Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/usr/home/barcelona.st/web/wp-content/uploads/et_temp/Stella-Maris-114740_1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/guillemcarbonell.cat/:/home/guillemcarbonell.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php71/) in /usr/home/guillemcarbonell.cat/web/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1488 Ricard Rodríguez Martos, diaca d’Stella Maris

Ricard Rodríguez Martos, diaca d’Stella Maris

Necessitava un espai de silenci després d’un cap de setmana intens i m’he presentat a missa de 8 del vespre de la parròquia de Sant Josep Oriol, al carrer Diputació, just per sobre del barri de Sant Antoni de Barcelona. Ja hi havia anat algun dia i m’agrada el tarannà que s’hi respira.

Al costat del rector Enric Termes, hi havia un diaca que l’ajudava.

-“Us preguntareu qui és” ha dit el rector.

Doncs per sorpresa meva, era Ricard Rodríguez Martos, diaca de Stella Maris Barcelona, l’entitat cristiana que fa apostolat de mar (dóna suport als mariners d’arreu del món que arriben amb problemes al port de Barcelona). Aquest barceloní ha estat notícia fa pocs dies per haver contribuït al retorn de mariners de Sri Lanka al seu país, després d’una desgraciada història que els havia fet tripulants del C-Star, el vaixell anti-immigrants en aigües del Mediterrani.

Una part dels tripulants del vaixell van acabar abandonats a la seva sort i sense haver cobrat, al port de Barcelona. I una acció conjunta del  Comitè de Benestar de Port de Barcelona, Capitania, l’Autoritat Porturària i Stella Maris va aconseguir que els tripulants cobressin i hagin pogut tornar al seu país. Stella Maris va  assumir el paper d’interlocutor permanent amb els tripulants.

M’ha agradat veure’l i coincidir-hi.

Mossèn Enric Termes ha recordat que dimecres comença la Quaresma i s’han repartit fulls de Vella Quaresma perquè els nens la pintin i en vagin retallant les cames a mida que s’acosti la Pasqua. N’he agafat una i me l’he endut a casa.

A la foto Ricard Rodríguez apareix amb amb els mariners d’Sri Lanka. És el quart començant per l’esquerra.

 

 

 

 

Les dones, última oportunitat de l’església catòlica?

Parlar d’última oportunitat per a una institució bimil·lenària com l’Església catòlia és segurament massa pretenciós: com els gats l’Església té set vides o moltes més.

Però el cert és que en una Europa postcristiana com aquesta en què per època ens ha tocat viure, segurament l’opció d’obrir finestres que tan atrevidament i bé representa el papa Francesc, insòlita des de Joan XXIII, és l’única que els hi queda als catòlics si no volen quedar definitivament minoritzats a occident, en un procés que en realitat sembla no tenir aturador. La transmissió familiar massiva de la fe s’ha trencat i, de la mateixa manera que es perden les llengües quan això passa, també desapareixen les fes.

En aquest context, la notícia que el Papa hagi “vist bé” -en resposta a una pregunta d’una monja- obrir la porta a crear una comissió sobre el diaconat de les dones i el seu possible abast (batejar i casar) arriba tard però és atractiva. I és que en realitat segurament la de les dones és l’única opció que li queda a l’Església.

Però les paraules del Papa són de moment només un primer pas i, en tot cas, caldria una aposta molt més atrevida que la que ha expressat. Com la que en el seu dia va prendre l’església anglicana, la d’ordenar dones capellans. Que en realitat no ha servit per a treure l’església Anglicana d’un estat similar al de la catòlica però sí que li ha donat una imatge molt més propera a la del món d’avui en dia. Caldrà esperar i veure en què acaben les paraules del Papa Francesc.

La trobada de Taizé a València acaba i s’anuncia la pròxima: a Riga

La trobada de Taizé a València acaba i s’anuncia la pròxima: a Riga

Taizé València

La trobada de Taizé a València  ha acabat el primer dia de l’any del 2016 i ara els 15.000 participants (“los últimos hippies de Cristo“, com els va anomenar fa uns dies Juan Nieto a El Mundo) ja tornen en autocar als seus domicilis, a qualsevol recó d’Europa. Llegeixo que el missatge d’aquest any del germà Aloïs, prior de la comunitat i successor del seu fundador Frère Roger, es pot resumir en la frase: “La pau mundial comença dins dels cors”. Durant l’últim dia de la trobada s’ha anunciat que la pròxima es farà a l’altra punta d’Europa, a Riga (Letònia), del Mediterrani al Bàltic. Com he comentat altres vegades, Taizé és de les poques referències espirtiuals cristianes que em queden i que em serveixen. Vaig tenir la sort de conèixer-la de jove i crec que em servirà tota la vida. En valoro el silenci, els cants i sobretot la llibertat d’ètica i d’esperit.

