El papa Francesc i l’excès d’informació

Fa temps que he decidit triar fonts entre tanta allau d’informació. És a dir, ser conscient que no ho puc seguir tot i triar periodistes, diaris, bloguers, tuiters, youtubers, programes, etcètera. I deixar un espai, un diguem-ne 15% a la improvització, a trobar nous referents, a no quedar-me estancat en els mateixos i donar opció a nous. Per això m’han atret aquestes declaracions del Papa Francesc a Filipines, diu que va prevenir contra l’excès d’informació: “Tenim molta informació però potser no sabem què fer-ne”. És un dels temes clau del nostre temps. Tenim a l’abast gairebé infinita informació però, com la gestionem? Com ens fem triadors d’informació i evitem que la inèrcia ens porti a ser purs receptors del que ens arriba?

Festa de 5è aniversari del portal Catalunya Religió: “Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir”

Festa de 5è aniversari del portal Catalunya Religió: “Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir”

Santa Madrona.JPG

El portal Catalunya Religió ha celebrat el seu 5è aniversari en un acte a la renovada església de Santa Madrona del Poble Sec. En aquests cinc anys, aquest mitjà online dirigit per Jordi Llisterri s’ha consolidat com a referent d’una informació religiosa rigorosa, amb òptica catalana i conciliar (és a dir, que beu de l’obertura mental que va suposar per a molts catòlics el ja llunyà Concili Vaticà II i que se sent no només identificat sinó diria que fins i tot alleugit amb l’arribada del Papa Francesc al Vaticà).

A més, està exercint la voluntat de reflectir la diversitat religiosa de la Catalunya actual. Per això s’entén que avui, a més de representants de moltes de les congregacions religioses catalanes (de “mares abadeses i vicaris episcopals”) que donen suport informatiu i econòmic al projecte (la llista és llarga: els Jesuites, l’Escola Pia, la Universitat Ramon Llull, La Salle, la llibreria Claret, l’Abadia de Montserrat, Sant Joan de Déu i un llarg etcètera…) hi haguessin també representants del Consell Evangèlic i del Consell Islàmic de Catalunya.


El copresident de la publicació i degà de la  Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Carbonell, ha fet un breu i interessant resum de la història encara recent del portal, el per què de la seva existència:

“La idea es va originar en un grup d’amics que compartíem dos valors i una preocupació. Els valors? La nostra preocupació pel país i afirmació de la catalanitat; i l’afirmació de catòlics que ens sentíem identificats amb el catolicisme conciliar que ara el papa Francesc ha reprès. En aquelles trobades parlàvem de com actualitzar la fe al nostre país assumint la (referència) del catolicisme conciliar. Aquests eren els dos valors, i teníem una preocupació: la invisibilitat d’aquesta església conciliar. I davant d’aquesta invisibilitat vam decidir obrir el procés de constituir el portal.

Des del primer dia ens vam proposar unir i no dividir, per fer un portal de referència. Vam fer el disseny, vam marcar les prioritats i vam començar les converses per crear Consell Editorial i finançament. La nostra alegria va ser que, de seguida vam trobar una gran sintonia: amb les ordres religioses, amb la Fundació Blanquerna, amb la Fundació Maragall, amb la Fundació Basílica de la Sagrada Família… I també amb les administracions públiques, que de seguida van entendre el projecte. Crec que aquelles intuïcions i esperit inicial és el que dóna sentit plenament al projecte. Després ha vingut el nou papa que ens ha permès respirar amb més força, traduïm cada dos dies les seves prèdiques al català, donem suport a aquesta nova primavera eclesial”.

El conseller Felip Puig també hi ha intervingut, felicitant “els que van tenir la idea i ho han fet possible. Deia Albert Manent que Catalunya Religió era el projecte estratègic més important de l’església catalana dels últims 50 anys. Que ell -que mai havia entrat a Internet!- tingués aquesta convicció vol dir que sabia de què parlava…”


El poeta i president del CONCA Carles Duarte s’ha encarregat de cloure les intervencions amb aquest brindis: “En temps d’incerteses i d’esperances, la veu de Catalunya Religió ha estat fecunda. En celebrem els 5 primers anys. 5 anys són pocs, són molts… Esperem que el temps els faci breus i que en poguem celebrar els cinc propers i cinc vegades més els cinc següents. Que per molts anys, Catalunya Religió!”

