Un matí fred però assoleiat ha “acollit” la 37a Cursa Popular de Sant Antoni

Un matí fred però assoleiat ha “acollit” la 37a Cursa Popular de Sant Antoni

Sant Antoni

 

El barri de Sant Antoni acostuma a veure’s travessat per curses, perquè el carrer Sepúlveda forma part de la majoria de les rutes de les carreres que es fan a Barcelona. Però un cop l’any viu la que li és més pròpia, la de la seva festa major, en què corren molts veïns del barri. Avui s’ha fet un any més, hi han participat uns 4.000 corredors, en un matí fred però assoleiat. Tot plegat, molt agradable.

Espelmes i missatges a Barcelona per homenatjar els periodistes de Charlie Hebdo

Espelmes i missatges a Barcelona per homenatjar els periodistes de Charlie Hebdo

Charlie Hebdo 1

“Tots som Charlie”. La planta baixa de l’edifici on hi ha el consulat francès a Barcelona, a la Ronda Universitat, s’ha convertit en el punt triat pels barcelonins per homenatjar les víctimes de l’atemptat contra els periodistes de la revista satírica francesa Charlie Hebdo. Si el dia de l’atemptat va servir de punt de concentració per aixecar bolígrafs enlaire, dissabte al matí -quan hem fet les fotos- els passavolants s’hi aturaven a llegir els missatges, i un bon grapat de ciutadans hi arribaven expressament per a deixar-ne de nous. Tot previ a la gran manifestació per la llibertat de diumenge a París. Un calfred recorre Europa, del que no són alienes totes les seves contradicci0ns. Com per situar-se per sobre d’aquestes, un dels cartells a la Ronda recordava la frase de Voltaire: “Je ne suis pas d’accord avec ce que vous dites, mais je me batrai jusqu’à la mort pour que vous ayez le droit de le dire”.

Charlie Hebdo 4a

Charlie Hebdo 3

Charlie Hebdo 2

Joan Barril: “No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto…”

Joan Barril: “No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto…”

Joan Barril parla de la mort

L’única vegada que vaig escoltar Joan Barril en directe va ser el maig del 2012, durant la celebració dels 5 anys de l’editorial Fragmenta, a les Tres Torres, envoltat d’un públic cristià progressista i moderant un cara a cara entre Vicenç Villatoro i Francesc Torralba. Dels dos vídeos em quedo amb l’anècdota que explica a partir del segon 30 de la primera gravació, parlant de l’edifici de l’església de Sarrià i els nens que en comptes d’església l’anomenen “la casa dels gegants”.

[youtube FYq5gqh5BYA]

Diu primer: -“Desenganyem-nos, no estem aquí perquè sí. La història de Catalunya i nosaltres mateixos formem part d’un corrent de pensament anomenat cristianisme. La gent que sigui com vulgui, però jo no sóc un multiculturalista d’aquests que diu: ‘tot el món és bo!’.  No sé si algun dia aniré al cel, ho dubto. Però en qualsevol cas formo part d’una gran col·lectivitat”.

I afegeix després: “Vaig veure un dia uns nois que aquí, a la plaça de Sarrià deien: ‘mira, la casa dels gegants’, referint-se a l’església de la plaça de Sarrià. Per què? Perquè hi guardaven els gegants. Home, això no és seriós. Tampoc no es tracta d’agenollar-te cada vegada que passis davant de l’església, però…”

[youtube Utwc1lfKn3o]

Suposo que no podem viure tota la vida pensant que el del costat es pot morir en qualsevol moment, perquè ens tornaríem bojos. Per això cada vegada que mor algú i no t’ho esperes et descol·loques, més enllà de posar-te més o menys trist en funció de la relació d’amistat o admiració que hi tinguis. És el que ens ha passat a molts en saber de la mort inesperada del periodista Joan Barril, oi? Aquella veu i aquella manera única d’explicar les notícies. El mèrit d’explicar les coses amb un estil propi, inconfusible.

(Crònica de l’acte del 5è aniversari d’Editorial Fragmenta)

Èxit del 9N, a l’espera de valorar la participació final

Èxit del 9N, a l’espera de valorar la participació final

9NPassi el que passi, la jornada del 9N ja és històrica i donades les circumstàncies està sent un èxit. Des de primera hora del matí s’han format llargues cues a l’entrada dels col·legis electorals (sic) o com se’ls hagi de dir, de Barcelona.independència

Com que n’hi ha menys que a les eleccions estàndards, és difícil fer-ne un comparatiu. Però la votació es veu socialment molt transversal. Mireu per exemple les cues del CIC de la Via Augusta (a dalt)…independència

…o a l’escola Lluïsa Cura del barri de Sant Antoni.