Taizé València

Taizé, València i una societat post-cristiana

La ciutat de València és l’encarregada d’acollir, enguany, la trobada de Taizé, que comença el 28 de desembre i acabarà l’1 de gener del 2016. Milers de joves d’aquesta Europa postcristiana acudiran a València a pregar seguint la sempre seductora invitació dels germans de la comunitat francesa de Taizé, un dels principals i més vius focus d’espiritualitat del vell continent.

Barcelona sempre ha tingut una relació molt estreta amb Taizé. Aquesta vegada Taizé ha esquivat la ciutat comtal, potser precisament perquè és un clar exemple d’urbs postcristiana, ja sense prou gruix a les parròquies a on agafar-se per organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud.

Igual que una llengua mor quan els seus parlants la deixen  de transmetre, el cristianisme està morint a Catalunya perquè per molts motius -en els que en aquest espai no podem entrar perquè el superen- el gruix de les famílies han decidit deixar de transmetre la fe cristiana que molts dels avis sí tenien. I a les nostres generacions ens està tocant ser testimonis de primera mà d’aquest procés.

Amb el gruix dels ciutadans ja sense religió, i els que la tenen en gran part ja no catòlics, al “mercat” de l’espiritualitat se li obren tot tipus de futurs més enllà del que puguin oferir religions i sectes aprofitant el buit catòlic: la recerca d’espais de silenci individuals i col·lectius, de pràctiques com el ioga, de grups de treball i reflexió en equip espirituals i ja no religiosos és molt present i va i anirà en augment.

En aquest context queden pocs focus d’espiritualitat cristiana atractius, que respecten la llibertat de consciència individual i oberts als nous reptes, i Taizé és un d’aquests pocs espais. Així doncs només ens queda desitjar que la trobada de Taizé a València sigui un gran èxit i que els que hi vagin en gaudeixin molt.

La Comunitat de Taizé, guardonada amb el IV Memorial Cassià Just

La Comunitat de Taizé, guardonada amb el IV Memorial Cassià Just

Taizé i Barcelona

Taizé i Barcelona tenen una relació molt potent. D’una banda perquè molts som els barcelonins que de joves o de més grans hem passat per la comunitat cristiana ecumènica de la Borgonya, o en el seu dia per trobades a ciutats europees. A mi em va coincidir en el temps amb la caiguda del mur. Per exemple, aquella de Wroclaw (Polònia), a on vam arribar després de dos dies en autocar i d’haver travessat la frontera entre les dues alemanyes. En plena nit, a la frontera, van pujar uns militars de l’RDA a l’autocar que feien molt molt de respecte!  I d’altra banda, és clar, perquè Barcelona ha estat ciutat de trobades de Taizé!

Per això alegra que de tant en tant a la comunitat fundada pel germà Roger se li reconegui el seu valor en general i el lligam amb Barcelona en particular. El comunicat oficial diu que “el jurat ha aprovat concedir el IV Memorial Cassià Just a la Comunitat de Taizé (França) pel seu treball amb els joves, a favor de la reconciliació i amb perspectiva ecumènica”. El guardó serà recollit per un germà de Taizé, en nom de tota la comunitat. També diu que “per preparar aquest acte, tothom és convidat a enviar a través de correu electrònic o twitter comentaris sobre la seva relació amb Taizé i d’agraïment al servei que ofereix la comunitat”. El guardó del Memorial Cassià Just consisteix en una obra d’art que el pintor Perico Pastor ha realitzat expressament per a aquesta ocasió. Serà lliurat el proper 3 de desembre, al Palau de la Generalitat.

Com alguns sabreu, la Comunitat de Taizé és una comunitat monàstica que agrupa un centenar de germans, entre catòlics i protestants, símbol de reconciliació entre cristians i entre pobles separats. Creada pel germà Roger Schutz durant la Segona Guerra Mundial, i establerta al poble de Taizé, a la Borgonya (França), acull cada setmana milers de joves que s’hi troben per reflexionar, pregar i conviure en un ambient d’austeritat. Barcelona ha estat en tres ocasions la seu de la trobada anual que cada any convoquen en un ciutat europea, i que arribà a congregar 80.000 joves. Durant l’any 2015 Taizé celebrarà tres aniversaros: el centenari del naixement del fundador, Roger Schutz; el desè aniversari de la seva mort i els 75 anys de la fundació de la Comunitat de Taizé.

