Ibra Tomba Tomba canta ‘Paraules d’amor” de Serrat, en versió ‘Reggae’ al metro de Barcelona


Fa uns dies mentre llegia un llibre al metro de Barcelona vaig començar a sentir una música sense fer-ne cas. N’hi ha tantes, que estic una mica immunitzat de les actuacions musicals al metro. Vaig trigar mig minut a adonar-me que el que sonava era una versió Reggae del ‘Paraules d’amor’ de Joan Manuel Serrat. -“Gravo o no gravo? Trec el mòbil i enregistro el moment?”. Després d’aquest moment de dubte ho vaig fer i aquí teniu el resultat!

El vídeo s’està movent bastant i passats uns 15 dies un article a El Periódico explica que el cantant es diu Ibra Tomba Tomba: “Ha agafat el seu nom artístic de la cançó emblemàtica de Lluís Llach, però en realitat es diu Ibrahima Sané (Bignona, Senegal, 1985). Va arribar fa deu anys a Barcelona”.

Ràdio Barcelona celebra els 90 anys a la sala Barts, amb Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto

Ràdio Barcelona celebra els 90 anys a la sala Barts, amb Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto

Ràdio Barcelona

No sé si us passa, però jo he tingut una emissora de ràdio per a cada edat. A Ràdio Barcelona li va tocar sobretot quan jo tenia uns 10 anys i els dissabtes a casa ens despertàvem amb La ràdio weekend, el magazine dels caps de setmana. Després l’he seguit escoltant de tant en tant, però tinc la sensació que massa sovint la SER ha tapat Ràdio Barcelona, que podrien ben bé ser dues coses diferents.

En una altra època, ja de més gran, vaig escoltar molt Iñaki Gabilondo, a partir de la segona guerra d’Irak, i amb ell vaig descobrir que era (i és) l’únic referent periodístic i ideològic que em queda a Espanya.

El vincle amb Ràdio Barcelona l’he mantingut en tot cas les nits de reis, anant a l’estudi Toreski, al Cap nen sense joguines, que més enllà de l’excel·lent finalitat utilitza un to que sempre m’ha donat bon rotllo, molt barceloní per la barreja de gent que hi participa.

En alguna època també he escoltat El balcó, o més recentment les cròniques de l’amic David Guerrero, amb aquella manera de dir les notícies tan pròpia d’ell, com a bon alumne de l’escola SER.

Gerard Quintana

Ara Ràdio Barcelona sé que hi és i de tant en tant hi acudeixo, en el meu zàpping radiofònic, tot i que penso que no està jugant el rol que li tocaria i que em permeto reivindicar. Fins i tot avui als cartells de la festa, la mida de la SER triplicava el nom de l’emissora que en teoria ens convidava, de Ràdio Barcelona. Ho dic només per animar a que en presumeixin més, s’ho val, fins i tot comercialment!

Dit això, quan fa uns dies vaig sentir que regalaven entrades pel concert del seu 90è aniversari a la Sala Barts (Gerard Quintana, Gossos i Lax’n Busto) vaig decidir intentar-hi anar, no pels músics (que m’agraden, vaig créixer amb ells) sinó pel fet en sí de l’aniversari de l’emissora del carrer Casp.

[youtube TuZmNGCbVew&list=UUepBMOwlmSKl9-MNfjzjKrw]

La sala era plena, públic bastant jove barrejat amb gent com jo, dels 70’s, i una mica més grans. A les zones de dalt (les llotges) s’intuïa la presència de l’equip de Ràdio Barcelona, que en els descansos anaven picant.

Gerard Quintana ha recordat els que ja no hi són (com Marc Grau i Carles Sabater) i ha repassat el seu repertori, jo n’he sentit les últimes cançons, fantàstic com sempre. S’hi han sentit alguns tímids crits d’independència entre cançó i cançó, a les primeres files. I és que en aquests dies que vivim, el tema sura en l’ambient, vagis on vagis.

