“Joaquim Gomis, poesia i realitat”, inaugurada l’expo de fotos a la Galeria Eude

“Joaquim Gomis, poesia i realitat”, inaugurada l’expo de fotos a la Galeria Eude

L1310629.JPG

Familiars i amics del fotògraf Joaquim Gomis (Barcelona 1902-1991) hem omplert aquest vespre la Galeria Eude per celebrar que hi inauguraven l’exposició “Poesia i realitat”, una selecció de les seves millors fotografies del període 1916 a 1961.

L1310619.JPG

L’exposició es fa coincidint amb la gran mostra de fotos de Joaquim Gomis que a partir del 20 d’abril tindrà lloc a la Fundació Miró. Ell, gran amic de Joan Miró, va ser el primer president de la Fundació entre 1972 i 1975, quan encara l’estaven construïnt. Mireu quina foto més maca va fer de Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert!

L1310663.JPG

Joaquim Gomis i Serdañons era germà de la meva àvia Montserrat i jo el vaig conèixer de la manera que es coneixen els germans dels teus avis: pels pèls. Un cop que vaig anar a casa seva, poc abans que morís l’any pre-olímpic, i diverses vegades que ell va venir a casa de l’àvia a celebrar els seus aniversaris.

(la foto sobre aquestes línies mostra el porxo del Liceu)

L1310622.JPG

Encara té una germana viva, la meva tieta, amb qui tinc ocasió de parlar sovint i que als seus 97 anys m’explica coses com…

-“En Joaquim, tot i que era un gran fotògraf, un artista, mai no va viure dels seus hobbies! Era molt amic de Miró i de Sert…”

(la foto sobre les línies està feta a la barana de la platja Sant Sebastià de Sitges, amb l’ermita al fons)

L1310668.JPG

I continua: “El 18 de juliol del 36, com que era estiu, estàvem tota la família a Sitges. En Joaquim i la seva muller Odette havien llogat una caseta a la vora de Terramar. La nit de la revolució a casa nostra, al poble, vam tenir 40 persones a dormir. Perquè tothom que estava per Terramar va agafar por i va venir cap al poble. És clar, era la revolta dels militars, però aquí hi havia la revolta anarquista i tothom tenia por, i tots cap aquí! Vet aquí que uns quants que van viure uns dies a casa. D’altres van marxar cap a Barcelona. I aleshores vam començar a pensar a veure com se sortia d’Espanya, perquè ja vam veure que la cosa es posava molt lletja…”.

(De fet, la imatge que veieu sobre aquestes línies la va fer Joaquim Gomis exiliat durant la guerra a Suïssa. És de l’any 1937 i els núvols que podeu intuir rera les cadires són de la muntanya de Rigi Kuhlm, als Alps)

L1310652.JPG

Vaja, que si podeu, passeu un moment per la Galeria Aude, de Consell de Cent amb Balmes, on Joaquim Gomis feia les seves exposicions en vida i que ara l’ha volgut recordar.

(I si teniu ocasió no us perdeu la ressenya sobre l’exposició que Josep Lambies fa al Time Out, per llegir-la cliqueu aquí)

Allau de visitans a la @FundacióMiró l’últim cap de setmana de l’expo “L’escala de l’evasió”

Allau de visitans a la @FundacióMiró l’últim cap de setmana de l’expo “L’escala de l’evasió”

L1310196.JPG

Moltíssima gent ha aprofitat els últims dies de la retrospectiva “Miró. L’escala de l’evasió” pern visitar una de les exposicions més completes de l’artista dels últims anys. La cua va ser constant dissabte i ho ha continuat sent diumenge, en un fluxe constat de gent que volia aprofitar les últimes hores de la mostra. L’exposició, que es va inaugurar el 16 d’octubre, examina aquells moments que posen de manifest el compromís de l’artista amb el seu temps.