 

Josep Murgades explica a l’Ateneu l’origen del logo de la revista Els Marges

Josep Murgades explica a l’Ateneu l’origen del logo de la revista Els Marges

Portada 100_2:Portada83.qxd.qxdL’Ateneu (Barcelonès) té això, que hi arribes sense saber què hi ha i et trobes amb sorpreses. M’hi he acostat un moment per treballar a la biblioteca i a la cartellera he vist anunciat un petit luxe d’acte: ‘Quatre dècades d’història cultural: L’Avenç i Els Marges’. Hi participaven l’historiador Josep M. Muñoz (director de l’Avenç) i el filòleg Josep Murgades (cofundador i codirector de la revista de filologia). Fa anys que tinc una predilecció per Murgades, que com a Modest Prats, Vidal Vidal, Terricabras, Jaume Lorés, Ramon Barnils, Tísner (diria que també a Vicent Partal) i tants d’altres vaig descobrir a l’Orquestra de Jordi Vendrell, ara ja mític programa de Catalunya Ràdio. Per mi va ser tota una escola de mirar-me les coses diferents. No comparteixo el to irònic, dur de Murgades però m’encanta el seu fons, que al final és l’important.

En el torn de precs i preguntes li han demanat a Murgades sobre la participació de Jaume Vallcorba en l’inici d’Els Marges. Murgades més o menys ha contestat això: “De Vallcorba en puc parlar molt perquè vam ser amics íntims. Al menys fins al 1995. I sí, va ser ell qui va proposar el logo de la revista. Però no el va dissenyar ell, sinó que el va reproduir d’alguna publicació xinesa. En aquells temps, fa 40 anys, no existia Internet, es piratejava molt i no passava res. De fet la nostra revista era de les més fotocopiades a les facultats de Filologia. En aquells anys 80’s en què encara estaven plenes d’estudiants. Ara ja no se’ns fotocopia tant, una llàstima. El cas és que a tots ens va agradar molt el logo i el color de la primera revista (ara no sé si ha dit groc o verd o…) va ser molt impactant! “Potser si algú es posa a estudiar-ho trobarà quin és l’origen xinès del logo d’Els Marges…”.

Muñoz ha destacat la importància del paper cultural de revistes com l’Avenç: “Aquest estiu vam publicar una entrevista a Giovanni Levi i al  cap d’unes setmanes vam rebre un escrit de felicitació del professor de Yale Paul Freedman. Que tot un Paul Freedman llegeixi el que diu Levi en català té la seva importància per a una cultura com la nostra.

Preguntat pel paper de les llibreries en el (no) repartiment de revistes Josep M. Muñoz ha explicat: “A algunes sí que hi trobareu les nostres revistes però és clar, ho fan més per militància que pels diners que en poden guanyar, perquè el marge que en treuen de 6 euros és molt menor que el d’un llibre de 20.

L’acte era moderat pel president de l’Ateneu, Jordi Casassas, que ha criticat com la Universitat ha passat d’un model en què les  àrees socials o humanístiques eren molt transversals i fomentaven la col·laboració entre diferents departaments (70’s) a estar absolutament compartimentades, separades (actualment), “hiperdividides” ha vingut a dir Murgades.

En fi, ja ho veieu, una delícia, un luxe d’acte. I total m’hi he estat un quart d’hora, no podia quedar-m’hi més.

Bernat Gasull guanya el premi Liberisliber amb la novel·la ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

Bernat Gasull guanya el premi Liberisliber amb la novel·la ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

Bernat.jpg

Bernat Gasull guanya el premi Liberislibris amb ‘Viatge a l’illa dels pingüins’

La novel·la “Viatge a l’illa dels pingüins”, del polifacètic Bernat Gasull, ha estat escollida guanyadora del premi Liberislibris de lectura adulta, de la fira d’editorials independents que se celebra cada any a Besalú (Garrotxa). Miquel-Àngel Codes, director de la fira, en va destacar la “la passió i la diversitat” que expressa la novel·la.

D’altra banda, “La Lola Vola i altres històries horripilants”, de Wilfred von Bredow,  va ser la guanyadora del premi Liberisliber “Xic”, de lectura juvenil i infantil.

photo (15).JPG

Aquesta era la quarta edició de la fira Liberisliber, que agrupa a Besalú autors, editors, llibreters i lectors a l’esplanada de l’església romànica de Sant Pere de Besalú.