Noam Chomsky a la British Library: “Internet és un canvi menor al costat de l’aparició de les biblioteques”

Noam Chomsky a la British Library: “Internet és un canvi menor al costat de l’aparició de les biblioteques”

noam chomsky, British Library

Sota el suggerent títol de “Propaganda, Power and Persuassion”, el lingüista Noam Chomsky ha pronunciat avui una conferència a la British Library de Londres, que he pogut seguir en streaming. Quin gran invent l’stream! En els pròxims dies publicaré totes les anotacions que he pres, de moment em centro en el que ha comentat sobre Internet i les xarxes socials. Chomsky -que ha mencionat vàries vegades que els seus néts sí que utilitzen les xarxes socials- ha estat entrevistat pel periodista de The Guardian Jonathan Freedland.

Noam Chomsky, British Library

“Estic impressionat per Internet”, ha matisat Chomsky al final de la conversa. “Es va inventar els anys 50’s i 60’s al laboratori del MIT on jo estava treballant, gràcies a una institució estatal dinàmica, creativa, que és on es fa el treball seriós”. “Però Internet és un canvi molt menor del que en el seu dia va representar l’aparició de les biblioteques, que van donar a la gent accés a una quantitat immensa de material”.

“En comparació amb allò -ha insistit Chomsky- Internet és un petit canvi. A les biblioteques podies estar segur que el que llegies era seriós. En canvi ara a Internet hi ha molta porqueria, pot ser una font de no acció”.

“Utilitzo molt Internet. Si saps el que busques és bo però si no saps què busques és molt pitjor. I no és tan decisiu. Durant les revolucions àrabs, quan van intervenir Internet a Egipte la gent es va seguir organitzant en comunicació cara a cara”.

“D’altra banda -ha dit- no m’agraden les xarxes socials perquè creen relacions superficials. Si un noi escriu a Facebook que aquell dia té un examen i 100 amics li fan ‘likes’ es pensa que té 100 amics reals i en realitat no és així”.
A preguntes d’un assistent ha reprès el tema: “La impremta va ser un gran canvi, les biblioteques un canvi major. En canvi, des d’aquest punt de vista, el canvi que representa Internet és menor perquè no hi ha cap control de qualitat. Que la gent pugui dir el que vol i el que pensa és fantàstic però Internet és molt menys útil del que van ser les biblioteques”.
“D’acord, promou l’intercanvi d’idees. Però per exemple va ser un canvi més important en velocitat l’aparició del telègraf en relació a la lentitud amb que els missatge viatjaven en vaixell. Totes aquestes coses, aquests canvis estan bé, però no els hem d’exagerar.”
La conferència de Chomsky ha servit per inaugurar l’exposició “Propaganda, Power and persuassion”, a la British Library.
Pepe Ribas al Cercle de #Gràcia: “En l’era de la informació la desinformació és absoluta”

Pepe Ribas al Cercle de #Gràcia: “En l’era de la informació la desinformació és absoluta”

L1320831.JPG

Amb el títol “Dels 70’s al 15M” el periodista Pepe Ribas, fundador de la revista Ajoblanco, va fer ahir (dijous 7 de juny) una conferència al Cercle de Gràcia, la primera a Barcelona en força temps, organitzada per Informa’tbcn.

Resumir-la és difícil així que em conformaré amb apuntar algunes notes que va fer sobre l’actualitat.

Després d’una primera part en què va repassar la seva experiència dels anys 70’s i 80’s, durant el primer i segon Ajoblanco (plantejat com amb un fons de consells adreçats a la generació impulsora del moviment dels indignats),  ha passat a parlar de l’actualitat…

(per escoltar els vídeos heu d’apujar una mica el volum…)

Coses que ha dit:

– Què és el que està passant al món? En realitat, hi ha menys informació que mai! Jo crec que en l’era de la informació la desinformació és absoluta. Perquè saps coses molt a l’engròs.

