Francesc Xavier Altés i Aguiló, monjo de Montserrat, mor als 66 anys

Seguint amb els obituaris de l’estiu trobo la mort d’aquest monjo de Montserrat, el pare Francesc Xavier Altés i Aguiló. Buscant a Google trobo ressenyes dels seus llibres a Amazon: La llum del so: El nou orgue de Montserrat, Jacint Verdaguer i Montserrat, Annals de Montserrat, Antoni Gaudí i Montserrat i L’església nova de Montserrat.

La Llibreria Documenta presenta el projecte ‘Per una nova Documenta’

La Llibreria Documenta presenta el projecte ‘Per una nova Documenta’

Llibreria Documenta

La llibreria Documenta ha presentat el projecte Per una nova Documenta, que vol preservar la continuïtat d’aquest petit luxe de llibreria ara que es veu obligada a canviar de local. El llibreter Josep Cots ho explica així en un correu que ha enviat als amics de la llibreria:

“Documenta es troba en un moment crucial: el contracte de lloguer s’extingeix l’agost de 2014 i el seu responsable complirà 65 anys. Ha superat els grans canvis del món del llibre com l’única llibreria d’una superfície mitjana i independent de cap grup econòmic. La llibreria és personal, viscuda i sentida pels que hi treballen i pels clients fidels a la seva línia, que donen sentit econòmic i humà a la seva continuïtat. Cal una nova ubicació, amb una decoració nova,  amb cares noves però conservant la mateixa línia de proximitat  i d’exigència cultural. Hem trobat un soci nou disposat a implicar-se econòmicament i personalment en el projecte: Eric del Arco i hem decidit iniciar una campanya pública i oberta de captació de fons entre els seus clients, amics i amants dels llibres i la cultura. Tot això amb l’ambició d’estar presents en el món de la cultura de demà i amb la il·lusió de saber que el futur està per construir.”

Molta sort i endavant, Documenta!

La llibreria Canuda tanca 82 anys després i deixa Barcelona una mica orfe de llibre vell

La llibreria Canuda tanca 82 anys després i deixa Barcelona una mica orfe de llibre vell

llibreria canuda.JPG

La llibreria Canuda ha estat una de les principals llibreries de vell de Barcelona i tanca les portes avui (22 de novembre, 2013), 82 anys després d’haver obert en una altra ubicació i 64 després que qui en va ser fundador -Ramon Mallafré, pare de l’actual propietari- la traslladés als locals del carrer Canuda l’any 1949. L’espai que fins ara ocupava una de les llibreries més populars de Barcelona passarà a integrar-se properament en un Mango immens que, pel que diuen, arribarà des de l’Ateneu fins a la Rambla, fa dies que fan obres a tots els edificis involucrats. Sí, de llibreries de vell n’hi ha moltes, però la Canuda no era una més i ens deixa una mica… orfes? Era d’aquells  llocs (i permeteu-me parlar ja en passat i en primera persona) on sabia que cada vegada que entrava hi trobaria alguna cosa interessant. Que en el meu cas volen dir biografies. I barates.

llibreriacanuda2.JPG

Bernat Gasull guanya el premi Liberisliber amb la novel·la ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

Bernat Gasull guanya el premi Liberisliber amb la novel·la ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

Bernat.jpg

Bernat Gasull guanya el premi Liberislibris amb ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

La novel·la “Viatge a l’illa dels pingüins”, del polifacètic Bernat Gasull, ha estat escollida guanyadora del premi Liberislibris de lectura adulta, de la fira d’editorials independents que se celebra cada any a Besalú (Garrotxa). Miquel-Àngel Codes, director de la fira, en va destacar la “la passió i la diversitat” que expressa la novel·la.

D’altra banda, “La Lola Vola i altres històries horripilants”, de Wilfred von Bredow,  va ser la guanyadora del premi Liberisliber “Xic”, de lectura juvenil i infantil.

photo (15).JPG

Aquesta era la quarta edició de la fira Liberisliber, que agrupa a Besalú autors, editors, llibreters i lectors a l’esplanada de l’església romànica de Sant Pere de Besalú.

L’abat de Montserrat recorda Jaume Lorés, Pallach i Galí a la presentació de la ‘Biblioteca del Catalanisme’ de RBA

L’abat de Montserrat recorda Jaume Lorés, Pallach i Galí a la presentació de la ‘Biblioteca del Catalanisme’ de RBA

photo (72).JPG

L’editorial RBA ha aconseguit crear un espai periòdic de presentacions de novetats a la setena planta de la seva impressionant seu a la Diagonal de Barcelona, a un pas de la torre Agbar i amb vistes esplèndides cap a sudest de la ciutat. En fan sovint, ben organitzades i amb bon càtering. Fa un temps, per exemple, vaig assistir per exemple a la xerrada de Manuel Castells (“Quan, com i de quina manera perdran els mitjans de comunicació el control de la informació?” i “El procés dels indignats“).

photo (71).JPG

Avui la cita també era de les grosses, els quatre presidents de la Generalitat restaurada, junts, a l’auditori: Pujol, Maragall, Montilla i Mas. Presidits, però, per l’Abat de Montserrat (els presidents seien d’esquena al públic i en canvi l’Abat Josep Maria Soler, de cara. Per això -i per intentar ser una mica original- em centraré en les paraules que l’abat ha dit, durant la presentació de la col·lecció ‘Biblioteca del Catalanisme‘, de RBA.


