Tunisians de Barcelona s’han manifestat contra el terrorisme a plaça Sant Jaume

“Units contra el terrorisme” deia la pancarta que barcelonins d’origen tunisià han desplegat a plaça Sant Jaume el dia després de l’atemptat que va costar la vida a 23 persones al museu Bardo de Tunis, entre elles un matrimoni de jubilats de Barcelona. No tinc foto (fa dies que la càmera de l’iPhone se m’ha espatllat!) però eren unes 50 persones i han pogut fer l’acció just abans de la suau pluja que ha caigut aquest vespre a Barcelona. Junt amb les ràfegues de vent creen un ambient que convida a recordar els dos morts de la ciutat, Antoni Cirera Pérez i Dolors Sánchez Rami. He visitat Tunísia diverses vegades, per plaer i per feina, és un gran país, una gent fantàstica, que en general es consideren -per cert- cultes i afrancesats, tiren molt cap a França, al menys aquesta ha estat sempre la meva percepció. Quina llàstima però han / hem de seguir endavant. S’agraeix el gest dels tunisians de la ciutat. Que per cert tenia lloc just en el moment que aterrava al Prat l’avió amb els cossos dels dos barcelonins assassinats.

Quim Monzó i Charlie Hebdo

Excel·lent article de Quim Monzó a La Vanguardia el dia després del brutal atac a la redacció de la revista d’ironia llibertària Charlie Hebdo: “Que els fonamentalistes no suporten l’humor és cosa sabuda. L’agost de 1936 un grup de la FAI va anar a buscar Josep Maria Planes, director d’El Be Negre, a un pis del carrer Muntaner de Barcelona on s’amagava. Se’l van endur de passeig fins a l’Arrabassada. Allà van treure les pistoles i li van clavar set trets al cap. Els d’ahir a París no eren anarquistes sinó islamofeixistes, i no anaven amb pistoles sinó amb subfusells kalàixnikov i llançagranades. Les ciències avancen que és una barbaritat. Cridaven: “Hem venjat el Profeta”. El pecat de Charlie Hebdo és haver publicat uns ninots amb un senyor amb turbant que figura que és Mahoma”.

Gasos lacrimògens al voltant del campus de la UC Berkeley, per dispersar protestes per les morts de ciutadans negres

Gasos lacrimògens al voltant del campus de la UC Berkeley, per dispersar protestes per les morts de ciutadans negres

Del Twitter de @SamTLevin

Del Twitter de @SamTLevin

Els voltants del campus de la Universitat de Berkeley han viscut dues nits de greus incidents arran de les protestes primer, i la contundent intervenció policial després, en protesta per la mort en mans de la policia de dos ciutadans negres a Missouri i Nova York. Les manifestacions es van iniciar dissabte a la veïna ciutat d’Oakland i es van traslladar després al centre històric de Berkeley (Telegraph Avenue amb Bancroft). En canvi, diumenge a la nit va ser al revés: les protestes van començar de forma pacífica al campus de Berkeley i es van estendre a Oakland. La violència i les topades amb la policia van anar guanyant terreny al llarg de la nit i de la matinada a totes dues ciutats. Els manifestants van tallar una autopista de la Bay Area, a l’alçada de Berkeley, fet que va provocar càrregues policials.

[youtube CVmyMKtmwU4#t=57]

Les manifestacions es van iniciar a la veïna ciutat d’Oakland per traslladar-se després al centre històric de Berkeley (Telegraph Avenue amb Bancroft)…

Foto: @MediablackoutUS

Foto: @MediablackoutUS

Segons expliquen els tuits i els primers mitjans que se n’estan fent ressò, la policia ha fet servir gasos lacrimògens les dues nits per dispersar els manifestants.

Foto de @exitosanoticias

Foto de Reuters

Segons s’ha pogut llegir i veure des de Barcelona seguint el hashtag #Berkeley, una part dels manifestants intentava frenar els que trencaven vidres d’oficines bancàries i feien barricades per frenar el pas de la policia.

