L’estació de tren de Passeig de Gràcia recupera una andana decent, tres anys i mig després

L’estació de tren de Passeig de Gràcia recupera una andana decent, tres anys i mig després

Després de tres anys i mig de penúria, els usuaris de l’estació de Renfe-Adif-Rodalies de Passeig de Gràcia ja poden esperar a l’andana sense tenir la sensació d’estar en una estació com abandonada.  Aquest ha estat el temps que l’estació ha estat en obres de reforma. La plataforma es va enllestir ja fa un temps, però en canvi les andanes havien quedat pendents, o millor dit, a mig camí, tot aixecat. Encara falta enllestir-la però al menys ja no produeix la vergonya aliena que ha causat els últims anys.

Passeig de Gracia 2

Tres mil persones clamen que ‘Barcelona no està en venda’

Tres mil persones clamen que ‘Barcelona no està en venda’

Hi volia anar però al final no he pogut. Sort que la Lali sí que ho ha fet i m’ha enviat aquestes fotos de la manifestació Barcelona no està en venda, reclamant habitatge per a tothom i que s’aturi l’especulació. Com són les coses! Fa només tres o quatre anys el mercat immobiliari tot just sortia de la crisi i ara estem a preus per sobre de la bombolla immobiliària anterior. Tinc molts amics a qui els estan vencent els contractes de lloguer i ho estan passant molt malament per trobar pis. Els preus de pisos en venda també s’han disparat de forma estratosfèrica.

Al meu barri, el de Sant Antoni, és difícil trobar un pis de compra digne per sota dels 400.000 euros i el preu més normal és de 450.000 en endavant. Hi ha espais més econòmics però són pisos-estudi per 300.000 euros. Un escàndol, provocat sobretot per l’entrada de capitals inversors que compren edificis sencers i els dediquen a pisos turístics o els revenen a preus fora del mercat dels barcelonins.

O això s’atura o molta, molta gent serà expulsada de la capital catalana. El que està passant és molt greu, així que convocatòries com la de dissabte són molt importants. Llàstima que només hi anessin 3.000 persones i que l’acte -de recorregut original perquè tot i sortir de plaça Universitat no va anar a buscar la ciutat vella sinó els barris de Sant Antoni i del Poble Sec- acabés amb una ocupació. Que em perdonin però no calia, el que cal és portar el tema al centre del debat, que ens unim tots contra aquesta barbaritat.

Per cert, l’eslogan ‘Barcelona no està en venda’ segurament expressa més un desig que la realitat. La ciutat està en venda i cada dia més. I diria que aquesta venda només es podria aturar amb una crisi molt forta del sector turístic provocada, per exemple, per la incertesa i crua realitat internacional. Cosa que no volem, és clar.

habitatge2 habitatge3

L’Ajuntament de Barcelona penja “The planet first” al balcó, en resposta a Trump

L’Ajuntament de Barcelona penja “The planet first” al balcó, en resposta a Trump

En resposta a l’anunci del president nord-americà Donald Trump de la pròxima sortida dels Estats Units de l’Acord de París l’Ajuntament de Barcelona ha penjat una pancarta al balcó amb el missatge “The planet first”, que durant la primera nit, al menys, va anar acompanyada d’un hàppening de llums blaves que il·luminaven la façana de l’edifici. Com a mínim serveix perquè els milers de turistes que passen pel davant percebin Barcelona com a ciutat compromesa. Tòpic o realitat? Una mica de tot.

 