La llista de presents a l’acte seria molt llarga. També hi havia Ignasi Garcia Clavel; el pensador Francesc Torralba; l’editor de Fragmenta Editorial Ignasi Moreta; entre molts d’altres.

La veritat és que els que hem assistit a l’acte ens quedàvem bocabadats quan entràvem al temple de Santa Madrona. Per si no ho sabeu, està en plena remodelació física i conceptual. I de fet avui s’ha pre-estrenat en el que serà la seva nova funció de centre d’activitats culturals. Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprestre de Rambles-Poble Sec ho ha explicat al prinicpi de tot, amb aquestes paraules:


Heidi Campbell, experta en religió i xarxa: “A Second Life també hi ha catedrals”

Heidi Campbell, experta en religió i xarxa: “A Second Life també hi ha catedrals”

religió a internet

Les xarxes socials s’han apropiat una mica de la paraula ‘Comunitat’, però de comunitats n’hi ha hagut sempre i de molts tipus: de veïns, escolars, nacionals o també religioses. A la sala d’actes de la facultat de comunicació Blanquerna avui la professora de la Texas A&M University Heidi Campbell ha parlat dels canvis que ha viscut la religió en la societat en xarxa.

 

Campbell, que és estudiosa de la influència dels nous mitjans en les comunitats religioses, ha explicat com Internet ha modificat alguns hàbits religiosos i com les diferents organitzacions religioses haurien d’aprendre de les experiències que apareixen a la xarxa i que estan modificant la manera en què alguns viuen l’experiència espiritual.

“Les esglésies encara entenen el seu entorn d’influència en termes geogràfics, de mapes, els territoris de cada parròquia i de cada bisbat. Però ja a finals del segle XX la gent va començar a triar les parròquies en funció de preferència més que no pas de proximitat. I a mida que ens endinsem en la societat postmoderna veiem que la gent es troba al voltant d’una fe en un sentit ampli més que no pas al voltant d’un edifici. I això Internet ho ha incrementat.


Segons Heidi Campbell, “això està passant en tots els sectors de la societat. La religió online crea un microcosmos que ajuda a identificar canvis socials que estan passant a la societat. A Internet la gent viu la religió de manera diferent a com diuen les institucions religioses. Les orgatzacions religioses en podrien aprendre molt. La religió en xarxa mostra canvis que estan passant online i offline. La religió en una societat globalitzada ha esdevingut molt més dinàmica, transicional i individualitzada. Les organitzacions religioses s’hi haurien d’adaptar, haurien d’aprendre de l’entorn digital”.

 

Ha posat com a exemple (i anècdota) l’aparició d’una catedral anglicana virtual, a Second Life, amb comunitat religiosa inclosa, que finalment ha estat fins i tot reconeguda per les autoritats eclesiàstiques anglicanes: “La va constituir un grup d’anglicans, gent que es va trobar al món virtual de Second Life -cadascú amb el seu avatar- i van decidir recollir diners virtuals per construir una versió de la catedral de York, i cada setmana hi feien cinc misses”.  Finalment aquesta comunitat ha establert una relació formal amb l’església Anglicana, si mireu el vídeo podeu escoltar el detall de l’anècdota.

Susan Wojcicki, Vicepresidenta sènior de Google: “Trobarem la tecnologia perquè els diaris puguin viure de publicitat digital”

Susan Wojcicki, Vicepresidenta sènior de Google: “Trobarem la tecnologia perquè els diaris puguin viure de publicitat digital”

Susan Wojcicki Google Senior VCP

Foto: lainformacion.com

He sentit per ràdio una entrevista molt interessant a Susan Wojcicki, vicepresidenta sènior de Google, la persona que en el seu dia fa quinze anys va llogar el garatge a Sergey Brin i Larry Page, fundadors de Google. Durant l’interviu s’ha referit al tancament de Google Reader i al futur de la publicitat digital i dels diaris:

– Com poden els usuaris de Google confiar en els productes del núvol si ara veuen que s’ha decidit tancar el Reader sense cap explicació?

– Google Reader tenia seguidors molt fidels però no creixia i en canvi té alternatives clares, hi ha moltes altres eines que els usuaris poden utilitzar. Entenem que és molt important garantir la informació que la gent té emmagatzemada a Google però en aquest cas la poden traslladar a altres llocs.