UC Berkeley

Del Twitter de @SamTLevin

Foto del Twitter de @MikeTrimWPTV

Foto del Twitter de @MikeTrimWPTV

Fotos de @mashable

La Universitat de Berkeley, cau de l’esquerra nord-americana, és un punt sempre sensible als Estats Units. Les imatges recorden fotos dels 60’s amb moltes diferències, una de les quals és que estan sent transmeses en directe per stream. Durant els esdeveniments en directe no té pèrdua seguir el hashtag Berkeley. També n’informa el San Francsco Chronicle , The New York Times en portada digital i el @BerkeleyMedia.

 

Broadcast live streaming video on Ustream

‘Zone à Défendre’

Quan jo era petit es deia que, en tendències, França sempre anava per davant nostre. Que aquí les coses arribaven un parell d’anys més tard. I en canvi ara tinc la sensació que a França hi estan arribant coses que nosaltres hem viscut els últims tres o quatre anys. Intueixo que la diferència és la crisi, aquí portem aquest temps patint-la mentre que a França és ‘leitmotif’, tema principal, ara. S’estan espantant amb el tancament d’empreses, la pujada de l’atur, els mals auguris. Comencen a haver-hi petits disturbis anarquistes com aquí hem viscut amb alts i baixos. I això provoca reaccions policials amb conseqüències com la mort fa unes setmanes de Rémi Fraisse, un estudiant de 21 anys que es manifestava a Sivens, a Occitània, a favor de la zona humida del Testet, contra la construcció d’una presa que la farà desaparèixer.

Avui al programa matinal d’Antenne 2 Telematin he sentit que parlaven d’un concepte: Zone a Défendre, que es refereix precisament a això,a  espais que, des d’una perspectiva de lluita, volen preservar o alliberar. Us sona?

 

Clam de milers de barcelonins contra les morts a Gaza i Israel

Clam de milers de barcelonins contra les morts a Gaza i Israel

Manifestació a Barcelona Palestina Israel

Foto: @occupybarcelona

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Palestina va ser en un concert de Lluís Llach al Palau dels esports, l’any 1988, organitzat per La Crida. Jo tenia 17 anys, recordo una estelada gegant que passejàvem pel Palau i banderes palestines. Vint-i-sis anys més tard -es diu ràpid- el conflicte d’aquella banda del món, i en concret les esgarrifoses notícies de míssils per aquí i atacs per allà, han fet que milers de persones s’hagin manifestat per segona vegada en pocs dies als carrers de Barcelona. L’eslògan que les convocava era Generalitat. #Prou Complicitat. Aturem el càstic col·lectiu a Palestina”. S’agraeix especialment la participació de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins, tot un exemple. Portaven una pancarta d’Stop Genocidi. Això el dia que les tropes israelianes han atacat una escola de l’ONU a Gaza, difícilment un titular podria sonar pitjor. Per cert que fa un parell de dies vaig sentir un debat en a la NPR en què participava ell Deputy Ambassador d’Israel als Estats Units, Reuven Azar. En un determinat moment Azar venia a dir: “Nosaltres avisem casa per casa que anem a atacar. I aquest era el to general de les seves intervencions. Realment, vist des de la distància física amb el conflicte i des d’un intent de neutralitat, posa la pell de gallina la fredor amb que els governants israelians acostumen a tractar la qüestió. Ho pensaria en qualsevol cas, però encara més quan la història del poble jueu és la que és i també la de la història del seu retorn polític a l’Orient Mitjà. Jo, si em permeteu, em quedo amb el discurs i l’esperit de l’ACJP.

Manifestació a Barcelona Palestina Israel

Foto: @podemos_elprat

Espelmes i flors d’ucraïnesos davant el Consulat holandès per l’abatiment del Boeing-777: “Perdoneu-nos”

Espelmes i flors d’ucraïnesos davant el Consulat holandès per l’abatiment del Boeing-777: “Perdoneu-nos”

Malaysia Airlines

Foto: @lectoracorrent

Amb espelmes, flors, una bandera ucraïnesa i una petita nota ciutadans ucraïnesos de Barcelona han volgut deixar constància, davant el consulat holandès de la ciutat, de la seva indignació i tristesa per haver estat el seu país protagonista de la caiguda per míssil del Boeing-777 de Malaysia Airlines. Ho explica Mercè Piqueras al seu Facebook, que afegeix: “No he pogut resistir la temptació de llegir el missatge escrit al full de paper. Hi diu: “Perdoneu-nos”.