Mor Conxa Gubern, llibretera de la Laie

Moltes necrològiques aquests dies a Barcelona i al país.

Llegeixo que ha mort Conxa Gubern, “una de les llibreteres de la llibreria Laie”. Ho escriu Daniel Fernández a La Vanguardia. Jo, tot i que he anat sovint a la Laie, no la coneixia. Tenia 54 anys i “era una entusiasta dels llibres, molts lectors i editors hauran quedat una mica orfes, han perdut una d’aquestes figures pacients, capaces de llegir i jutjar i dir-te què pensava del llibre que anaves a publicar”.

Diu que Ernest Alòs també parlava d’ella a El Periódico: “Som una raça a extingir i un tipus humà que ja no existirà més. Per què negar-ho, alguna cosa hi ha de crepuscular en el negoci del llibre i  relativament pocs són ja els llibreters que llegeixen i han llegit i que són capaços de saber què ha de llegir aquest lector que freqüenta la seva llibreria”.

“No formava part del grup de sòcies i fundadores, cap al 1980, de la llibreria Laie (amb Montse Moragas i Conxita Guixà al capdavant), ni dels accionistes que han permès que avui sigui una cadena amb una dotzena de seus, però la llibretera Conxa Gubern era, juntament amb el seu col·lega Lluís Morral, una de les dues cares que feien que la Laie de Pau Claris continués sent una llibreria amb caràcter”.

“Llibretera de la Llar del Llibre i de Sabadell i de la llibreria Kronos, es va incorporar a Laie fa dues dècades”.

M’agrada el final de l’article de David Fernández: “Hi ha poques professions millors i més nobles i que facin créixer més una societat. Ens van faltar llibrerters i mestres durant aquesta llarga transició que ara acaba. I vam fracassar en unes quantes coses més: l’educació, el foment de la meritocràcia, la reforma de la justícia… Un bon llibreter, una llibretera com la Conxa, podria haver orientat sàviament i senzillament més d’un polític d’alt nivell. Potser només calia haver-l’hi preguntat…”

Jo tinc els meus llibreters de confiança però és veritat que en la vida no és tan fàcil ni diria possible establir relacions càlides amb molta gent. Vas seleccionant i construint relació amb els que trobes pel camí, i és clar, te’n perds molts com la Conxa. Serà qüestió d’anar a conèixer el també llibreter de Laie, Lluís Morral, que mencionen les cròniques de la mort de Conxa Gubern.

Per cert, com omple tenir una professió, eh? Qui té la sort de tenir-la o ha tingut el do i l’habilitat de dedicar-se a la seva vocació, és clar.

El Periódico ho explicava així: Fallece la librera Conxa Gubern i Mor la llibretera Conxa Gubern

La llibreria Documenta celebrarà el 19 de juny la festa de reinici d’activitats

La llibreria Documenta celebrarà el 19 de juny la festa de reinici d’activitats

Llibreria Documenta

Els amics de la Llibreria Documenta estem convidats dijous 19 de juny a les 19h a la festa de reobertura, o com diuen ells, a celebrar que Documenta “reinicia” activitats. Ara a la dreta de l’Eixample, a Pau Claris 144. En un email que els llibreters Josep Cots i Èric del Arco han enviat als clients de l’establiment, expliquen reinicien Documenta “després de més d’un mes tancats, amb encara més ganes i amb ganes de divertir-nos, com sempre”. I conviden la comunitat Documenta a descobrir-hi la seva llibreria de tota la vida, ara ja no als antics locals del Cucut sinó a Pau Claris / València.

L’a reveure a la Documenta: Així s’enduen els llibres, en carretons

L’a reveure a la Documenta: Així s’enduen els llibres, en carretons

Documenta3.jpg

Una festa va servir per dir a reveure, dimarts a la llibreria Documenta. La botiga del carrer Cardenal Casañas, a tocar de l’església del Pi, ha estat per mi un lloc d’escapada habitual, de recerca de llibres de memòries que em seduïssin. Hi vaig descobrir, per exemple, els d’Eugeni Xammar ara deu fer uns vuit anys, de la mà del sempre atent llibreter Josep Cots.

Documenta 1.jpg

A la festa no hi vaig poder anar però en canvi dijous sí que vaig passar pel davant i mireu quines fotos vaig fer. Les de l’adéu al local que havia estat seu de la revista Cu Cut, la dels carretons que s’enduien els llibres i que anaven deixant buits els prestatges. Per sort en aquest cas no és un adéu per sempre! És només un adéu al barri i un retrobament en un instant. Pròximament retrobarem la Documenta a  Pau Claris 144.