– Per quin motiu han de confiar els usuaris en Google veient això?

– Jo tinc tota la meva informació emmagatzemada a eines de Google, sobretot al gmail: contactes… Google entén que totes aquestes eines són molt importants per als usuaris però el cas del Reader era una mica diferent que altres productes on els usuaris hi posen tota la seva informació.

– Com es prenen aquest tipus de decisions?

– Intentem ser tan transparents com podem en aquestes decisions que prenem, però la realitat és que en la nostra indústria hi estan havent molts canvis.  Evidentment ens prenem molt seriosament les necessitats dels usuaris i intentem entendre com utilitzen els nostres productes. Els propis empleats de Google donen el seu ‘feedback’ a l’empresa sobre com utilitzen les eines de Google.

– Trobaran algun dia els diaris la manera de viure amb publicitat digital?

– Els diaris s’estan movent al digital, cada dia sofistiquen més la seva publicitat digital, i crec que trobaran el que busquen, i que a més ho farem junts, Google els facilitarà la tecnologia més adequada i més i més diners de publicitat seran invertits en digital. Estem en una transició, els usuaris ja s’han mogut a l’entorn digital però els dòlars encara no! Els diaris i els altres mitjans tradicionals són al mig d’aquesta transició però els anunciants no l’han feta tan ràpid.

– Quin rol jugarà la publicitat en el futur dels continguts digitals?

– La publicitat ‘online’ ha de ser el que possibiliti que el contingut que trobem a Internet creï ingressos. Mireu com les ‘tablets’ ofereixen experiències interactives increïbles. Som tot just al començament, això és el que m’encanta de la meva feina: que molts negocis estan pendents de com Google resol això per a crear ingressos per al negoci dels continguts digitals”.

(Entrevista radiofònica a Susan Wojcicki a la KQED de San Francisco)

Arriben els cibersoldats i les ciberguerres

Segons explica el setmanari “Courrier International” (28 febrer 2013) els Estats Units preparen una resposta contundent contra els ciberatacs que estan rebent. “La nova cursa d’armaments ha començat. Es tracta de defendre’s però també d’atacar. Qui dirigeix la dansa? Els Estats Units acusen la Xina. Però per a Beiging són els americans els que centralitzen aquesta guerra moderna. I cada cop hi ha més països, com l’Iran i Israel, que forme ‘cibersoldats’.

Dissabte vam fer la 16a Ateneuesfera, tertúlia sobre blogs i 2.0 a l’@Ateneubcn (Una trobada off-line de gent que sempre està on-line!)

Dissabte vam fer la 16a Ateneuesfera, tertúlia sobre blogs i 2.0 a l’@Ateneubcn (Una trobada off-line de gent que sempre està on-line!)

Dissabte (12 de gener del 2013) vam fer la setzena Ateneuesfera, una tertúlia de bloguers sobre blogs i 2.0 en general, que fem cada trimestre des de fa 5 anys a l’Atenu Barcelonès. Aquesta ha estat la més concorreguda de totes i malgrat això el diàleg, el debat, la tertúlia va anar fluïnt sense necessitat de torns de paraules.

Vam parlar sobretot de…

– Blogs col·lectius (Funcionen? O la gent entén millor que un blog és personal? Anem cap a una època de creixement dels portals i blogs fets per equips de bloguers? Quins blogs col·lectius seguim?)

– L’ús dels continguts a Internet, si copiar és “robar” o aquesta paraula no s’adapta al concepte de la informació que trobem a la xarxa

– i de les diverses iniciatives que porten endavant participants de l’Ateneuesfera com en Dani Cortijo (la Barcelonasfera), en Marco Giralucci (escriu a l’Spaghetti BCN i participa en el col·lectiu Emma a Itàlia) o Victor Pàmies (que ja treballa en el seu tercer llibre de dites populars, sempre publicats amb crossfounding). O en Miquel Saumell que a més de publicar el seu blog edita el de l’Associació de Veïns de Sarrià.

En fi, es fa difícil resumir tot el que es va dir, el més important és l’esperit dels temps, el de gent que està aprofitant les eines d’edició i difusió fàcil que a tots ens dóna Internet per expressar-se i aprofundir en el tema que més l’apassiona, cadascú el seu. I és que si una cosa és l’Ateneuesfera és una trobada off-line, de gent que sempre està on-line i molt, molt transversal!

Llistat de participants