[youtube ftJyC3FnHik&list=UUepBMOwlmSKl9-MNfjzjKrw]

De Gossos em quedo amb aquesta interpretació de Corren i amb el detall del noi que tenia al costat i que se les sabia i les mig-ballava totes! També amb les paraules que han dit homenatjant Ràdio Barcelona i a la ràdio en general…

[youtube B6Qqq2G8UT0&list=UUepBMOwlmSKl9-MNfjzjKrw]

“Què seríem nosaltres si les nostres cançons no poguessin sonar. Quan  nosaltres vam començar -ja fa més de 20 anys!- poder escoltar el dia a dia, allò que passava amb la música que arribava per nosaltres prenia un munt de sentit, ens donava moltes piles per intentar fer aquella música que a nosaltres ens agradava. El dia que vam poder sonar en una emissora que anava més enllà de casa nostra -com són els 40 i ràdio Barcelona i tantes altres- per nosaltres va ser… una gran oportunitat de veure món i de conèixer gent tan fantàstica com tots vosaltres”.

Després li ha tocat el torn a Lax’n Busto, no m’hi he pogut quedar, que és dilluns i matino, però he llegit el seu tuit: “Molt contents d’estar al 90 aniversari de Ràdio Barcelona!”. Jo també i que per molts anys, EAJ-1!

[pe2-image src=”http://lh6.ggpht.com/-xQsvTzffC5E/VGKdqvZJvPI/AAAAAAAApu8/vM1ZLSalh2Q/s144-c-o/R%2525C3%2525A0dio%252520Barcelona.JPG” href=”https://picasaweb.google.com/115042893589955348345/Octubre2014#6080595804505619698″ caption=”Ràdio Barcelona.JPG” type=”image” alt=”Ràdio Barcelona.JPG” pe2_gal_align=”center” pe2_single_video_size=”w500″ ]

20 anys de l’incendi del Liceu!

20 anys de l’incendi del Liceu!

Captura de pantalla completa 31012014 084426.jpgEl 31 de gener de 1994  estava fent la PSS al Cidob. Cap al migdia algú va dir: “S’està cremant el Liceu!”. Un instant més tard jo ja estava corrent pel carrer Elisabets, primer, i per la Rambla, després. Des de Canaletes es veia la grisor del cel i feia olor a fusta cremada. Feia mesos que als balcons dels edificis del voltant del Liceu hi havia pancartes contra els plans de reforma i ampliació. Quan vaig arribar a l’alçada del Liceu hi havia molt de públic veient la fumarada que sortia del Gran Teatre, la guàrdia urbana i els bombers feien de fre als curiosos que volien acostar-se més. Entre la gentada vaig distingir qui era un dels periodistes de Societat de l’AVUI de l’època, el Ton Clapés, venia de dintre del teatre: “No n’està quedant res, tot cremat!”. Era el segon gran incendi en la història del Liceu i va fer que les pancartes de protesta desapareixessin per la via dels fets consumats i que finalment el teatre s’hagués de reformar i, de pas, modernitzar. Jo tenia 23 anys i ja en 20!

Captura de pantalla completa 31012014 084431.jpg

 

En la mort de Moustaki

En la mort de Moustaki

blogmoustaki

Oh! Ha mort Moustaki. A ‘El convidat’ d’Albert Om a Marina Rossell fa un any ja vam veure que estava molt malament però tot i això no és fins que algú mort que realment el trobes a faltar. Amb Moustaki vaig aprendre francès i el vaig anar a escoltar per primera vegada als 16 anys (1987?) al Palau de la Música. En fi, ens queda la seva música i les versions. Com La Météque que va interpretar Marina Rossell ara fa un any a l’Ateneu Barcelonès i que penjo aquí en homenatge.

[youtube Nmk-2jwtiQI]

12 establiments de Barcelona celebren el ‘Dia de les botigues de discos independents’

12 establiments de Barcelona celebren el ‘Dia de les botigues de discos independents’

 photo (1).JPG

Dotze botigues de discos ‘independents’ han celebrat a Barcelona el “Dia de les botigues de discos“, fixat des de fa un temps el 20 d’abril.  Una d’elles ha estat  Discos Luchador , al carrer Ferlandina.

discos3.JPG

Discos Luchador és, junt amb Discos Paradiso, un dels locals més actius de l’underground barceloní del moment, amb concerts periòdics a la seva sala interior. Podeu veure en aquest enllaç la llista de botigues que s’ha afegit a la iniciativa.

Dia Tiendas de discos