Tendències / Crònica del còctel inaugural del Sitges Fashion Weekend al ‘Dolce Sitges’

Tendències / Crònica del còctel inaugural del Sitges Fashion Weekend al ‘Dolce Sitges’

L1330146.JPG

L’hotel Dolce Sitges ha acollit el còctel de presentació del Sitges Fashion Weekend, a la carpa que podeu intuir al final d’aquesta fantàstica piscina…

L1330126.JPG

 El SFW és un certamen força nou (aquesta és la segona edició), que s’està celebrant aquest cap de setmana a Sitges (15, 16 i 17 de juny de 2012).


Compta amb desfilades de Custo Barcelona, Lise Charmel i Aeronautica Militare, entre d’altres dissenyadors i marques. En el vídeo podeu veure algun dels models que han desfilat durant el còctel…

L1330114.JPG

L’Alberto (que va de verd i que és l’impulsor de la SFW) ha explicat que vol contribuir a millorar la qualitat del turisme de Sitges: “No teníem presència en el món de la moda i ara estem aconseguint fer venir dissenyadors internacionals com Custo Barcelona i Aeronautica Militare”.


Just després, l’alcalde de Sitges Miquel Forns ha apostat perquè la SFW vagi guanyant dies i activitats fins a situar-se definitivament en el mapa del món de la moda: “Amb aquest esdeveniment busquem que la gent interessada en la moda també s’acosti a Sitges”.

 L1330133.JPG

Hi eren presents el fill (Adrià) i el nét (Èric) de Lluís Llongueras. L’Èric és un dels responsables de l’estilisme i maquillatge de l’esdeveniment.

L1330104.JPG

També estaven Massimo, el dissenyador d’Aeronautica Militare i Miquel Serrano, director del Brandery Barcelona.

L1330105.JPG

Del càtering jo destacaria aquestes maduixes amb xocolata i formatge.


Els convidats s’han quedat xerrant una llarga estona aprofitant l’agradable temperatura d’aquests últims dies de primavera. Després han tornat al centre de Sitges, que és on es fan les desfilades.

Estiu a Sitges i fred a la Cerdanya (Cròniques de la Ribera-Eco de Sitges)

Estiu a Sitges i fred a la Cerdanya (Cròniques de la Ribera-Eco de Sitges)

(Article publicat a l’Eco de Sitges – Cròniques de la Ribera)

L1320730.JPG

M’he assegut al cafè Montroig de Sitges a veure passar la gent. És dilluns de la Pasqua Granada i acabo d’arribar en tren de Barcelona.

A Sitges fa un dia d’estiu que contrasta amb el cap de setmana d’hivern que he passat a la Cerdanya. Hauríeu d’haver vist les tempestes que arribaven a Font Romeu per tots costats: dissabte venia de Puigcerdà i de la Vall d’Eina, i diumenge del Capcir. Nou graus de nit i matins de temperatura agradable.

Quan sóc a Font Romeu sempre que puc m’escapo a peu fins a Bolquera, al límit nord de la Cerdanya francesa, en plena frontera amb el Capcir i el Conflent. Un poblet de pagès que té el Canigó com a paisatge de fons.

Aquesta vegada la caminada de Font Romeu fins a Bolquera  va ser una mica èpica perquè, a mida que avançàvem plovia més i més, vèiem els llamps caient als cims. Tot i axò, la claror d’aquests dies previs a l’estiu ens animava a seguir caminant i sobretot ens permetia continuar gaudint del paisatge.

Sense  buscar-ho, sovint quan arribo a Bolquera conec algun dels seus pagesos. Fa anys vaig tenir una conversa amb un senyor gran que tenia una casa humil en una zona com enfonsada però tota envoltada d’un hort que a l’estiu treballava i del que en treia molt de fruit. No sé quina va ser l’excusa per parlar amb ell però recordo que em va tornar el somriure, em va dir quatre paraules en català de pagès però amb accent francès i se’n va tornar a la feina. L’estiu següent el camp ja no estava conreat, les finestres eren tancades  i no l’he tornat a veure mai més, la casa està tancada i d’això ja en deu fer tres anys.