L1310198.JPG

Jo hi vaig anar dissabte i curiosament vaig trobar molts coneguts, molts amics. Més enllà de si m’agrada o no (i sí, Miró m’agrada, em provoca bones sensacions visuals, però no té més importància) a mi l’estètica de Miró em trasllada a un entorn proper, me’l sento de casa. De petit sempre tenia algun dibuix de Miró a la vora. Recordo per exemple el gran mural de Miró a l’edifici d’IBM (suposo que encara hi és, a l’actual seu de la Conselleria d’Ensenyament, no?). Els Miró d’El Prat, de la Rambla, de l’Espanya Industrial…

(I les fotos de Joaquim Gomis, germà de la meva àvia Montserrat, del qual aviat s’inaugurarà exposició a la Fundació que ell va ajudar a crear, en parlarem aviat).

#Art / Mireu quins quadres d’edificis del pintor Albert Vidal a la sala Parés!

#Art / Mireu quins quadres d’edificis del pintor Albert Vidal a la sala Parés!

L1300391.JPG

Dissabte vaig entrar a la Sala Parés del carrer Petritxol i em van encantar alguns dels quadres de l’artista Albert Vidal (Barcelona, 1969). Hi ha onades, planes i sobretot edificis. Dues mides de quadres, el de dalt -que ja està venut- es venia per més de 5000 euros i el de sota per més de 2000. L’any 1989 Albert Vidal va ser Premi extraordinari de Pintura Jove a la sala Parés i des d’aleshores el seu currículum d’exposicions és molt ampli, com podeu veure clicant aquí.

L1300389.JPG

#Barcelona / L’art torna a Rambla Catalunya en forma de pomes de Pablo Bruera

#Barcelona / L’art torna a Rambla Catalunya en forma de pomes de Pablo Bruera

La Rambla Catalunya ja ha demostrat en diverses ocasions que és un lloc ideal per a exposicions d’escultures a l’aire lliure. Ara hi han instal·lat una altre: si hi passegeu entre Consell de Cent i Diputació veureu tres escultures metàl·liques de l’artista Pablo Bruera, nascut a Montevideo el 1972 i que viu a Barcelona des del 2001. A Barcelona el representa la sala Dalmau i ha exposat arreu del món: Uruguai, Brasil, Anglaterra, Suïssa, Àustria…

Com veieu, la poma més evident de les tres és la primera,que es diu “Poma espacial”…

Aquesta és la poma “Saturn”…

I aquesta, la poma cúbica. No sé a vosaltres, però mi m’agrada que utlitzin Rambla Catalunya per aquestes coses.

 

#Barcelona / L’art torna a Rambla Catalunya en forma de pomes de Pablo Bruera

Art / L’alegria de Mariscal arriba a la Pedrera en forma de monument als grafitis

Xavier Mariscal acaba d’inaugurar exposició a la Pedrera i per celebrar-ho (i promocionar-ho) ha preparat un monument que es diu “Alegria” i que està plantat just davant de l’edifici. És com una oda al grafiti de Barcelona i en ell s’hi reprodueixen tot de textos que en algun moment hem vist per la ciutat, com aquell que deia “la belleza está en tu cabeza”.

La construcció té la gràcia que permet grimpar-hi i per això sempre hi ha un nen o altre que s’hi enfila. I els turistes no paren de fer-s’hi fotos en mil posicions.

A mi el monument m’agrada, estaria bé que en aquest format o en un altre la ciutat el conservés, per exemple a la vora del Macba. Tingueu en compte que en viu, guanya.

L’exposició “Mariscal a la Pedrera” està organitzada per “Catalunya Caixa” i durarà fins el 30 de gener.”Catalunya Caixa” o “Caixa de Catalunya”, que ve a ser més o menys el mateix. Ja li haurien pogut demanar a Mariscal una idea pel nom, segur que n’hauria trobat un de més adequat.

#Barcelona / L’art torna a Rambla Catalunya en forma de pomes de Pablo Bruera

Tendències / La Caixa omple Rambla Catalunya d’escultures d’Auguste Rodin

L’Obra Social de La Caixa va descobrir fa un temps que Rambla Catalunya és un lloc fantàstic per a fer-hi exposicions d’escultures i aquest Nadal hi tornen. Aquest cop són escultures d’August Rodin (París 1840, Meudon 1917), i ja estan a punt a la vorera del mig. Tapades, això sí, per lones amb el logo de La Caixa. Perquè pel que he sentit l’exposició no s’inaugura fins divendres al migdia. Felicitats per la inciativa, ens agrada! I és que els carrers de Barcelona són plens d’art…