Mor el germà de la Salle Antoni Palom Izquierdo

Veig que ha mort als 73 anys (“i 56 de consagració religiosa”) el germà Antoni Palom, de La Salle . El nom em sonava i he buscat a Google per saber d’ell. Fa uns anys va escriure i recopilar dades en un llibre sobre el també germà de La Salle Adrià Trecents, un religiós que “va dedicar incansablement, fins a la mort, la seva vida al món de la marginació. Atenia pel carrer prostitutes, malalts de la sida, alcohòlics i drogoaddictes”.   “Ser germà de tots, donar la mà, cordial, als que ho necessiten” va ser el lema de al seva vida. De la del germà Adrià sobre qui va escriure l’avui desaparegut germà Palom, vull dir.

Francesc Xavier Altés i Aguiló, monjo de Montserrat, mor als 66 anys

Seguint amb els obituaris de l’estiu trobo la mort d’aquest monjo de Montserrat, el pare Francesc Xavier Altés i Aguiló. Buscant a Google trobo ressenyes dels seus llibres a Amazon: La llum del so: El nou orgue de Montserrat, Jacint Verdaguer i Montserrat, Annals de Montserrat, Antoni Gaudí i Montserrat i L’església nova de Montserrat.

El teòleg José Antonio Pagola, als Jesuïtes de Casp: “No és que la gent no vingui a l’Església, és que se’n va!”

El teòleg José Antonio Pagola, als Jesuïtes de Casp: “No és que la gent no vingui a l’Església, és que se’n va!”

pagola.JPG

El teòleg basc José Antonio Pagola ha estat aquest any l’encarregat d’inaugurar el curs de Cristianisme i Justícia, en una conferència que va omplir de gom a gom el temple de l’escola del Jesuïtes de Casp.

pagola2.JPG

Per què hi va anar tanta gent? Primer, és clar, perquè Cristianisme i Justícia téun gran poder de convocatòria entre sectors progressistes del catolicisme barceloní, i això es nota a cada convocatòria que fan. Però segon, perquè en aquests sectors la paraula de Pagola té una gran prèdica, sobretot després de la publicació del llibre “Jesús. Aproximación histórica”, que en el seu dia no va ser ben rebut per la jerarquia perquè ve a ser un intent d’aproximació crítica a la figura de Jesucrist.


Dilluns passat Pagola va centrar la seva prèdica en el fet que, si l’Església encara té una oportunitat de tornar a tenir fidels als temples, és amb un canvi radical, tornant a la figura de Jesús, llegint els Evangelis i deixant a banda tot el que s’ha anat afegint de manera carregosa.

“L’Església ha perdut el seu poder d’atracció. No és que la gent no vingui, és que se’n va”, va dir. I perquè torni cal recuperar l’autenticitat dels primers missatges.

Es va mostrar, evidentment, esperançat amb el Papa Francesc. Sembla que tots els teòlegs ‘oberts’ tinguin la sensació que el Papa els ha avançat per l’esquerra, però al mateix temps fan un “ai!” en veu alta: fins a on el deixaran arribar?


Vaig haver de marxar abans que se li poguessin fer preguntes a Pagola, però em vaig quedar amb les ganes de fer-ne una. Agraïnt d’avançada el seu esforç per una teologia oberta a la societat (“Volver a fundar la comunidades cristianas”), durant tota la seva prèdica pensava que hi havia alguna cosa del que deia que no m’entrava bé. I sabeu què és? Jo crec que un cop s’ha trencat  la transmissió de la fe en les famílies, l’Evangeli sembla un còmic. La gent que hi torni difícilment se’l pot prendre com a “paraula de Déu” sinó com una historieta que en alguns casos és entretinguda i en d’altres, avorrida. Per tant, en general, és difícil tornar a Jesús i a l’Evangeli. En tot cas qui busca de nou cerca més silenci i espiritualitat que no pas paraules. No?

Aquí teniu el meu recull de vídeos, una mica precaris, de l’acte:










El Raval ha viscut amb roses, espelmes i devoció la festa de Santa Rita

El Raval ha viscut amb roses, espelmes i devoció la festa de Santa Rita

SantaRita4.JPG

Passen els anys i, malgrat tot, es manté ferma la devoció per Santa Rita, que per alguna cosa és patrona dels impossibles. La parròquia de Sant Agustí, amb el rector mossèn Casanyes al capdavant, ha celebrat un any més Santa Rita. Tota una festa major a la plaça de Sant Agustí del Raval. Roses al matí i centenars d’espelmes i devoció a la tarda.

SantaRita5.JPG

Jo m’hi he passat un moment a quarts de 9 del vespre, quan ja estaven tancant i recollint. Ja fosc, les espelmes feien una especial impressió. Les voluntàries anaven recollint i mossèn Casanyes anava amunt i avall com gaudint dels últims segons d’una intensa festa.

SantaRita2.JPG

a

a

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A la parròquia s’hostatja una comunitat de monges de Santa Teresa, que a última hora del vespre també col·laboraven, nombroses, a deixar el temple nét i pulit després del pas de tanta gent i de tantes roses.

SantaRita1.JPG

a

santaRita3.JPG

La rua de Pentacosta posa punt i final als 3 dies de festa, pels carrerons del Raval i del Poble Sec

La rua de Pentacosta posa punt i final als 3 dies de festa, pels carrerons del Raval i del Poble Sec


És el que té Barcelona, que quan menys t’ho esperes trobes alguna festa en un racó de la ciutat…


Avui ha estat el torn de la Rua de Pentacosta: al carrer Sant Antoni Abat del Raval m’he creuat amb els membres de la Societat Coral ‘Els Moderns’ del Poble Sec, que a toc de timbal anaven en rua…

photo (100).JPG

-‘Què celebreu?’ els he demanat.

-‘És la rua de Pentacosta’.

És clar, és clar…

pentacosta2.JPG