– Però és veritat d’altra banda que, en aquests moments, la manipulació és molt difícil perquè si passa una cosa grossa imagineu tot el que es diria a Internet i no poden tallar la xarxa, perquè seria com aturar l’economia!

– Si tinguéssim més informació, més elements, seria difícil que aparagués un líder messiànic. Mireu Esperanza Aguirre, se li està veient tot, se li ha ensorrat un banc!

– En aquest país estem molt desinformats, ens costa molt viatjar, capbussar-nos de debò a l’altre país. Aquí sabem les coses perquè les diu La Vanguardia, però què voleu que digui La Vanguardia?

– I El País pitjor! Algun dia s’haurà d’escriure la responsabilitat de Prisa i d’El País en tot el desastre democràtic d’aquest país i en la cultura. Com se l’ha carregat.

– Tot això s’ha de qüestionar des de l’arrel, si volem sobreviure.

– En aquest país viatgem però no en assabentem del que passa als altres països. La nostra democràcia està regulada perquè res no canviï. Per això l’aparició dels indignats ha estat una ‘bomba’ i els polítics estan espantats.

– Ara sí que hem tancat el capítol de la Transició. S’ha acabat perquè fa riure! El llibre està obert. Però ei: hem de llegir, estudiar i debatre. Alternar aparicions públiques de soroll amb silenci.

– Visca l’hedonisme, però sapiguem per a què serveix i per a què no. La generació després de la meva va caure per la droga.

– S’ha de tornar a la cultura participativa, no a l’espectacle. La cultura viva és contracultura perquè va contra l’establert. La cultura morta és espectacle, t’adorm, li va bé al poder perquè et torna passiu.

– Els polítics estan espantadíssims perquè veuen que s’està obrint un front. Però hem de saber construir… Hem de fer que aquesta democràcia sigui una altra cosa! No pot ser que hi hagi la premsa que hi ha, necessitem una altra premsa, una altra universitat, uns barris organitzats… l’embrió l’ estan muntant els indignats.

– Hem de costruir un altre país, que no poden construir els que ens han portat a la ruina.

– En aquest país no hi ha debats.

– Les ciutats també provoquen formes de ser i Barcelona l’hem convertit en un Lloret gegant. Ara tot s’ha de pagar, abans no pagàvem res: teatre, cultura… Hem passat d’un extrem a l’altre.

– El que ha passat en aquest país és molt greu. No ha passat a Alemanya ni a a França. A Alemanya hi ha una cultura i una consciència social i ecològica que tant de bo la tinguéssim aquí. I els lloguers són més barats!

L1320829.JPG

– No és veritat que tota Europa sigui igual! De decadència, a Estònia zero. La decadència està a Anglaterra, a França, a Italia, a Espanya…

– Després de l’època “nosaltres” (60’s i 70’s) vam passar a l’època del ciutadà “Jo”. O el que és el mateix, l’ “Age of me”:  jo he de viure sol, tenir la meva casa, jo, jo, jo…! Tota la publicitat s’ha basat en aquesta filosofia, l’han transmès. Una societat armada culturalment pot resistir això, però en el nostre cas fins i tot els diaris es dediquen a fagocitar les petites empreses culturals independents per ser ells sols, com ha fet Prisa. A França encara queden revistes de cinema, de pensament, aquí no, i tothom ha callat.

– Tothom té por, ens han ficat una por que no ens van aconseguir posar els últims anys del franquisme.

– Democràcia és respectar al del costat, viure amb ell, buscar els punts de contacte.

– Som 7000 milions que hem de sobreviure en aquest planeta. No podem viure 400 milions a canvi que uns altres 2000 milions morin o malvisquin i que ningú digui res.

L1320839.JPG

– Aquests  40 anys s’ha destruït el país. A Catalunya no queda cap poble de pescadors, està tot arrassat i ho ha fet un govern nacionalista i per mi això no és nacionalisme perquè jo el que estimo no ho destrueixo. A Alemanya els pobles van quedar arrasats i els han recuperat.