L’estiu següent d’una de les cases més maques del poble en va sortir un matrimoni molt gran, especialment simpàtic. Eren nats a Bolquera però viuen a Ceret, capital del Vallespir. Mireu si eren acollidors que  em van regalar una melmelada que la mestressa havia fet amb prunes del pruner del jardí. Ara sempre que passo pel davant penso en ells però també en aquest cas, la casa és tancada. Diu que ja són grans, es queden a Vernet i un nét va de tant en tant a Bolquera a segar les herbes del jardí.

I aquest cap de setmana, també sense buscar-ho, he conegut una altra parella de pagesos del poble. -“Seu catalans?” va preguntar ella en sentirnos. Saben que als catalans del sud se’ns escapa el somriure quan detectem un pagès resistent a la francesització, els últims que aguanten. L’home és de Bolquera de tota la vida, i de generacions. Els seus fills porten el supermercat del poble i un hotel que en realitat és com un hostal. Ell és del Barça i ens explicava: “Ahir van guanyar la copa, ho vaig veure per televisió”.

“¡Què valents, venir des de Font Romeu amb aquesta pluja”, deia la dona exagerant la nostra “proesa”. El que és veritat és que vam arribar ben xops a casa i que les vambes encara s’estan eixugant.

Mentre escric aquestes línies ja a Sitges, segueixo mirant com passa la gent. No he pogut evitar escoltar els drames de la senyora argentina que se m’ha assegut al costat i que li està explicant a una amiga tots els seus problemes de feina. I, a l’altra banda del vidre, asseguts a la terrassa a peu de carrer del cafè, dos nòrdics corpulents s’abracen, s’acaricien i, com jo, observen com passa la gent.

Vaig a pagar a la barra i m’expliquen: “Ha estat un cap de setmana molt bo, ahir diumenge vam tenir moltíssima gent”.

Dia esplèndid i molta gent al Ral·li Barcelona – Sitges, que ja pensa en la 55a edició

Dia esplèndid i molta gent al Ral·li Barcelona – Sitges, que ja pensa en la 55a edició


L1310096.JPG

El 54è Ral·li de cotxes d’època Barcelona-Sitges ja és història, el dia ha estat esplèndid i ha ajudat a que tot sortís rodó i a que els amants dels Hispano Suiza i similars s’ho hagin tornat a passar d’allò més bé, fent per unes hores com si el temps no hagués passat…

L1310092.JPG

M’ha agradat veure passar els cotxes, i això que jo m’ho miro des d’una certa distància emocional, però mireu per exemple aquests ‘bombers’! Per cert que al pas d’un altre vehicle un dels meus veïns ha cridat: “Mira, el Justo Molinero!”

L1310110.JPG

Les estàtues de Santiago Rusiñol i Ramon Casas han viscut el seu primer dia de ral·li i acompanyaven bé l’estètica de tot plegat, quan al migdia els cotxes han aparcat al seu costat…

L1310101.JPG

I aquí teniu un parell d’imatges del moment en què els automòbils passaven per la platja Sant Sebastià, vehicle Moritz inclòs.

L1310102.JPG

Per cert que, Déu meu, que ple que estava el poble avui! Fins i tot al passeig era difícil sentir-se còmode caminant. I és que el ral·li és un gran pol d’atracció!

L1310103.JPG

“Abdelfatah, el venedor de rellotges” (Publicat a l’Eco de #Sitges)

“Abdelfatah, el venedor de rellotges” (Publicat a l’Eco de #Sitges)

ambulants.JPG

Cròniques de la Ribera / Guillem Carbonell

Diumenge a la tarda vaig venir un moment a Sitges, en tren. El semidirecte de dos quarts de sis ja se m’havia “escapat” així que vaig agafar el tren que va a Vilanova i que surt 10 minuts més tard. Tot perfecte: el tren puntual, la lectura agradable, feia un dia esplèndid, encara hi havia llum i el cel tot just començava a agafar colors de posta de finals d’hivern.

Entre Castelldefels i el Garraf em va espantar la veu d’un noi negre que havia entrat al vagó, no entenia què deia. (Fa uns mesos en una situació semblant em van mig-atracar, un noi que se’m va asseure al costat i em va “demanar” diners, sense opció a dir que no). Però res a veure en aquest cas.

