutat. L’encesa està prevista per al 22 de novembre.  I la setmana següent, el dia 28, se celebrarà el Shopping Night Barcelona.