A Montblanc sí que hi ha lavabos públics

A Montblanc sí que hi ha lavabos públics

L1330008.JPG

Dissabte vaig fer nit a la Fonda Riuot de Montblanc, capital de la Conca de Barberà. Amb un nucli antic fundat el segle XII i amb un conjunt medieval impressionant. Les vistes són des del punt més elevat del municipi…

L1330013.JPG

Em va sorprendre la diversitat de població, als carrers per exemple se sent força castellà i hi ha una important presència d’immigrants recents. Al menys diumenge al matí aquesta va ser la meva impressió.

Tot i que al quiosc em van explicar que es venen sobretot ‘Vanguardias’ pràcticament només en català, que l’ARA hi ha entrat amb força, Periódicos en català… (Diu que La Vanguardia ha guanyat lectors del Periódico i l’ARA de l’AVUI. El País es manté a la baixa).

Al cau dels minyons-guies del poble un cartell avisava que estaven d’excursió i a les pastisseries venien pastes molt pròpies, a base d’avellanes i fruits secs, a més de carquinyolis, és clar.

He buscat els resultats de les últimes municipals però la veritat és que algú m’hauria d’ajudar a interpretar sigles com ACM-AM i FIC:

ACM-AM 1.305 40,07 7
L’ENTESA-ENTESA 514 15,78 2
CiU 510 15,66 2
F.I.C. 276 8,47 1
PSC-PM 232 7,12 1
P.P. 121 3,72 0
CUP-PA 114 3,5 0
EU-IU 78 2,39 0

L1320993.JPG

I per cert! A diferència del que passa a Barcelona, a Montblanc sí que tenen lavabo públic!

L1320995.JPG

A la tarda celebraven la processó de Corpus però no m’hi vaig poder quedar…

nova conca.JPG

Vaig comprar la Nova Conca, un bon setmanari comarcal que a més crida a la participació dels joves (“”sigues col·laborador, vine i parlem-ne!”).

I vaig seguir ruta cap a Poblet…

Una campanya de les administracions de #CatalunyaNord reivindica que és “Canigó” i no “Canigou”

Una campanya de les administracions de #CatalunyaNord reivindica que és “Canigó” i no “Canigou”

canigó - canigou.jpg

Foto: Bernat Gasull

Mireu quina campanya estan fent les administracions regionals franceses que gestionen la Catalunya Nord (el Conseil General Pyrenées Orientales i la regió Llenguadoc Rosselló). El cartell publicitari reivindica el nom (s’entén que el nom oficial i d’ús legal) de “Canigó”, en català, en comptes de la seva versió francesa “Canigou”. La foto la va fer el cap de setmana passat l’amic Bernat Gasull, que m’explica:

” ‘Canigou’ és el nom oficial, en francès. Però el Consell general del departament darrerament cada cop està més a favor del català. Fa un parell d’anys -o una cosa així- el va declarar idioma oficial del Consell. El problema és que la regió i el govern francès no estan per la qüestió i el que fa el departament té poques conseqüències. El que és sorprenent és que signa també la regió. Potser estan canviant les coses. Jo crec que aquesta campanya és cosa del Consell. Fa poc també va posar uns rètols que diuen “Benvinguts a Catalunya Nord” i també indiquen les comarques. Tot només en català. Ells volien canviar la senyalització de les carreteres per fer-la bilingüe però el govern francès és qui té la competència i no ho vol. El que fa el consell regional és afegir nous rètols sempre que anomenin coses que no assenyala el govern francès. Però aquesta campanya del Canigó està molt bé. També hi ha altres opis on hi posa “Canigó Bravo!”

Vídeos i fotos: Milers d’occitants es van manifestar a Tolosa per al reconeixement de la Llengua d’Óc

Vídeos i fotos: Milers d’occitants es van manifestar a Tolosa per al reconeixement de la Llengua d’Óc

oc.JPG

L’amic Bernat Gasull  m’ha enviat aquestes fotos (i vídeos) de la manifestació que dissabte es va fer a Tolosa de Llenguadoc en defensa per al reconeixement oficial de l’occità: “Mai no havia sentit tant d’occità!” em comenta el Bernat.

[youtube JpNtJRmh20Y]

Si voleu escoltar una mica d’occità no us perdeu aquest primer vídeo…

[youtube b69uF-9R91I]

[youtube T_Az3YEMz1Q]

oc4.JPG

oc3.JPG

oc5.JPG

1500 persones es manifesten a #Gràcia a favor del català a les Balears

1500 persones es manifesten a #Gràcia a favor del català a les Balears

Unes 1500 persones, majoritàriament illencs que viuen a Barcelona, s’han manifestat aquest vespre a Gràcia en defensa del català a les Balears i contra la política lingüística del govern de les illes, presidit per José Ramón Bauzà. En la marxa, convocada des de les xarxes socials “per Illencs pel català”, s’han vist segons m’expliquen cares conegudes com Isidor Marí, Titot, Feliu Ventura i Miquel Sellarès. Els manifestants s’han concentrat als jardinets, han pujat per Gran de Gràcia i han acabat la marxa a la plaça de la Virreina, a so de Muixeranga. La marxa precedeix la que tindrà lloc diumenge a Mallorca i que es preveu massiva. Recordeu que el mallorquí Jaume Bonet fa 23 dies que està en vaga de fam pel mateix motiu. (les fotos són de Roger Buch)

Biografies / Records directes de l’ocupació nazi de l’Alta Cerdanya

(Publicat a l’Eco de Sitges) / Cròniques de la Ribera – G.C.

Fa uns dies va morir Eulàlia Font Pouget (Barcelona 1918-2012). Era tota una senyora de Barcelona, estiuejava a Sitges i jo la coneixia perquè era molt bona amiga de la meva àvia. Tothom li deia Lilette.

