Carles Flavià a Sisa: “Els catalans exòtics (Dalí, Pla, Xavier Cugat…) són els que han triomfat en la vida”

Carles Flavià a Sisa: “Els catalans exòtics (Dalí, Pla, Xavier Cugat…) són els que han triomfat en la vida”

Carles Flavià i Jaume Sisa

Per si no ho sabeu, “Espanya serà la pròxima”. Ho comentaven un senyor i una senyora -amb pinta de ser de Sarrià-Sant Gervasi o similar- abans de començar la presentació del llibre “Tan bé que anàvem”, de l’editorial Comanegra, el text de l’espectacle de teatre que Jaume Sisa i Carles Flavià estan representant a l’Espai Brossa de Gràcia.

La conversa era una prèvia ideal per a la conversa que després han tingut l’actor i el cantant galàctic. Els jubilats han seguit: “La cosa no està clara i no ho estarà durant temps. Segons les quantitats, retira el que tinguis perquè no ens diuen la veritat: es pensen que som tontos!”

[youtube W_TjsmgLXxw]

Flavià i Sisa han explicat l’orígen del llibre, una obra de teatre feta entre tots dos i que ara s’edita. En un moment determinat Carles Flavià ha explicat: “És una reivindicació com a català d’aquesta mala fama que tenim de treballadors. Perquè un poble ha de ser festiu. El català és treballador però per vendre també és traïdor! Per col·locar-te un transistor un és capaç de dir el que calgui. Per això els catalans il·lustres, els més famosos, han estat si no traïdors sí discutibles: Dalí, Pla, Xavier Cugat… els catalans exòtics són els que han triomfat en la vida! Fins i tot Pau Casals, el més ortodox de tots    – estava liat amb una dona que tenia 38 anys menys que ell! D’aquests és dels que es parla!”

Sisa ha afegit: “Junoy, Francesc Pujols, Eugeni d’Ors… és tota una raça de catalans que toquen potser més el punt de la rauxa que el del seny. Perquè aquí el seny és el Producte Nacional Brut (o bàsic, fonamental) i sobre aquest producte creixen unes plantes exòtiques, que són poques però que destaquen. I efectivament, nosaltres ens considerem una mica traïdors a la raça, a la causa, a la nació, perquè no creiem en el treball…”

I Flavià ha conclòs: “Hauríem de dinamitar l’estàtua del Timbaler del Bruc. Que bé que estarém bevent xampany francès en comptes de cava…”

Noam Chomsky a la British Library: “Internet és un canvi menor al costat de l’aparició de les biblioteques”

Noam Chomsky a la British Library: “Internet és un canvi menor al costat de l’aparició de les biblioteques”

noam chomsky, British Library

Sota el suggerent títol de “Propaganda, Power and Persuassion”, el lingüista Noam Chomsky ha pronunciat avui una conferència a la British Library de Londres, que he pogut seguir en streaming. Quin gran invent l’stream! En els pròxims dies publicaré totes les anotacions que he pres, de moment em centro en el que ha comentat sobre Internet i les xarxes socials. Chomsky -que ha mencionat vàries vegades que els seus néts sí que utilitzen les xarxes socials- ha estat entrevistat pel periodista de The Guardian Jonathan Freedland.

Noam Chomsky, British Library

“Estic impressionat per Internet”, ha matisat Chomsky al final de la conversa. “Es va inventar els anys 50’s i 60’s al laboratori del MIT on jo estava treballant, gràcies a una institució estatal dinàmica, creativa, que és on es fa el treball seriós”. “Però Internet és un canvi molt menor del que en el seu dia va representar l’aparició de les biblioteques, que van donar a la gent accés a una quantitat immensa de material”.

“En comparació amb allò -ha insistit Chomsky- Internet és un petit canvi. A les biblioteques podies estar segur que el que llegies era seriós. En canvi ara a Internet hi ha molta porqueria, pot ser una font de no acció”.

“Utilitzo molt Internet. Si saps el que busques és bo però si no saps què busques és molt pitjor. I no és tan decisiu. Durant les revolucions àrabs, quan van intervenir Internet a Egipte la gent es va seguir organitzant en comunicació cara a cara”.

“D’altra banda -ha dit- no m’agraden les xarxes socials perquè creen relacions superficials. Si un noi escriu a Facebook que aquell dia té un examen i 100 amics li fan ‘likes’ es pensa que té 100 amics reals i en realitat no és així”.
A preguntes d’un assistent ha reprès el tema: “La impremta va ser un gran canvi, les biblioteques un canvi major. En canvi, des d’aquest punt de vista, el canvi que representa Internet és menor perquè no hi ha cap control de qualitat. Que la gent pugui dir el que vol i el que pensa és fantàstic però Internet és molt menys útil del que van ser les biblioteques”.
“D’acord, promou l’intercanvi d’idees. Però per exemple va ser un canvi més important en velocitat l’aparició del telègraf en relació a la lentitud amb que els missatge viatjaven en vaixell. Totes aquestes coses, aquests canvis estan bé, però no els hem d’exagerar.”
La conferència de Chomsky ha servit per inaugurar l’exposició “Propaganda, Power and persuassion”, a la British Library.
16 de març del 2013, ha mort l’urbanista Manuel Ribas

16 de març del 2013, ha mort l’urbanista Manuel Ribas

Llegeixo l’obituari de l’urbanista i arquitecta Manuel Ribas i Piera, que Llàtzer Moix escriu a La Vanguardia. L’enterren avui a la parròquia de Sant Ildefons, al carrer Madrazo de Barcelona. Explica Moix que Manuel Ribas es va mullar sobre Eurovegas, una mostra més de la seva categoria:

-“No podem tolerar la substitució de l’únic parc agrari annex a la ciutat per una cosa tan allunyada dels interessos generals i de la nostra manera de fer i de ser com el que ens ofereix el senyor Adelson (···), una nova ciutat sense estructura, encaminada a finalitats bastardes, intrínsecament antiurbanes”.