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

Prepresentació del nou espai cultural en què es convertirà l’església de Santa Madrona, al Poble Sec

[pe2-image src=”http://lh6.ggpht.com/-tX1NPbBO2CM/VEbP-guJJkI/AAAAAAAAppU/fOR_TsEt7OI/s144-c-o/Santa%252520Madrona_3.JPG” href=”https://picasaweb.google.com/115042893589955348345/Octubre2014#6072769820398003778″ caption=”Santa Madrona” type=”image” alt=”Santa Madrona_3.JPG” pe2_single_video_size=”w700″ pe2_img_align=”center” ]

En la crònica de la ciutat que intentem fer des d’aquest blog no podem passar per alt les paraules que ahir va pronunciar Mossèn Joan Cabot, rector de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes i arxiprest de Rambles-Poble Sec, en l’obertura de l’acte de cinquè aniversari del portal Catalunya Religió. I és que la festa es va convertir de facto en la presentació en societat del que aviat serà el nou espai cultural-musical-teatral-litúrgic del Poble Sec.

[pe2-image src=”http://lh5.ggpht.com/-EizASKoif2w/VEVtMqONMTI/AAAAAAAApns/J0-usvP8DmU/s144-c-o/Santa%252520Madrona.JPG” href=”https://picasaweb.google.com/115042893589955348345/Octubre2014#6072379736838713650″ caption=”5 anys de CatalunyaReligió.cat a l’església de Santa Madrona” type=”image” alt=”Santa Madrona.JPG” pe2_img_align=”center” pe2_single_video_size=”w600″ ]

Jo, que no sabia ben bé a on anava, em vaig quedar bocabadat en intuir el que estan intentant fer a aquesta església construïda el 1888 i que pel que vaig sentir ahir estava en un estat molt justet. Em va recordar molt els espais que a Perpinyà utilitzen cada mes de setembre per exposar el fotoperiodisme del Visa pour l’image, tot i que en aquell cas són temples desacralitzats. Però la idea és la mateixa, guanyar tot l’espai interior per obrir el temple a activitats culturals del barri, sense deixar de banda litúrgies com podrien ser, imagino, pregàries de Taizé.

[youtube P8pUUW3K_NE&list=UUepBMOwlmSKl9-MNfjzjKrw&index=5]

 Transcric (i adapto una mica intentant que s’entengui del tot) les paraules pronunciades per Joan Cabot, que són una gran, sobretot per al Poble Sec: 

“Ens trobem a Santa Madrona, que és com la catedral del Poble Sec. Les obres encara estan a mig fer, estem acabant la reforma que impulsa un nou espai a Santa Madrona, amb la idea que pugui ser un punt de referència pastoral, cultural i social a un barri on hi ha molta activitat de tot tipus i en canvi manca d’espais disponibles. La renovada església de Santa Madrona serà una mica la imatge d’aquest projecte. La reforma vol respectar el lloc històric, de fet no el podem tocar gaire perquè és molt delicat. És una església construïda el 1888 té la gràcia del contrast: d’una banda, la història del barri, una església que ha patit multitud de problemes, des de la Setmana Tràgica fins a la guerra civil i tants altres problemes socials; i de l’altra, un espai nou que volem posar al servei dels temps d’avui. Serà un espai molt neutre, apropiat per a una litúrgia moderna i expressiva, que promourà l’experiència comunitària, amb un moble a l’entrada que crearà un doble espai per a diverses activitats simultànies. Tenim també la idea de poder créixer en usos diversos, litúrgics però també culturals en general, musical, teatral… Serà un espai en construcció per molts anys, perquè sempre estarem en aquest procés. Agraïm l’Arquebisbat de Barcelona, que ha cregut en aquest projecte, no només pastoralment sinó també econòmicament; també a les comunitats parroquials del Poble Sec, que estan expectants i il·lusionades; agraïm també al grup d’arquitectes T113, que s’han implicat en el projecte amb molta complicitat; i a Catalunya Religió que, tot i les mancances de l’espai han optat per celebrar els seus primers cinc anys a l’església de Santa Madrona i fer-ne com d’altaveu que esperem permeti també fer difusió d’aquest espai”.