Benito Oliver-Rodés (1929-2017). Farmacèutic: el senyor de les aigües

Benito Oliver-Rodés (1929-2017). Farmacèutic: el senyor de les aigües

Benito Oliver-Rodes
Reprodueixo aquí l’obituari que em va publicar La Vanguardia en morir el meu tiet (i padrí!), Benito Oliver-Rodés. Quan era petit em portava a passejar per la ciutat, especialment durant els dies de la Mercè, quan li encantava visitar la fira del vi. Diria que en aquella època (primers 80’s) es feia a Passeig de Gràcia, a l’altura de Gran Via. És el meu adéu a un home savi amb qui he tingut el luxe de compartir família i època.
“Anàlisi química: Laboratori Dr. Oliver Rodés”. ¿Qui no ha llegit aquesta frase alguna vegada a l’etiqueta d’una ampolla d’aigua mineral? Benito Oliver-Rodés Clapés, tercera generació al capdavant del laboratori i qui va decidir especialitzar-lo en anàlisi d’aigües, va morir dijous a Barcelona, a l’edat de 87 anys.
Havia nascut el 9 d’agost de 1929 a la mateixa ciutat. Els seus pares vivien al carrer Molins de Rei, actual carrer Madrazo, entre Muntaner i Santaló, en una casa que encara existeix.
“Ens vam mudar a la Gran Via i més endavant a un passatge de la Bonanova”, m’explicava l’any 2010 quan, ja gran però encara bé de salut, el vaig entrevistar al pis on ha viscut amb la seva esposa Maria Victòria Sen des que es van casar l’any 1963 i on van tenir tres fills.
L’any 1936 els seus pares el van inscriure a pàrvuls als Escolapis de Diputació, però va esclatar la guerra civil i va sortir de Barcelona en un vaixell que portava refugiats a Marsella. Va passar la guerra amb les seves germanes i amb la mare a París.
Acabada la guerra es van retrobar amb el pare a Barcelona i va tornar als Escolapis del carrer Diputació, on va ser company de classe de qui seria polític del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz.
Va estudiar Farmàcia per vocació a la UB, on va establir amistat amb tota una generació de companys de carrera com Josep Esteve, Joan Uriach, Marisol Rocha o Lluís Miravitlles.
El seu avi, Benito Oliver Rodés, havia obert l’any 1902 una farmàcia amb un laboratori d’anàlisis químiques al carrer Roger de Llúria 15. Anys més tard va traslladar el laboratori al carrer Consell de Cent 306. També el seu pare, Benito Oliver Suñé, gran excursionista i melòman, va entrar al laboratori i hi va introduir la microbiologia alimentària.
L’ara desaparegut Benito Oliver-Rodés va començar la seva carrera professional a la Societat General d’Aigües de Barcelona, on va treballar uns 20 anys:”Degut al creixement de l’àrea de Barcelona, l’aigua del riu Llobregat empitjorava constantment i vam haver de treballar molt per a assegurar-ne la potabilitat agafant mostres d’aigua riu amunt, fins a les fonts del Llobregat”.
L’any 1974 es va incorporar al laboratori familiar i va apostar per centrar l’activitat en l’anàlisi d’aigües: “A Barcelona hi havia laboratoris importants d’anàlisis clíniques i industrials. Però no hi havia cap laboratori independent d’anàlisi d’aigües, que fes les coses a fons. A més, cada empresa d’aigües minerals embotellades tenia el seu petit laboratori, però la legislació era cada vegada més exigent, obligava a fer més anàlisis i en laboratoris externs”. Es va abocar professionalment al laboratori, la seva passió, i el temps li va donar la raó.
El novembre del 2003 va llegir el discurs Reflexions sobre 100 anys d’anàlisis microbiològiques i fisicoquímiques, amb què va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.
De caràcter més centre-europeu que mediterrani, potser per l’ascendència alsaciana de la seva mare, era savi també en moltes branques del coneixement com la música clàssica i molt especialment la història i la geografia catalanes, país que coneixia pam a pam i cim a cim.
Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Un miler de veïns es manifesten: “Barcelona no està en venda!”

Convocats a “recuperar” les rambles, un miler de veïns de Barcelona es van manifestar a la Rambla de Barcelona dissabte 25 de gener (2017), encapçalats per una pancarta de “Barcelona no està en venda”. Provenien sobretot dels barris més afectats per l’allau turística que viu la ciutat, com el Gòtic, Raval i Sant Antoni, i van desplegar una diversitat de pancartes i de reivindicacions, com la de “Nou mercat de Sant Antoni, popular i per als veïns”, o la que veieu a la foto de sota: “STOP Mass tourism, and house speculation”.

Els bars de la Boqueria mantenen la seva defensa de les terrasses

Els bars de la Boqueria mantenen la seva defensa de les terrasses

terrassa-boqueria_2

‘Salvem les terrasses’, diuen les moltes pancartes que des de fa uns mesos hi ha al voltant del mercat de la Boqueria, sota els arcs. He anat a buscar l’origen de la polèmica i a l’ARA trobo una notícia del 9 d’agost que explica que “només quatre de les onze terrasses de la Boqueria” havien obtingut llicència provisional per mantenir les terrasses que tenien. “Els altres set negocis presentaven impagaments tributaris o incompliments en els permisos”. De fet el tema és més ampli perquè afecta més negocis: “Dels 23 establiments que hi ha a la zona, tres tenien permís, i l’Ajuntament es va comprometre a donar una  llicència provisional a onze més si complien tots els requisits”. A ulls d’usuari de la Boqueria el que es veu és que la protesta es manté.

terrassa-boqueria