Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/Free-Time-1322555_1080x675.png) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php71/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1488 El millor quiosc deixa les rambles i se’n va a Sant Antoni

El millor quiosc deixa les rambles i se’n va a Sant Antoni

-“Saps que ens mudem?”.

Doncs no ho sabia. M’ho explica un dels dependents del Free Time. el meu quiosc-llibreria preferit de Barcelona, fins ara al 114 de la Rambla.

Hi són des del 1992, pujant a mà dreta, poc abans de Portaferrissa. Tenen una gran selecció de llibres i revistes internacionals d’actualitat i de tendències: arquitectura, interiorisme, estils de vida, viatges, música, economia, gastronomia, programació… Qui sigui que fa la tria, la fa molt bé, és molt temptadora.

Comprador compulsiu de publicacions en paper com sóc, vaig localitzar el Free Time fa divuit anys, quan vaig viure un parell d’anys en un petit estudi de Portaferrissa 11, cantonada amb el carrer d’en Bot, que sempre recordaré com el meu primer espai de vida adulta a la ciutat. Quan hi passo no puc deixar de mirar de reüll l’edifici (que en part és un hostal, l’Hostal Fina, antiga seu del Col·legi de Notaris) i somriure.

Quan vaig deixar el barri del Pi i em vaig mudar a Sant Antoni vaig seguir sent client habitual del Free Time, client de cap de setmana: hi passo a comprar, a remenar, a tafanejar i a emprenyar-me amb les portades, just abans d’entrar a l’Ateneu, que és a tocar.

Curiosament ara els tindré molt a prop de casa. Arriben a Sant Antoni pocs mesos abans que reobri el mercat després de vuit anys d’obres (diuen que ara sí, serà a l’abril!). Canvien de barri per necessitat i no per voluntat, segur que no haurien volgut deixar les rambles on la seva oferta tenia ple sentit. I amb regust agre d’haver viscut en primera línia l’atemptat de l’agost, quan van abaixar la persiana i es van refugiar, ells i els clients, dins del local.

La tria de la nova ubicació no és perquè sí, tenen confiança en els aires d’un barri molt viu i que coneixen bé, perquè un dels impulsors del Free Time és exalumne dels Escolapis de Sant Antoni. Aviat estrenaran botiga al carrer Urgell 32, cantonada amb Floridablanca, on ja estan fent obres d’adaptació del que fins ara era una escola de conducció. A prop del cinema Renoir Floridablanca, en zona d’influència de bars de sempre com el vell Esterri i d’estètica “carrer Parlament” com el que serà el seu veí, La Sucursal.

L’entorn ja no seran les rambles, però espero que defensin la seva tria de publicacions: Sant Antoni és un barri de tendències i les revistes que venen són molt atractives. Molta sort i molts encerts en la nova ubicació!

Nazario reivindica davant Santi Vila una exposició sobre l’underground dels 70’s

Si la primera presentació de les memòries de Nazario es van fer al bar Ocaña de la plaça Reial i van ser moderades per l’editor Jorge Herralde, les segones s’han fet a la llibreria de temàtica gai ANTINOVS i han estat moderades pel conseller Santi Vila. Hi vaig anar en un plis plas, aprofitant una estoneta lliure que m’oferia el vespre. Va valdre molt la pena, tot i que els vídeos i els àudios són de baixa qualitat: vaig arribar tard, la llibreria era plena i em va tocar quedar-me a les últimes fileres. Tot i això, si hi poseu atenció, us servirà per a fer-vos una idea de l’ambient de certa nostàlgia però també reivindicació de present underground que es va respirar.

Nazario va reivindicar davant del conseller que es faci una exposició sobre la cultura underground de la Barcelona dels 70’s: “Sembla que no li interessi fer-la a ningú. Als comunistes no els interessava perquè va ser un moviment una mica anarquista; a les dretes tampoc; i als socialistes tampoc, perquè estaven preocupats per altres coses. Jo segueixo reivindicant aquesta època”.

“L’haurem de fer”, va contestar el conseller.


Santi Vila pregunta: “Hi ha gent que escriu les seves memòries per necessitat d’ajustar comptes, o de fixar memòria o per reivindicar el seu passat, tu per què ho has fet?”