Voilà. Un goig créixer i viure a la ciutat on viuen o han viscut personatges com Manuel RIbas i Piera. Llàstima que jo de vegades els conegui quan moren. Sempre he pensat que s’haurien de publicar més obituaris en vida, i així els coneixeríem abans de morir.

Mas de Xaxàs, sobre el llegat periodístic de Carlos Nadal: “Viure dins del teu temps vol dir saber canviar de criteri”

Mas de Xaxàs, sobre el llegat periodístic de Carlos Nadal: “Viure dins del teu temps vol dir saber canviar de criteri”

Carlos Nadal La Vanguardia

Vaig arribar pels pèls a l’acte d’homenatge al periodista Carlos Nadal que van fer dilluns d’aquesta setmana a la sala d’actes de la facultat de Comunicació de la Pompeu Fabra, al 22@. Bé, no era exactament un acte d’homenatge sinó de celebració del fet que la UPF acull des de fa uns dies el “Fons de política internacional Carlos Nadal”, una selecció de 150 articles de la columna “Week-end político mundial” que el periodista va publicar a  La Vanguardia entre els anys 2000 i 2010.

[youtube hcM3e2Vrh70]

Disculpeu però no tinc temps de transcriure tot el que van dir Xavier Mas de Xaxàs (periodista d’Internacional a La Vanguardia i company durant molts anys de Carlos Nadal), Josep Maria Casasús (actualment catedràtic de Periodisme a la UPF i col·laborador de l’ARA), Carles Singla (director dels ensenyaments de Periodisme a la UPF) i Maria Dolors Masana, vídua de Carlos Nadal i periodista.

[youtube 8uYZ4DcDmtM]

Si em permeteu el suggeriment, els vídeos de la intervenció de Mas de Xaxàs que envolten aquest text s’haurien d’emetre a les facultats de periodisme: “la curiositat sense cansament, la discreció, la veu pausada és el que el mantenia. El trucaves des d’algun lloc del món i et preguntava: ‘Què compra la gent? Què fan pel carrer’. “Avui en dia l’opinió dels diaris està molt radicalitzada. En canvi Carlos Nadal no era gens sectari”.

[youtube s9tuUiImfpc]

Per la seva banda, Josep Maria Casasús va cloure la seva intervenció destacant “les virtuts del periodista compromès, solidari, amb una dimensió humanista que enllaçava molt bé amb el seu tarannà: un humor irònic, molt afinat i respectuós; humilitat natural, sense hipocresia; i la disposició a escoltar els companys més joves”.

[youtube hlFf8XaJSz8]

Carles Singla va subratllar la importància de la donació per la facultat de Comunicació de la UPF: “Posa a l’abast mestres i models. Quan jo estudiava no es parlava de periodistes catalans i espanyols més enllà de Larra. En canvi ara hem tendit a recuperar els periodistes que formen part de la nostra tradició. Per això és important que comptem amb aquestes eines per donar a conèixer l’obra de mestres i models que han marcat una trajectòria que ha de seguir tenint continuïtat d’una tradició periodística catalana. Aquest periodisme pre-google de Carles Nadal és un referent molt important: tenia una base de coneixement filosòfica, no periodística. Aquest és el model que hem intentat mantenir a la UPF, amb una base de formació en altres carreres”.

[youtube zXbgZ9W0Zwc]

La vídua de Carlos Nadal va presentar llibre ‘El mundo después del 11S” amb l’anàlisi de la política internacional dels últims anys de vida del veterà periodista “que expliquen tot el que està passant ara”. Sortirà per Sant Jordi.

[youtube JosZoWNIIIU]

Llàstima, per cert, que, la sala estigués tan buida perquè l’acte va ser molt interessant.

Mercè Ibarz a la Laie: “Em crec l’Homenatge a Catalunya d’Orwell per com descriu el paisatge dels Monegres”

[youtube iP9N44sLLAI]

Durant la conversa sobre la literatura de la memòria, a la Llibreria Laie, entre Mercè Ibarz i Fina Birulés , Ibarz (nascuda a Saidí, Baix Cinca) va parlar de la seva visió sobre George Orwell: “Quan vaig llegir la descripció que George Orwell fa dels Monegres a l’Homenatge a Catalunya vaig pensar: això és veritat! És un gran exemple, jo em crec l’Homenatge a Catalunya d’Orwell com a testimoni sincer al que se’l pot fer cas com a font històrica per com descriu el paisatge dels Monegres. Allò és veritat, és un paisatge que ha canviat relativament poc, la descripció del paisatge és la prova del nou perquè informa de la teva actitud…”

Mercè Ibarz a la Laie: “Això de la memòria col·lectiva sovint és una estafa”

[youtube 560QjukFlNg]

Les escriptores Fina Birulés i Mercè Ibarz van conversar sobre la literatura de la memòria, dimecres a la Llibreria Laie. M’agrada com Ibarz planteja el tema de les generacions en aquest fragment de vídeo. “Serem del segle XX o del XXI? “Si encara queda periodisme ens vindran a preguntar coses. Què els direm? Amb una figura d’avi els joves et troben més interessant que en figura de mare. Els explicarem que sí, que anàvem al cinema. Això de la memòria col·lectiva sovint és una estafa. Són uns quants temes que s’ha decidit que ens han d’interessar. Anem a toc de ‘pito’ també en la memòria col·lectiva”.