El que passava és que l’home -d’uns trenta i tants anys- havia entrat de cop al vagó a preguntar quantes parades faltaven per arribar a Sitges. Però per no saber no sabia ni com es deia el poble, el pronunciava fatal, això sí, amb un somriure: “¿Chés? ¿Chés? ¿Cuándo Chés?” Per ‘Sitges’, és clar.

-“La próxima es Garraf y luego Sitges”, li vaig dir. “Ya te avisaré, que yo también bajo allí”.

I va seure al meu costat.

-“¿De dónde eres” li vaig demanar.

-“De Senegal”

-“Hombre, hoy hay elecciones en Senegal”, li vaig dir sabent que són unes eleccions molt conflictives, amb un president de 85 anys i una gran part de la societat sobretot jove en contra.

-“Sí, mis padres están muy asustados, hay mucho miedo de que pase algo”.

El seu castellà anava millorant, em vaig adonar que en realitat el parlava força bé. I em va seguir explicant:

-“En Senegal nunca hemos tenido problemas, nunca han habido guerras como en otros países. Pero ahora mi familia está muy asustada”.

-¿Hace tiempo que estás aquí?

– Cuatro años pero en Tenerife. En Barcelona sólo hace 18 días. Muy difícil, la gente va muy rápida, muchos nervios, en África todo es más tranquilo, siempre hay tiempo”.

Portava una carpeta:

– “¿Qué vas a hacer en Sitges?

– “Vendo relojes. ¿Mejor vender que robar, no? Tengo amigos que me esperan”

Se’l veia un home senzill i bo.

Quan vaig veure les primeres cases del poble li vaig dir:

– “Ya llegamos a Sitges”.

-“Muchas gracias” i em va donar la mà: “Me llamo Abdelfatah”

-“Yo Guillem”

Després, de tornada, em va semblar veure’l intentant vendre al carrer Parellades però no vaig dir-li res, ell estava ocupat i jo anava amb pressa. A més estava amb els seus companys, hi havia moltes catifes a terra, potser unes deu.

És veritat, tants venedors ambulants a Parellades semblen més un ‘zoco’ que un carrer comercial de Sitges.

Però la pròxima vegada que els veieu sapigueu que potser un d’ells es diu Abdelfatah i que ven rellotges.

Programa del #Carnaval de #Sitges 2012  – (Torna la disbauxa però en un clima enrarit per l’agressió a l’ex-alcalde i per la penúria municipal)

Programa del #Carnaval de #Sitges 2012 – (Torna la disbauxa però en un clima enrarit per l’agressió a l’ex-alcalde i per la penúria municipal)

sitges3.JPG

Preparats pel Carnaval? Si la vostra opció és anar a Sitges trobareu l’agenda d’actes clicant aquí.

Les nits fortes són les de diumenge  19 (“Rua de la disbauxa”) i sobretot la de dimarts 21 (“Rua de l’extermini). Si hi aneu dissabte us decebreu perquè hi ha ben poc ambient, més enllà de la decoració fixa. I si hi voleu anar amb nens el millor són la rua infantil de diumenge 19 i la rua infantil de carnaval de dimarts 21.

sitges.JPG

(Per cert, he passat per un gèlid Sitges aquest cap de setmana i m’ha sorprès el poc ambient pre-carnavalenc que s’hi respira, el carrer del Pecat no mostrava cap signe del que li espera, segur que durant els pròxims dies la cosa s’anirà escalfant. Si hi aneu sapigueu que serà el carnestoltes de l’any horribilis del pressupost municipal sitgetà, després d’anys  i panys de disbauxa a Sitges i arreu. A més tot plegat coincideix amb un recent incident en què un restaurador local va agredir l’anterior alcalde del municipi, Jordi Baijet, per una factura impagada, com explica El Punt-Avui aquí. I per acabar-ho de rematar, aquesta és de les poques festes que es fan a la Blanca Subur que és denostada per una part dels vilatans. A mi, com tot el que és breu i fa canviar els aires, ja m’agrada)

 

#Esports / Vídeos de la Mitja marató de #Sitges


Sense buscar-ho em vaig trobar diumenge passat  (15 de gener) al rovell de la mitja marató de Sitges i vaig enregistrar aquests dos breus vídeos. Diu que hi van participar unes 4500 persones. La veritat és que cada dia és més fàcil sortir a passejar un diumenge i trobar una cursa, l’afició no deixa de créixer!