L’antropòleg Manuel Delgado a la Casa Golferichs: “Els moviments socials s’han d’organitzar de forma més estable”

L’antropòleg Manuel Delgado a la Casa Golferichs: “Els moviments socials s’han d’organitzar de forma més estable”

photo (25).JPG

Molt interessant la xerrada de l’antropòleg Manuel Delgado a la Casa Golferichs, sota el títol d’ “Elogi i crítica dels moviments socials”. En definitiva, una crítica constructiva a moviments com el 15M, realitats puntuals però que després no són capaces d’organitzar-se. Ell reclama la necessitat que s’organitzin per canviar les coses. I crida l’atenció de com hem deixat de parlar de “moviments de masses” per passar a parlar de “moviments socials”. Però què són els moviments socials? L’antiavortisme -per posar un exemple- no és també un moviment social?

[youtube XMaxWq07Blw]

“D’una manera o altra -ha explicat Delgado- aquests moviments socials només poden tenir valor en tant que siguin susceptibles de convertir-se en estructures organitzatives del tipus que sigui. Que impliqui la lluita de moviments en lluita de posicions. Ja hi ha experiments: Syrisa… però no han tocat poder, són verges! O la CUP que -vull equivocar-me!- potser són distints però… l’èxit que estan tenint té mèrit. O el Beiras a Galícia. Potser fracassen però els moviments socials són capaços de generar sentiments poderosos. Per exemple, la PAH! Els que coneixem l’evolució d’aquesta gent sabem que l’Ada Colau ja estava al carrer al 2006! El seu èxit és fruit del treball de molta gent molt de temps.

Però al capdavall, aquest tipus de moviments -que abans dèiem “de masses” i ara en diem “socials”- poden servir d’indicatiu que el mal que denuncien és estructural, el capitalisme. Només en la mesura en què adverteixin d’aquest problema de fons podran anar més enllà d’aquests espasmes d’indignació”.

Ja sigui per estructures polítiques existents o noves, els moviments socials han d’organitzar-se de forma més estable i convertir els seus anhels en ideologia.

Sinó, el perill seria formar part del que s’anomena “post-política”.

Treballadors de garatges, de Catalunya Ràdio i actes independentistes, els altres protagonistes d’aquest 23 d’abril

Treballadors de garatges, de Catalunya Ràdio i actes independentistes, els altres protagonistes d’aquest 23 d’abril

IMG_5014.JPG

Més enllà de les roses i els llibres, hi ha hagut actes de protesta que han estat els protagonistes paral·lels de la jornada. Per exemple, davant la seu del Gremi de Garatges i Aparcaments -a Rambla Catalunya 41- hi ha hagut una sorollosa concentració de treballadors que protestaven per les condicions del nou conveni. Una mica moltesta per la gent que baixava en direcció a plaça Catalunya, però que en tot cas ha aconseguit cridar l’atenció de la gent que intentava baixar cap a plaça Catalunya pel lateral.

IMG_5017.JPG

Els treballadors de Catalunya Ràdio estaven en vaga i han fet actes de protesta i de recollida de suport, en diferents punts de la ciutat. Per exemple, al Passeig de Gràcia.

IMG_5019.JPG

I finalment, no han faltat actes com el de la imatge, de reivindicació independentista.

 

 

Tanca el bar Sandor i la terrassa Martini de la plaça Francesc Macià, “ofegat pels deutes”

Tanca el bar Sandor i la terrassa Martini de la plaça Francesc Macià, “ofegat pels deutes”

La crisi s’ha endut el Martini Sandor, un dels mítics (en podem dir així, no?) bars de la zona alta de Barcelona, que durant molts anys va estar a la plaça Calvo Sotelo i ara, ja definitivament des de fa uns 10, a Francesc Macià (vull dir que el canvi de nom va ser lent per als veïns del barri). El Sandor era un dels emblemes de la zona del Turó Park, amb clientela selecta a qui sempre ha agradat acomodar-se a la terrassa Martini quan feia bon temps o a dintre durant l’hivern, xerrar, fer una copa i veure passar la gent. Llegeixo a El Periódico que el Sandor ha tancat “ofegat pels deutes”. I continua: “Amb més d’un segle d’història, aquesta cocteleria (···) pertanyia a la cadena Husa, que n’està negociant el traspàs”.  Fa uns dies precisament vaig passar pel davant i tot semblava falsament normal. Déu n’hi do la ratxa dels establiments comercials de la Diagonal.

Treballadors de Carrefour criden: “Somos esclavos”, a la protesta pel conveni de Grans Superfícies

Treballadors de Carrefour criden: “Somos esclavos”, a la protesta pel conveni de Grans Superfícies

El Corte Inglés Barcelona

Aquest principi de primavera coincideix amb una contínua desfilada pels carrers de Barcelona dels sectors que no han aprovat conveni. En manifestacions, tot s’ha de dir, molt sindicalitzades. Vull dir, que totes les protestes porten un model estàndard de pancarta (com la de la imatge, de CCOO) i que respiren un mateix tipus d’organització de protesta. Dit això, avui en ple matí de diumenge li ha tocat el torn al sector dels grans magatzems. Un centenar de persones s’han manifestat a plaça Catalunya rera una pancarta que deia: “No es un convenio, es un atraco” i amb crits de “En Carrefour, somos esclavos”. A terra hi havia rètols que feien referència a Carrefour, Makro, El Corte Inglés, Ikea, Aki, Alcampo, Touys’r’us, Mediamarkt, Eroski, Leroy Merlin, FNAC, El Corte Inglés i C&A. En fi, a tots. Jo crec que en aquest cas una protesta cap a tot el col·lectiu de grans superficies resta força a la protesta perquè és com un senyal dels temps, si tots ho fan la correcció serà més complexa…

Informàtics i consultors també reclamen “un conveni digne”

Informàtics i consultors també reclamen “un conveni digne”

crisi, informatica

En un racó del 22@, per entendre’ns entre la torre Agbar i l’edifici d’RBA, a la nova Diagonal, protestaven aquest matí de forma cridanera un grup d’empleats dels sectors d’informàtica i de la consultoria. Com explica la pancarta, estan “en lluita per un conveni digne”. I acusen empreses com Indra, IBM, Everis, Iecisa i Accenture de “culpables”.

crisi, ibm

(Recordo que en una enquesta d’aquest blog feta al començament de la crisi preguntàvem als lectors si els feia por que els afectés a ells. La gran majoria deien que no, buscant al cercador crec que en trobaríem els resultats. Però en ple 2013 les dificultats ja han arribat fins i tot a sectors com aquests que en inicialment semblaven aliens a les dificultats)