Nazario parla dels locals de moda als 70’s, com Zeleste. I reivindica davant del conseller una exposició sobre la cultura underground de la Barcelona dels 70’s.


En aquest altre vídeo es parla de la intensa vida de Nazario amb els seus amants: He fet a la vida el que m’ha vingut de gust”, també en l’aspecte professional: còmics… Al minut 1:40 Santi Vila reflexiona sobre la relació entre el món institucional i el món underground. Si el món underground queda engolit per l’institucional, qui exercirà la crítica? ve a dir…


I finalment, en aquest fragment Nazario parla d’exposicions que ha fet i que parlen del seu món i del d’Ocaña. “A tu on t’han censurat?” demana el conseller: “Per exemple als Estats Units”, contesta Nazario.

Santi Vila a la presentació de les memòries de Nazario: “Si assimilem l’underground, qui farà la crítica? Qui és que no està subjecte a la subvenció del Conseller de Cultura?”

Santi Vila a la presentació de les memòries de Nazario: “Si assimilem l’underground, qui farà la crítica? Qui és que no està subjecte a la subvenció del Conseller de Cultura?”

El conseller de cultura, Santi Vila, reflexiona en aquest vídeo sobre l’assimilació de la cultura underground per part de la cultura institucional. Són imatges i àudio gravats durant la presentació del llibre La vida cotidiana del dibujante Underground del dibuixant Nazario, que va tenir lloc a la llibreria ANTINOVS, del carrer Muntaner de Barcelona, especialitzada en temàtica gai.

Santi Vila feia de presentador-entrevistador de Nazario i, durant una de les preguntes que va efectuar a aquest personatge de la cultura underground de la Barcelona dels 70’s, 80’s, 90’s i fins l’actualitat, va fer llençar a l’aire la reflexió que sentireu. La pregunta queda sense resposta en aquest vídeo, però com a pensament del conseller de cultura actual és interessant per ella mateixa.

Santi Vila diu: “Un dels temes que surt al llibre La vida cotidiana del dibujante Underground, les memòries de Nazario,  és la defensa de la cultura Underground, el compromís de l’autor amb anar a la seva, lliure, tant en l’etapa com a il·lustrador, com a dibuixant i després com a pintor. Libertat que xoca amb un aspecte que avui en dia passa moltíssim: que tendim a domesticar la llibertat, a ensinistrar-la, a institucionalitzar-la. I això passa en tots els àmbits de l’expressió cultural i de la vida social.

Avui he assistit a unes jornades en què dos professors de la Universitat de València ens advertien: ‘Compte perquè la creativitat i la llibertat, allò que admireu la gent que han estat excel·lents, queda absolutament tocada per aquesta apropiació indeguda del mercat, que té una gran capacitat d’agafar-ho, processar-ho i traslladar-ho absolutament edulcorat. Fins i tot aquesta vivència tan absolutament intensa de Nazario des del punt de vista del sexe, avui en dia s’ha vist clarament en la comunitat gai com pot ser transformada en un producte cultural i en un producte d’oci.

Fins i tot les festes teòricament més underground ja tenen el seu sistema de màrqueting i de divulgació. Això, només pot ser així? Estem actuant correctament quan, per definició, l’alcalde de Berlín decideix que els seus museus han de tenir un museu dedicat a l’Street Art o han de tenir un museu dedicat a la música tecno? Que no havíem quedat que això era contracultural i contrasistèmic? El dia que fem el tomb i ho assimilem qui fa la crítica? Qui és que no està subjecte a la subvenció del Conseller de Cultura?

La llibreria Quera del carrer Petritxol complirà 100 anys el 2 de febrer

La llibreria Quera del carrer Petritxol complirà 100 anys el 2 de febrer

Llibreria Quera Petritxol BarcelonaTots els que passegem de tant en tant pel carrer Petritxol girem la vista quan arribem a l’aparador de la llibreria “excursionista” Quera, a veure quin mapa o quina novetat hi tenen penjat.  Llibreria Quera 2

Aquesta històrica i per a molts quotidiana llibreria complirà 100 anys el 2 de febrer (2016) i els celebrarà “durant tot l’any”, com m’ha dit el noi que m’ha atès quan he entrat un moment  a preguntar i que forma part de la quarta generació de la mateixa família al capdavant de l’establiment.

