El mundial de Rússia 2018 vist des de Barcelona

El mundial de Rússia 2018 vist des de Barcelona

El primer mundial de futbol de què sóc conscient va ser el d’Argentina l’any 1978. Quan va acabar vaig tenir la sorpresa que el següent seria a Espanya: “¡Nos vemos en España 82”, van dir. Sí, sóc dels que a en Naranjito el vam conèixer perquè en vam ser cohetanis i no perquè el veiéssim en alguna samarreta vintage anys després. Encara podria cantar els himnes patriòtics que vam aprendre: “¡Aúpa España, aúpa selección…” Eren temps en què ningú parlava d’adoctrinaments ni a les escoles, ni a la televisió.

I no em queixo, m’ho vaig passar molt bé durant aquell mundial, que em va enganxar en plena passió pel futbol. L’any 1982 jo tenia 11 anys i era soci del Barça a general, Gol Nord, tercera graderia. El Club va aprofitar els mundials per ampliar l’estadi i posar marcadors amb pantalles, que al final van ser en blanc i negre (deien que serien en color). I amb l’ampliació van convertir en zona de seients aquella tercera graderia i va enviar la zona de General (és a dir, de peu, sense seient) a dalt de tot. Així que vaig passar una temporada més, encara jovenet i tot sol, anant a veure el futbol a aquella quarta o cinquena graderia on anys més tard també hi posarien seients.

Des d’aleshores pràcticament no he tornat al Nou Camp i tampoc no he seguit gaire els mundials. Però enguany, el mundial de Rússia 2018 ha coincidit amb una ciutat plena de turistes i molt diversa internament i això m’ha fet veure-li una gràcia nova al campionat. Molts partits del mundial de Rússia 2018 m’han agafat anant en bici d’una punta a una altra de Barcelona i sense buscar-ho he anat veient com en disfrutaven les comunitats (de residents i de turistes) d’origens diversos: brasilers, argentins, anglesos, belgues, francesos, suïssos… s’han anat alternant als bars de tot arreu. Jo els he vist a l’Eixample, a la ciutat vella i a la Barceloneta. Sobretot als carrerons de la Barceloneta i als xiringuitos de la platja on, com mostra la imatge, els anglesos gaudien del partit en què van eliminar Colòmbia.

I cantaven: “God save our gratious Queen…”, amb el mateix to, per cert, d’entre conya i solemnitat, amb què vaig sentir cantar el Virolai a la Gran Via el 20 de setembre del 2017, en les protestes contra l’entrada de les forces de l’Estat al departament d’economia. El dia dels fets que posteriorment van motivar la detenció de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a qui jo vaig sentir demanar a la gent, demanar-nos sisplau que marxéssim abans de la mitja nit. I consti que alguns dels que hi érem, els de la meva generació, som els mateixos que el 1982 vam aprendre l’Aúpa, España, aúpa. Aúpa selección. La gràcia és que més enllà de l’adoctrinament i el sectarisme al final la gent pensa, perquè a l’escola i a la universitat ens van ensenyar a ser crítics i a no caure en mans de sectes religioses ni d’adoctrinaments ideològics. Aquí i diria que en general, tenim la sort de viure en una època de gent molt majoritàriament madura i amb criteri. Per molt que ens vulguin fer pensar el contrari i passar per adoctrinats.

 

La Cursa de la dona 2016 torna a tenyir Barcelona de fúcsia

La Cursa de la dona 2016 torna a tenyir Barcelona de fúcsia

Un any més Barcelona s’ha despertat en diumenge tenyida de fúcsia per les samarretes de les més de 29.000 corredores (i algun corredor) de la Cursa de les Dona, amb  l’afegitó de “contra el càncer de mama”. La xifra és una mica superior a la de l’any passat (han estat 2000 corredores més) i l’ambient ha estat el de les grans ocasions. Quan hem fet les fotos la majoria de les dones que vèiem havien deixat de córrer i seguien caminant. El recorregut ha estat de 7.8 quilòmetres.

Cutre i potes enlaire: així rep l’andana de Passeig de Gràcia els aficionats a la Fórmula 1

Cutre i potes enlaire: així rep l’andana de Passeig de Gràcia els aficionats a la Fórmula 1


Estació passeig de Gràcia

 

Potser els usuaris habituals de l’andana de Renfe-Adif a passeig de Gràcia, l’apeadero que deien els nostres avis, ja ens hem acostumat al seu estat de deixadesa en unes obres que semblen no acabar mai i de qui ningú no anuncia la data de finalització. Però la imatge és de vergonya aliena i el seu estat, deningrant. Algú sap quan està previst que acabin es obres de l’andana de passeig de Gràcia? Avui han rebut en aquest estat, cutre i deixat, els aficionats a la Fórmula 1 que es disposaven a anar en tren al Gran premi de Montmeló.

Estació passeig de Gràcia_2

Un 15M de rua del Barça i d’aniversari de moviment social

Un 15M de rua del Barça i d’aniversari de moviment social

Barça i 15M 2016

Els capricis del calendari han volgut que una mateixa tarda hagin coincidit dos actes de masses ben diferents als carrers de Barcelona. D’una banda, la celebració del títol de lliga blaugrana en forma de rua. Rua de recorregut nou, que ha unit la barcelona marítima -des del World Trade Center-

rua Barçaamb l’Avinguda Maria Cristina. Tot i que a mi m’agraden les celebracions que envaixen la ciutat, per l’Eixample, és interessant i intel·ligent que cada vegada més celebracions de tot tipus -també, per posar un cas, el cap d’any- es traslladin a l’ample i còmode espai de la plaça Espanya i, en aquest cas, del Paral·lel.

PoblesDempeus

Foto del twitter de @Newsrevo

D’altra banda i com estava previst-convocat, centenars de persones s’han manifestat pel centre de la ciutat per recordar l’inici del 15M, ara (2016) que fa cinc anys. En aquest cas la manifestació sí que ha entrat a l’Eixample procedent de plaça Catalunya, ha fet un gir a Passeig de Gràcia o s’hi ha aturat i ha seguit recorregut per acabar, de nou, a plaça Catalunya. La convocatòria s’ha fet coincidint amb d’altres d’arreu del món, sobretot de la de Madrid i de les franceses, en ple auge.

El Barça es proclama campió de la lliga 2015-2016, amb tres gols de Suárez i gust a poc

El Barça es proclama campió de la lliga 2015-2016, amb tres gols de Suárez i gust a poc

Barça campio 2016Finalment el Futbol Club Barcelona s’ha endut la lliga espanyola 2015-2016. Quan jo era petit això donava lloc a uns pòsters de tots els jugadors amb el lema “Barça Campió”, i amb un amic posàvem aquell disc de Rudy Ventura de l’Endavant Barça. L’era Guardiola, amb tantes victòries seguides, va devaluar una mica la lliga, ara sembla que tot el que no sigui triplet és poc. O, millor dit, tot el que no sigui guanyar la Champions. Perquè la lliga espanyola al final és cosa de quatre. O de cinc. O de dos. O d’un. Per això, sense cap ganes de ser injust, crec que es pot dir que la victòria d’avui fa gust a poc. O potser sóc jo, que me n’he allunyat? Jo que vaig arribar a tenir una bandera gegant de Catalunya i del Barça? Quan he fet la foto a Canaletes, una hora i quart després dela victòria a Granada, començava a arribar-hi gent i ja hi havia qui s’havia enfilat a la font. Veurem com acaba.