– Bankia? S’ha de fer una gran investigació del que ha passat però hi ha molta gent que té els seus diners allà i no la pots deixar penjada. D’aquí poc passarà el mateix amb Catalunya Caixa, que és dels socialistes d’aquí.

– “Per què Esquerra Republicana no ha creat 150 ateneus republicans? Han fet política però no cultura política. On són els ateneus republicans que convivien amb els libertaris als anys 30? Hi ha molt per fer…”

– A mi els indignats m’han animat a tornar, jo al setembre torno a Barcelona! Si hi ha d’haver un tercer Ajoblanco, l’haureu de fer vosaltres…

(penjaré més vídeos a poc a poc al meu canal de Youtube)

Pepe Ribas en #Gràcia #Barcelona: “En la era de la información la desinformación es absoluta”

Pepe Ribas en #Gràcia #Barcelona: “En la era de la información la desinformación es absoluta”

 

 
Bajo el título “De los 70 ‘s al 15M” el periodista Pepe Ribas, que fundó la revista Ajoblanco, hizo ayer (jueves 7 de junio) una conferencia en el Cercle de Gràcia, la primera en Barcelona en bastante tiempo, organizada por Informa’t bcnResumirla es difícil así que me conformaré con hacer algunos apuntes de lo que dijo sobre la actualidad. 


Tras una primera parte en la que repasó su experiencia de los años 70’s y 80, (durante el primer y segundo Ajoblanco), con un trasfondo de consejos hacia la generación impulsora del movimiento de los indignados, pasó a hablar del actualidad…
 


Cosas que dijo:
 

– ¿Qué es lo que está pasando en el mundo? En realidad, ¡hay menos información que nunca! Yo creo que en la era de la información la desinformación es absoluta. Porque sabes cosas muy a bulto.


– Pero por otra parte es verdad que, en estos momentos, la manipulación es muy difícil porque si pasa algo grande, ¿os imagináis todo lo que se diría en Internet? Y no pueden cortar la red, porque sería como parar la economía…


– Si tuviéramos más información, más elementos, sería difícil que apareciese un líder mesiánico. Mirad cómo a Esperanza Aguirre, se le está viendo todo, ¡se le ha derrumbado un banco!


– En este país estamos muy desinformados, nos cuesta mucho viajar, conocer de verdad los otros países, desde dentro. Aquí sabemos las cosas porque las dice La Vanguardia, pero ¿qué queréis que diga La Vanguardia?


– Y El País ¡aún peor! Algún día alguien tendrá que escribir la responsabilidad de Prisa y de El País en todo el desastre democrático de este país y en la cultura. Como se le ha cargado.


– Todo esto se tiene que cuestionar desde la raíz, si queremos sobrevivir.


– En este país viajamos pero no nos enteramos de lo que pasa en otros países. Nuestra democracia está regulada para que nada cambie. Por eso la aparición de los indignados ha sido una ‘bomba’ y los políticos están asustados.


– Ahora sí que hemos cerrado el capítulo de la Transición. Se acabó, ¡porque hace reír! El libro está abierto. Pero ¡hey!. Tenemos que leer, estudiar y debatir. Alternar apariciones públicas de ruido con ratos de silencio.


– De acuerdo, ¡Viva el hedonismo!, pero sepamos para qué sirve y para qué no. La generación después de la mía cayó por la droga.


– Hay que volver a la cultura participativa, no al espectáculo. La cultura viva es contracultura porque va contra lo establecido. La cultura muerta es espectáculo, te duermes, le va bien al poder porque te vuelve pasivo.


– Los políticos están asustadísimos porque ven que se está abriendo un frente. Pero tenemos que saber construir… Tenemos que hacer que esta democracia sea otra cosa! No puede ser que exista la prensa que hay, necesitamos otra prensa, otra universidad, unos barrios organizados… Y el embrión de todo esto lo están montando los indignados.