Sovint les veia jugar a cartes i sobretot escoltava les històries que s’explicaven l’una a l’altra, anècdotes de la seva joventut, la vida a Barcelona abans de la guerra civil.

Un dia vaig quedar amb ella perquè m’expliqués millor aquelles aventures, vam estar més tres hores xerrant. La seva mare era de la Cerdanya, amb orígens a Osseja, a la Cerdanya francesa. D’aquí el nom de Pouget i de Lilette.

-“La Cerdanya de quan jo era petita? Per arribar-hi no era tan fàcil com ara, el tren només anava fins a Ripoll. Ens portaven en diligència fins a Ribes de Freser. I des de Ribes una altra diligència ens duia per la Collada de Toses fins a Puigcerdà. Sortíem de Barcelona a les 7 del matí i arribàvem a Puigcerdà a l’hora de sopar. I això a l’estiu!”

Evidentment la guerra civil la va marcar molt. Però posats a recuperar una història diferent i peculiar no parlaré de la guerra espanyola sinó dels seus records de la segona guerra mundial. Ella recordava perfectament com l’Alemanya nazi havia ocupat l’Alta Cerdanya perquè hi entrava a visitar els seus familiars d’Osseja, i m’ho va explicar així:

-“Us pot estranyar però la veritat és que tots els soldats alemanys que vaig veure a Cerdanya amb mi eren molt correctes. A Puigcerdà et donaven el permís per passar la frontera i et deien:

-“Bueno, y usted al llegar, arréglese con los alemanes.”

Arribaves allà i et trobaves amb uns nois guapíssims, joves… Molts eren ferits de guerra, els enviaven allà a vigilar la frontera i perquè es refessin una mica. Eren soldats nazis i hi havia banderes nazis per tot arreu. Entraves a un país que estava sota el poder dels alemanys.

No podíem agafar el tren ni anar més lluny de 10 km a la rodona. Si volies anar més enllà et donaven un altre permís. Una de les vegades jo anava a Osseja a veure els parents.

Com que nosaltres començàvem a tenir de tot el que necessitàvem, anava una mica carregada, portava menjar per als familiars francesos. Quan vaig haver passat la frontera vaig trobar dos soldats que em van dir:

-“Oh, madame, vous êtes très chargé, nous vous pourtons les sachets”.

Em van agafar cadascú un sac i vaig anar ben tranquil·la fins a Osseja. Però el meu tiet Salvador Calvet era l’Alcalde d’Osseja, se les havia de veure amb els alemanys i jo no volia que em veiés arribar amb un soldat alemany a cada banda i somrient.

Vam anar per aquella recta que no s’acaba mai fins arribar a Osseja. Els soldats em van explicar d’on eren, que els havien ferit i estaven en convalescència. I quan em va veure arribar al poble, la carretera girava per una banda cap a la seva caserna i per l’altra et portava a la plaça del poble. Com que no volia que la família em veiés arribar amb els soldats, en arribar a la cruïlla els vaig dir:

-“Oh, merci, merci”

Però ells insistien:

-“Nous pourtons les sachets jusqu’a la place”

Finalment, em fa l’efecte que em debien entendre: em van donar els paquets, que pesaven molt, i vaig fer l’última part del trajecte sola. Quan vaig arribar a casa de la tieta, em va dir:

-“Déu meu, has vingut així de carregada des de Bougmadame?”

-“Sí, he agafat un taxi a Puigcerdà però no ha pogut passar a Bourgmadame” (encara no hi havia pont per als cotxes, només una passarel·la per travessar el riu a peu). I recordo que la tieta em va dir en francès:

-“Avec toute cette route et ce soleil, comme tu dois être fatigué!”

I no em vaig atrevir a explicar-li la història dels soldats alemanys…”

(continuarà)

Catalunya Nord / @LaBressola tanca l’escola de Càldegues (Alta Cerdanya) i brinda per una escola transfronterera

Catalunya Nord / @LaBressola tanca l’escola de Càldegues (Alta Cerdanya) i brinda per una escola transfronterera

bressolacàldegues.jpg

Als que seguim amb admiració i des d’una certa distància la feina que cada dia fan les escoles de La Bressola a la Catalunya Nord ens ha arribat avui la trista notícia que tanquen l’escola de Càldegues, a l’Alta Cerdanya. Jo hi he estat vàries vegades i és una escola petita, feta a base de molta il·lusió, pocs recursos i un entorn envejable, el d’un poble petitet de la Cerdanya.

Bressola.jpg

L’Aleix Andreu, que és el president de l’Associació d’Amics de la Bressola, ha enviat als socis de l’entitat el comunicat que veieu a sobre i on explica que el consell d’administració de la Bressola va decidir el 28 de febrer el tancament de l’escola de Càldegues, que serà efectiu a finals d’aquest curs. La causa és la manca de recursos a conseqüència de la crisi, que en aquest cas apareix en forma de baixada de subvencions, quotes de socis i quotes dels Ajuntaments.

En una mena de brindis al futur Aleix Andreu diu estar convençut que “el fet que la Bressola de Càldegues hagi estat una realitat durant els darrers 11 anys permetrà que en un futur no molt llunyà neixi una escola catalana transfronterera adaptada a la realitat de l’Alta Cerdanya”. I fa una crida als socis a assistir a una assemblea que tindrà lloc el 20 de març a Barcelona. Des d’aquí una forta abraçada als amics de la Bressola i endavant!

I a veure si és veritat que hi fan una escola transfronterera, de la mateixa manera que s’està fent un bon hospital per tota la Cerdanya, la d’un i altre costat.