L’Abat ha recordat el paper de Montserrat en l’acolliment de tots els corrents catalanistes, també en anys difícils. M’ha emocionat que recordés gent oblidada, com el cunyat de Pasqual Maragall, el rebel i membre del PSC (“que no del PSOE”, deia sempre ell) Jaume Lorés:

-“Montserrat, amb el seu abat al capdavant,  ha estat des de fa molts anys representatiu i en cert sentit aglutinador del catalanisme. D’un catalanisme obert, sobretot des de la Renaixença, i més encara des de l’abat Antoni Maria Marcet, elegit ara -en aquests mesos- fa 100 anys”.

“Una bona colla dels autors seleccionats a la Biblioteca del Catalanisme tenen un lloc dins la història del nostre monestir. Començant pel bisbe Torres i Bages -que hi va voler ser consagrat- i acabant per Pièrre Vilar -que treballà una setmana a la biblioteca del monestir-“.

“Aquesta nòmina s’allargaria molt: Joan Maragall, Lluís Nicolau d’Olwer (del qual guardem com un tresor l’arxiu que va acumular fins al 1939, en Francesc Cambó (tan amic de l’abat Marcet i del pare Bonaventura Ubach), en Josep Benet (antic escolà i factòtum de les festes d’entronització de la Mare de Déu de 1947), Jaume Vicens-Vives (que participà en sessions d’estudi a Montserrat amb Raimon Galí i Jaume Lorés, tots dos íntims amics de l’abat Cassià Maria Just), Ramon Trias Fargas (que com Jordi Pujol i tants d’altres fou acollit al nostre monestir. Penso també en el president Maragall. En moments en què el dret de reunió era vetat pel general Franco)”.

“De la mateixa manera que foren acollits a Montserrat Josep Pallach i molts altres simpatitzants del socialisme i del comunisme. Aquesta relació de persones tan diverses a Montserrat em fa pensar en la tasca que continua duent a terme el nostre monestir, entre altres a través de la revista Serra d’Or, en la qual han participat des del primer moment persones de totes les tendències, amb la voluntat de formar part del que en el seu moment es deia una plataforma unitària que contribuís a cercar camins per sortir dels atzucacs de cada moment…”

La veritat és que quan l’abat havia de passar el relleu als presidents he hagut de marxar. Però m’ha agradat haver coincidit precisament amb la reivindicació de la transversalitat del catalanisme que ha fet el religiós.

Oriol Canals ha presentat ‘Fills de mala mare’, a l’Abacus del carrer Balmes

Oriol Canals ha presentat ‘Fills de mala mare’, a l’Abacus del carrer Balmes

Captura de pantalla completa 22042013 234843.jpg

Foto del twitter de Carmen Mingo: @Carmenmifab

Oriol Canals (Barcelona, 1978), director de negoci del diari ARA, ha presentat a l’Abacus del carrer Balmes la seva primera novel·la: “Fills de mala mare”, un thriller amb una història sobre el Vaticà. Avui dia de Sant Jordi signarà llibres d’11 a 12 a la plaça Espanya i de 17 a 18 al carrer Canuda. Fa uns dies li vaig fer aquestes preguntes:

8E2C8060.jpg

– Com va l’experiència de presentar una primera novel·la?

Molt bé. Molt content. Tota una experiència vital veure com un projecte que en el meu cas he portat en secret fins a la publicació del llibre s’ha anat fent gran. És una experiència preciosa. Ara he entès allò que diuen dels actors de “l’aplaudiment del públic”. Que algú et digui que llegint el teu llibre ha passat una bona estona no té preu.

-Explica’ns una sorpresa que t’hagi portat el llibre: lectors, gent que hagis conegut…

Un excompany de classe em va contactar a través de Facebook per dir-me que volia la seva part de drets de formació per la publicació del llibre. La qüestió és que de petits a l’escola jo sempre em copiava d’ell les fitxes de lectura. També puc dir content que m’he trobat molta gent que m’ha ajudat en aquest projecte i això s’agraeix molt. Sobretot l’empresa Suport Films, uns professionals com pocs. Han confeccionat un tràiler del llibre contrarellotge. Un 10 per a ells.

-Per què animaries a llegir el llibre? A qui li pot agradar especialment?

A “Fills de mala mare” el Sant Pare té 21 dies per acceptar públicament l’eutanàsia o un programa informàtic al qual només un xantatgista anònim hi té accés enviarà a més de 600 mitjans de comunicació de tot el món una còpia escanejada de les proves que revelen un secret inconfessable del Papa i que ensorraria l’església catòlica. Aquest home no vol diners, només revenja. A partir d’aquí comença un compte enrere frenètic. Pot agradar a aquells apassionats dels thrillers i que creuen que darrera grans empreses i estats hi ha draps bruts. La realitat i la ficció tenen una línia finíssima en aquesta història. Orgies a Palau, diner negre, relacions amb la màfia, esclaves sexuals assassinades, pederàstia, Vatileaks, Legionaris de Crist, Paolo Gabriele; algú creu superable tot això? A més, aquest còctel es remata amb una trama d’investigació periodística per part del principal diari de Barcelona on jocs de poder, desinformació i manipulació en són protagonistes.

-Què intentaves comunicar quan l’escrivies?

Espero que el meu llibre compleixi dos objectius: que el lector s’ho passi bé i que rumiï cinc minuts sobre què faria ell si es trobés en la pell del protagonista. Per aconseguir això des del primer moment tenia clar que volia una narració molt distreta, dinàmica i que atrapés. Que quedi clar que en cap moment es qüestiona la fe, sinó la gestió que en fa el Vaticà.