– Debemos construir otro país, que no pueden construir los que nos han llevado a la ruina.


– En este país no hay debates.


– Las ciudades también provocan formas de ser y Barcelona la hemos convertido en un Lloret gigante. Ahora todo se tiene que pagar, antes no pagábamos nada: teatro, cultura… Hemos pasado de un extremo a otro.


– Lo que ha pasado, en este país, es muy grave. No ha pasado en Alemania ni en Francia. En Alemania hay una cultura y una conciencia social y ecológica que ojalá la tuviéramos aquí. ¡En Berlín los alquileres son más baratos!


– No es verdad que toda Europa sea igual! De decadencia, en Estonia cero. La decadencia está en Inglaterra, en Francia, en Italia, en España …


– Después de la época “Nosotros” (60 ‘s y 70’ s) pasamos a la época del ciudadano “Yo”. O lo que es lo mismo, el “Age of me”: yo tengo que vivir solo, tener mi casa, yo, yo, yo …! Toda la publicidad se ha basado en esta filosofía, la han transmitido las agencias de publicidad. 


– Una sociedad armada culturalmente puede resistir esto, pero en nuestro caso incluso los diarios se dedican a fagocitar las pequeñas empresas culturales independientes para ser ellos solos, como ha hecho Prisa. En Francia todavía quedan revistas de cine, de pensamiento, aquí no, y todos han callado.



– Todo el mundo tiene miedo, nos han metido un miedo que no nos consiguieron meter ni en los últimos años del franquismo.


– Democracia es respetar al de al lado, vivir con él, buscar los puntos de contacto.


– Somos 7000 millones que tenemos que sobrevivir en este planeta. No podemos vivir 400 millones a cambio de que otros 2.000 millones mueran o malvivan y que nadie diga nada.


– Estos 40 años se ha destruido el país. En Cataluña no queda ningún pueblo de pescadores, está todo arrasado y lo ha hecho un gobierno nacionalista. Para mí eso no es nacionalismo porque yo lo que quiero no lo destruyo. En Alemania los pueblos quedaron arrasados y los han recuperado.





– ¿Bankia? Hay que hacer una gran investigación de lo ocurrido, pero hay mucha gente que tiene su dinero allí y no la puedes dejarla colgada. Dentro de poco pasará lo mismo con Catalunya Caixa, que es la de los socialistas de aquí.


– ¿Por qué Esquerra Republicana no ha creado 150 ateneos republicanos? Han hecho política pero no cultura política. ¿Dónde están los ateneos republicanos que convivían con los libertarios en los años 30? Hay mucho por hacer…”


– A mí los indignados me han animado a volver, ¡yo en septiembre vuelvo a Barcelona! Si tiene que haber un tercer Ajoblanco, tendréis que hacerlo vosotros …


(Colgaré más vídeos poco a poco en mi canal de Youtube)

 

Ignacio Ramonet al @CCCB: “I és clar que hi ha una agenda oculta, contra la sobirania i l’estat del benestar!”

Pels pèls he arribat a la conferència que el Director de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, ha pronunciat avui al CCCB, titulada “El mercat contra l’Estat”, amb la sala plena i acompanyat per la vídua d’Alfons Comín, Maria Lluïsa Oliveres.