Documenta2.jpg

 

La Documenta reobrirà a Pau Claris després de l’èxit del seu ‘Verkami’

La Documenta reobrirà a Pau Claris després de l’èxit del seu ‘Verkami’

Documenta.JPG

La Llibreria Documenta ja té nou emplaçament, després de l’èxit de la seva campanya de crowdfounding, amb què ha recollit més de 50.000€. Com està passant amb tants altres establiments d’anys, tanquen el seu local del barri del Pi, a Cardenal Casañas 4, i se’n a Pau Claris 144. Està clar que el número 4 quedarà lligat amb la història d’aquesta llibreria!

En un mail enviat als seus clients, el llibreter Josep Cots i l’aprenent de llibreter Èric del Arco expliquen que amb la campanya Per una nova Documenta “hem après que la vida és canvi, que res és etern i tot es regeix pel doble principi de creació i destrucció. Vam tenir la petita vanitat d’intentar donar continuïtat a la nostra llibreria, perquè creiem juga un paper en el mapa de llibreries de Barcelona. La grata sorpresa ha sigut que d’un projecte que en principi era personal, hem passat a tenir entre mans un projecte col·lectiu”.

La nova Documenta no serà una còpia de l‘actual: “Cal que les coses canviïn perquè tot segueixi igual. Noves èpoques, noves cares, nova decoració, nova situació, mantenint l’esperit de sempre de proximitat, actualitat i exigència cultural. La primera cosa que havíem de fer i que preocupava a tothom era disposar del local adient. Ja l’hem trobat i contractat: la nova ubicació de Documenta serà al carrer Pau Claris, 144, de Barcelona,  a prop de la parada de metro “Passeig de Gràcia”, en ple centre del barri de llibreries de la ciutat”. De moment no hi ha data d’inauguració del nou local.

Vaja, que el Gòtic perd un punt de referència ciutadà, l’Eixample Dret consolida una zona de llibreries” i La Documenta i el seu entorn passa a ser ja un gran exemple i lliçó de micromecenatge.

La Llibreria Documenta presenta el projecte ‘Per una nova Documenta’

La Llibreria Documenta presenta el projecte ‘Per una nova Documenta’

Llibreria Documenta

La llibreria Documenta ha presentat el projecte Per una nova Documenta, que vol preservar la continuïtat d’aquest petit luxe de llibreria ara que es veu obligada a canviar de local. El llibreter Josep Cots ho explica així en un correu que ha enviat als amics de la llibreria:

“Documenta es troba en un moment crucial: el contracte de lloguer s’extingeix l’agost de 2014 i el seu responsable complirà 65 anys. Ha superat els grans canvis del món del llibre com l’única llibreria d’una superfície mitjana i independent de cap grup econòmic. La llibreria és personal, viscuda i sentida pels que hi treballen i pels clients fidels a la seva línia, que donen sentit econòmic i humà a la seva continuïtat. Cal una nova ubicació, amb una decoració nova,  amb cares noves però conservant la mateixa línia de proximitat  i d’exigència cultural. Hem trobat un soci nou disposat a implicar-se econòmicament i personalment en el projecte: Eric del Arco i hem decidit iniciar una campanya pública i oberta de captació de fons entre els seus clients, amics i amants dels llibres i la cultura. Tot això amb l’ambició d’estar presents en el món de la cultura de demà i amb la il·lusió de saber que el futur està per construir.”

Molta sort i endavant, Documenta!

La llibreria Canuda tanca 82 anys després i deixa Barcelona una mica orfe de llibre vell

La llibreria Canuda tanca 82 anys després i deixa Barcelona una mica orfe de llibre vell

llibreria canuda.JPG

La llibreria Canuda ha estat una de les principals llibreries de vell de Barcelona i tanca les portes avui (22 de novembre, 2013), 82 anys després d’haver obert en una altra ubicació i 64 després que qui en va ser fundador -Ramon Mallafré, pare de l’actual propietari- la traslladés als locals del carrer Canuda l’any 1949. L’espai que fins ara ocupava una de les llibreries més populars de Barcelona passarà a integrar-se properament en un Mango immens que, pel que diuen, arribarà des de l’Ateneu fins a la Rambla, fa dies que fan obres a tots els edificis involucrats. Sí, de llibreries de vell n’hi ha moltes, però la Canuda no era una més i ens deixa una mica… orfes? Era d’aquells  llocs (i permeteu-me parlar ja en passat i en primera persona) on sabia que cada vegada que entrava hi trobaria alguna cosa interessant. Que en el meu cas volen dir biografies. I barates.

llibreriacanuda2.JPG