Llibreria Quera 1

La llibreria va ser fundada el 1916 per Josep Quera, al principi es deia L’Escon i es va especialitzar en excursionisme a mitjan dels 60’s. Precedint el centenari, la botiga ha fet reformes “que recuperen la fusta antiga dels prestatges i en milloren la il·luminació”, com explica Jordi Quera aquest mes en un article de la revista Serra d’Or.

Llibreria Quera 100 anys

Per cert, que el que ara tenen penjat a l’aparador és un esplèndid mapa transpirenaic en relleu. Per molts anys, Llibreria Quera!

La Llibreria Documenta ha celebrat els 40 anys amb una festa nocturna

La Llibreria Documenta ha celebrat els 40 anys amb una festa nocturna

Llibreria Documenta 3

Després d’un any de molts canvis, sobretot d’ubicació i en concret de barri, del Gòtic a la dreta de l’Eixample, la Llibreria Documenta ha començat el 2015 amb una festa nocturna d’aniversari, 40 anys fent de llibreters, que vol dir seleccionant un catàleg de llibres, diríem que humanista, amb un fons permanent i rotació via baixes o novetats.Llibreria Documenta 4

La festa va ajuntar els més fidels a la Documenta i nous amics-clients del barri i del carrer Pau Claris. A les 23h del 9 de gener va començar la celebració, amb uns breus parlaments de Josep Cots i Èric del Arco.

llibreria Documenta 1

A continuació Pol López va fer una interpretació de Shakespeare, a càrrec de Pol López. I es va projectar un documental que Núria Vidal ha fet sobre els canvis i nova ubicació de la llibreria i de Barcelona.

Llibreria Documenta 2La festa va acabar amb música i beguda fins entrada la matinada. Jo ni hi vaig poder anar, així que puntualitzeu o amplieu el que calgui. Però volia escriure aquestes línies per a deixar constància en la crònica d’aquest blog i sobretot per acabar dient: I que per molts anys, Documenta!

(info a BTV sobre el Documental del trasllat de la llibreria Documenta)

Sempronio, ‘Del Mirador estant’ i la llibreria Re-Read del carrer Muntaner

Últimament m’estic aficionant a la llibreria low cost Re-Read. A Barcelona n’hi ha vàries, i tenen la gràcia que combinen un punt d’elegància (i per tant, que vingui de gust ser-hi a dins) i ser llibreria de segona mà.  Els preus són populars, venen llibres molt barats: un a 3€, dos a 5€ i cinc a 10€. Jo compro a la de Gran Via -entre Casanova i Villarroel-, a la de Muntaner -entre Rector Ubach i Calaf- i a la del Passeig de Sant Joan. També n’hi ha una als carrers Rosselló i Londres.

Total, que hi vaig entrar divendres amb la intenció de no comprar res, només tafanejar la secció de biografies, que és la meva, però vaig trobar el que per a mi és una joia (ja sabeu que això de les joies en el cas dels llibres varia segons el gust): “Sempronio. Del Mirador estant”.

Sempronio (Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs (Barcelona 1908-Sitges 2006) és el cosí denostat de Tísner. A diferència de Tísner, Sempronio es va quedar a l’Espanya franquista i va tenir el seu lloc en el periodisme de la postguerra. Si no recordo malament, Tísner explica a les seves memòries que no volia rebre ajuda seva tot i que al final, quan li va oferir col·laborar en català al Tele/Estel, la va acceptar.

El cas és que aquest petit volum, Del Mirador estant, és una delícia. En ell Semprònio fa un recull comentat de les seves col·laboracions al setmanari El Mirador, propietat de l’advocat don Amadeu Hurtado. A la introducció explica que mai ha volgut escriure memòries però que en canvi li ve de gust (l’any 1987) recuperar els seus textos de joventut i en què narra en primera persona des de la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya al carrer Cros de Sants, fins al primer míting de la Falange i de Primo de Rivera a Barcelona.

Tot just vaig pel començament però ja m’hi he enganxat.