De les moltes coses que ha dit he triat aquest vídeo que en part transcric: -“A Catalunya hi ha una lluita històrica per la recuperació de la sobirania però tingueu present que l’Estat Espanyol l’està perdent. I és clar que en aquesta crisi hi ha una agenda oculta, amb dos objectius:

1) Reduir la sobirania dels estats. La bruixola de la Unió Europea apunta cap a l’objectiu de l’estat federal europeu. I perquè això sigui així cal anar desmantellant les sobiranies dels estats, amb un ministeri de finances a Brussel·les

2) Desmantellar l’estat del benestar

Busquin exemple a Internet “Mecanisme Europeu d’Estabilitat” a wikipedia. O encara millor, llegeixin l’entrevista de Mario Draghi, president del BCEuropeu, al WSJ del 24 de febrer del 2012. Un antic de Golmand Sachs, evidentment. Ell diu clarament: “El model social europeu ha mort”. I sobre el pacte fiscal: “El seu objectiu és que els estats s’alliberin de la sobirania nacional”. Aquest és l’objectiu del Pacte Fiscal: arrebassar la sobirania als estats per transferir-la al centre de la UE i al motor neoliberal”.

Armand de Fluvià recorda Ocaña, “un personatge de #BCN, lluitava per la llibertat individual i social”

Armand de Fluvià recorda Ocaña, “un personatge de #BCN, lluitava per la llibertat individual i social”

L1310896.JPG

L’heraldista Armand de Fluvià ha pronunciat la conferència “Ocaña i la Transició”, que ha servit per inaugurar una exposició “Ocaña, ángeles y demonios”, dibuixos de José Pérez Ocaña  a la galeria Setba de la plaça Reial 10.

L1310909.JPG

Wikipèdia defineix Ocaña com “un pintor naïf, anarquista i activista gai, andalús afincat a Barcelona. Va ser un personatge mític, atrevit i trencador de la Barcelona underground dels 70’s. Un habitual del Cafè de l’Òpera. “Amb un art apreciat per molts i que va destacar per la seva manera de viure i d’expressar-se, en un país que encara arrossegava uns valors arcaics”. Ocaña es transvestia en ple dia per la Rambla. Va morir el 18 de setembre de 1983 a causa d’unes cremades accidentals.

L1310868.JPG

Per parlar d’Ocaña Armand de Fluvià ha fet una classe magistral, ha relatat la crònica del naixement del moviment gai en la foscor del franquisme: “Tots els del FAG teníem un nom de guerra perquè no ens identifiquessin…

L1310907.JPG

…En algunes d’aquelles trobades hi havia l’Ocaña, a qui sempre li agradava fer aquell xivarri. Sempre deia que no era un transvestit sinó que ho feia per anar contra la norma social, per trencar motllos. Ocaña va ser un dels elements d’aquesta transformació social i va ser acceptat…

…Excepte la vegada que la Guàrdia Urbana el va detenir a ell i al Nazario, els van atonyinar i els van portar a la caserna. Vam fer una manifestació a favor d’ells.Va ser un personatge de Barcelona que lluitava per la llibertat individual i social. Ell no passarà perquè té tot el vessant artístic. Altres personatges de la Rambla -com la Maria, que jo també coneixia- eren típics de la Rambla”.

També ha parlat un moment, des del públic, el germà d’Ocaña que amb emoció ha reivindicat el Cafè de l’Òpera com el Cafè d’Ocaña.

L1310880.JPG

Una cosa em queda clara del que avui ha explicat Armand de Fluvià i fa uns dies em relatava Pepe Ribas precisament al Cafè de l’Òpera: entre la mort de Franco i la primera victòria de la UCD la Rambla va viure un buit de poder que li va proporcionar cinc anys de molta llibertat: “Ningú s’atrevia a prohibir res per por a ser titllat de franquista”, ha dit avui Armand de Fluvià. “Fins que va arribar la UCD i van començar les normes, per exemple contra les revistes eròtiques als quioscos”.

L1310903.JPG

Em serveix per entendre la Rambla que gent d’aquella època sempre diu enyorar. Per cert, els dibuixos d’Ocaña van de 150 Euros fins a mil i escaig. Les fotos, també a la venda, són de Colita. A sota trobareu una entrevista a Ocaña que he trobat a Youtube. La veritat és que a mi, que vinc d’un altre món i visc una altra època, diguem-ne que em sorprèn…

[youtube mRGYyGFaIEs]